VARIACIONS

Ja comencen. Amics, coneguts i saludats comencen a fer arribar notícies dels seus viatges extraordinaris arreu del món. Mentiria si no digués que em fan enveja, però és enveja sana. Entre d’altres coses perquè els meus (nostres) darrers anys sense viatges espaterrants són el resultat d’una tria conscient i voluntària, de manera que és tracta d’enveja sense queixa. I una altra raó per suportar amb bon humor tanta explicació i vivència exòtica és que a còpia de rebre notícies seves vaig fent acumulació d’informació per a quan, d’aquí a no gaire, puguem reprendre la nostra passió viatgera, ara en companyia de dos marrecs que comencen a tenir idees i independència suficient com per fer les seves pròpies interpretacions dels fragments de món que van coneixent. Però ja n’hi ha prou d’autojustificacions. La primera narració fructífera, arriba de mans de la peculiar poètica de Pep Villén que, des de Kyoto, ens parla del xoc cultural, higiènic i comunicacional. Llegiu-lo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!