Mails per a Hipàtia

Fa anys, parlant de diaris, vaig escoltar un dissenyador que afirmava que les pàgines d’un periòdic haurien de ser com els llums de casa, que a fosques sempre el trobres. Vaig pensar que era una bona definició però fa una estona no trobava un llum que està en la mateixa paret des de que jo tenia deu anys. És el que obre les llums del passadís que porta a la meua habitació i a la cuina. No sé ni comptar quantes voltes el dec haver encès i ara no el trobava. N’hi ha tres clauetes, una damunt de l’altra que obren llums diferents i he obert els dos equivocats abans d’adonar-me’n. He rigut i he pensat en el dissenyador. Veus? Ni el disseny és fàcil.

Anem a Benaguasil al Consolat de Mar. No hi havia estat mai físicament i he quedat sorprès, tot  i que ja m’havien avisat. Les dues naus d’aquesta inusual tenda de música impressionen pel seu volum i la quantitat d’instruments que la gent de’n Subiela arriba a posar allà dins. La gran majoria, per cert, arribats de la Xina en caixes idèntiques que porten l’escut del Consolat de Mar. Carles ens explica que ara, a més, el seu fabricant xinès traurà una versió valenciana del catàleg dels instruments, en català, per a repartir a les bandes d’ací i als seus clients.