Mails per a Hipàtia

Divendres al matí em van convidar a participar en l’acte d’inici del curs de la Facultat de Ciències de l’Educació de l’Autònoma. Va ser un acte bonic on vam xerrar molt d’educació i prou també de computació, per retratar el nom del cartell. Però per a mi el moment més emocionant va arribar al final. Es veu que es tradició en aquesta facultat de fer un record als professors que es jubilen i efectivament una colla d’aquests estaven presents en l’acte i en l’aperitiu que vam fer després a peu dret. Es tracta de mestres, sobretot dones, amb dècades de dedicació a l’escola i vaig tindre la sort de poder xerrar una estona amb elles i admirar la seua enorme capacitat de treball, la seua estima per la faena que fan i han fet i el seu respecte pel paper de l’escola en la nostra societat. No entenc molt que gent com ella es veja forçada a jubilar-se, supose que són les regles i també és veritat que es mereixen un descans o dedicar-se al que tinguen a bé fer. Però escoltar-les parlar de l’escola és tan apassionant…

Procure ni mirar aquests llistat d’intel·lectuals majoritàriament sud-americans que de tant en tant s’alarmen per la neteja sembla que gairebé ètnica que diuen que fem els catalanoparlants amb tothom que parla espanyol. No paga la pena.

Però ahir escoltava la sessió de control del parlament i els de Ciutadans van brandar una llista de la “societat civil de veritat” (quina deu ser la de mentida?) enervada per l’afer aquest de Catalunya Ràdio i Cristina Peri Rossi. I en la llista hi havia Mario Benedetti, que amb 87 magnífics anys i des de l’altra banda de l’Atlàntic sembla que té temps i ganes de sumar-se també ell a la inquisició.

I, mira, trobar-me amb el seu nom em va saber molt greu. Un dels millors estius de la meua vida el vaig passar a Fuenterrobles, acompanyant Sari que hi feia de metge. Jo tenia molt temps lliure i llegia, llegia molt precisament Benedetti. Allà vam conèixer també la Maria i llegíem tots tres Benedetti amb gust i ganes. Recorde especialment un volum molt xicotet de tapes negres amb alguns contes. Un d’ells explicava les sensacions d’un exiliat espanyol el dia de la mort de Franco i era una autèntica obra mestra. Llegint-lo vaig plorar amb ganes, segurament pel record dels exiliats de la meua família a l’Argentina. I des d’aleshores em vaig convertir en un fidel seguidor de la sensibilitat i el bon fer d’aquell escriptor.

I ara em dol que una persona així de sensible, malgrat l’edat i la distància, no se n’adone a qui està fent el joc, qui branda obscenament el seu nom al Parlament i per a què, qui se n’aprofita de tot el que ha anat construint al llarg de la seua vida no precisament per als ideals que ell tant ha conreat. No sé a favor de qui es pensa ell que està i quines historietes li expliquen però tampoc no sé com arribar-hi, on trobar-lo per explicar-li com a lector que em decep profundament la seua actitud. Supose que per això escric açò…

Mire com la Terribas acorrala la ministra espanyola d’això dels aeroports. Ens l’han tornat a clavar fins a dins. Quim Monzó deia ahir en l’entrevista que li va fer Montse Serra (pdf) que “la literatura aguanta bé, el que no aguanta és el país”. Doncs, això. Avui ha quedat encara una miqueta més clar amb aquesta burla de la TSud.

Fa uns dies que els usuaris de VilaWeb que es connecten des d’ONO no arriben a veure la nostra pàgina. La nostra i diverses altres i tampoc no poden accedir a serveis com el Messenger o l’eMule. Hem parlat amb tothom que hem pogut i hem pressionat i pressionem fins on podem però al final tot depèn d’ells i no sembla que es donen massa pressa per arreglar els seus problemes.

Pel que sembla la mala qualitat del servei és espectacular en ONO, jo no en sóc usuari i no ho conec però dic el que m’expliquen els lectors afectats, i ara ens toca a nosaltres però fa mesos que això falla més que una escopeta de fira. Mire enrere i recorde que el que ara és ONO va ser en l’inici del tot, farà deu anys, Cable i Televisió de Catalunya, la gran esperança del sector, l’empresa que tots vam recolzar pensant que ens trauria del pou de Telefónica…

PD: Dilluns a la vesprada sembla que el problema ha començat a solucionar-se…