Plagueta de Bord

QUOTIDIE MORIOR (III)

Assegut a la cadira d’orelles, amb desgana
Miraves l’infinit, cambra d’oratges i de roses,
Com si fossis bergant atenenc fet de bellesa
Antiga, ignorant dels fulgors que desprenies,
I de la capacitat de pler d’aquella fesomia crua,
Atacada pels àtoms fitoradors del meu desfici.
T’hauria tallat la jugular d’un sol cop de punyal,
M’hauria estotjat aquells ulls d’herbei i pestanyes
En el bressol dels meus braços que ja no t’abracen.
Series un cap venerat per les generacions d’amants
D’aquestes figures humanals que ens fan reviure.
(…)
He fet un altre text de Quotidie morior (III).
Quan l’he anat a penjar, l’he perdut per sempre.
L’he refet tot seguit. Diferent. Únic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!