M’he de vestir.A les set i quart em passaran a cercar.Me’n vaig a Campanet.a les vuit del vespre parlaré, diré i cantaré Blai bonet i rigo, amic i poeta.Quin gust poder dir-te, Blai Hamat!
Si no s’hagués produït un xoc en cadena de les tres botelles de sant miquel que hi havia damunt la barra del bar Moltabarra no m’hauria esquitxat tots els calçons i no hauria sentit la teva rialla fresca que ressonava per tot aquell local del carrer del Pes de la Farina com l’alborada d’una festa
ENTRE L’ESTRÈPIT entre Stalin i el Josep Maria Flotats (quin guster tenir un amic tan bo! tan tendre! tan intel·ligent!)entre les calcides, els coltells, els ametlons i el cansament extrem de la veuentre l’agulla fitorant la sangentre la relectura de blai bonet per dir-lo en veu altaentre notes santjopdieres al paperentre la fam més gran
Hi ha sempre alguna cosa de molt viu en aquell edifici on senyoregen malalts, malalties, diagnòstics, operacions, receptes, consultes, morts, alguns naixaments i infermeres, metges, portalliteres & Cia. Des de la clínica Epsilon es podia veure, entre els gratacels de la primera línia del Coll d’en Rabassa, el mar. Els fets són ben entenedors: Clara
No don a l’abast de vida pública.Quan puc llegir i escriure?En somnis.Ara acaba d’arribar del bar Moltabarra del carrer Pes de la Farina de Palma on l’amiga Rosa Muntaner feia seixanta anys dins una festa sorpresa. Una festassa amb gent de tot el País Català i de les illes Canàries.Ara acab d’entrar a la festa
Això era i no era quan Concha Sampol em va dir que em mostraria els seus quadres per a una exposició a l’Espai d’Art Miquela Nicolau de Felanitx. Després el text, el catàleg, els encontres.I tot, tot, ha anat llatí.Avui he parlat amb Miquela Nicolau. No em deixava demanar-li perdó. Perdó, de què? em deia.
encara no puc dir ni pruna.just arribar de dies (i NITS) a Barna, engatat de lectors, de festa i de joies diverses me’n vaig a l’Espai d’Art de MIQUELA NICOLAU (AQUÍ, EN EL PRIMER POST, VAIG TENIR UN LAPSUS IMPERDONABLE I EM VAIG EQUIVOCAR DE COGNOM I VAIG POSAR EL NOM D’UN SENYORA QUE NO
Anar a Barcelona.Entrevistar-me amb editors escocesos, francesos, nord-americans, txecs, anglesos, suecs, etc.Una profunda desesperació.Per què?No he sentit ningú que em demanàs per les meves obres, per les meves històries pobres, pels meus contes, pels meus poemes, etc.Un càsting?Pitjor.I tot amb la més bona intenció.Quina plorera!He parlat en anglès, en francès, en castellà, etc. He fet l’ullastre esbrancat.
M’he vist lluitador.M’he vist sincer.M’he vist clar.M’he vist des de defora.M’he alliçonat.Uf!
INTERIOR NITBon vespre!Ja has escrit el quadre de paraules: La rosa macada.Demà comences la setmana de santjordialestotesialesmadures.Courage, mon ami!Penj un dibuix de Miquel Barceló perquè em doni marxa.Record les vint-i-tres espècies de males herbes que he mirat en el meu passeig d’horabaixa.Si tingués força les escriuria una devora l’altra.Si les sabés de memòria, de cor
QUOTIDIE MORIOR (III) Assegut a la cadira d’orelles, amb desganaMiraves l’infinit, cambra d’oratges i de roses,Com si fossis bergant atenenc fet de bellesaAntiga, ignorant dels fulgors que desprenies,I de la capacitat de pler d’aquella fesomia crua,Atacada pels àtoms fitoradors del meu desfici.T’hauria tallat la jugular d’un sol cop de punyal,M’hauria estotjat aquells ulls d’herbei i
Eren allà. Al capcurucull de la portalada de l’església de Sant Francesc de Palma. I la princesa, Marta Darder, els filmava. Duen una sortada, deia. The end
Asseguda damunt la terrassa del casetó del Molinar, Concepció Fèbries, esperaves un comprador que arribaria devers les set del capvespre. T’ho havien dit a l’agència immobiliària Creus&Volgërf. Els dies s’han allargat perquè s’acosta amb passes d’ocell, l’estiu. Era un pensament neutre. Havies decidit que només tindries idees d’aquesta casta: suaus, apagades, perdudes, immemorials. No calia
Acab d’arribar de Barcelona.Vertigen de vertígens.Dilluns vespre: enregistrar vídeo per a Vilaweb. Sopar amb periodista excel·lent, M. S., al restaurant La Biblioteca. Conjugar gastronomia i entrevista llarga, matisada i intensa, amarada de tendreses, confianças i complicitats..Dimarts matí: Deu hores. Entrevista amb Manuel Fuentes per al programa Problemes domèstics de Catalunya Ràdio. Un fester d’humor, de
INVITACIÓ A LA FESTA D’ACROLLAMNo puc enviar tots els els cels que voldria.No puc telefonar a tothom que voldria.Viure i escriure ocupa el meu temps. I assistir, i fer de presentador, i passar un guster amb i de la Cantata acadèmica. Com més cultura més llibertat de mestre Joan Valent i dirigida per mestre Joan