Dimecres a la nit, Prats de Lluçanès va viure un Ple ordinari que podria donar per a una colla d’apunts en aquest blog, però de moment em quedaré amb un tema que estava cantat que passaria i que finalment s’ha confirmat: el grup de CiU de Prats de Lluçanès, en recuperar el govern del poble,
L’abril passat, demanava des d’aquest blog la dimissió de Joan Boada i Joan Saura al front del Departament dels Mossos, amb motiu de les declaracions i les actituds en el cas de la Núria Pòrtulas.Després del que ha fet en el cas de la manifestació de Girona contra la presència del rei dels espanyols, on
A continuació, reprodueixo el comunicat del col·lectiu de treballadors de SEAT que tenen pendent reingressar a l’empresa segons el pacte entre SEAT i els seus fidels servidors sindicals, CCOO i UGT. Una nova mostra del paper d’aquests ens al servei dels interessos del sistema. (La fotografia és treta del seu web i correspon a la
Davant l’atac de l’Estat espanyol i el vassallatge institucional -polític, universitari…-, la resposta popular visualitza l’oposició i la voluntat de sobirania, lluny dels Borbons que ens ocupen des de fa 300 anys i de la política que amb matisos sense importància juga en el terreny de l’ocupant.El rebuig als reis d’Espanya és un acte de
Avui, com en les altres diades que celebrem en el conjunt de la nació, cal reclamar, sense subterfugis, matisos o revolts, la independència dels Països Catalans.
No hi ha dubte -com a mínim per a mi- que estem en plena campanya electoral de cara als comicis espanyols dels primers mesos del 2008. Potser sí que aquest cop han començat encara més aviat que altres cops, però l’actitud del PSOE amb Euskal Herria i els Països Catalans en són dues bones mostres.
Això de les seleccions té la seva gràcia. Algú, de tant en tant, es dedica a recordar-nos com n’és de fràgil i prima la memòria col·lectiva, sobretot al nostre país. I en un món tan pressionat pels mitjans de comunicació sembla mentida que això pugui passar, donat que ells, els mitjans, tenen les hemeroteques sempre
Acabo de llegir el manifest (?) d’Òmnium Cultural per a aquest 11 de Setembre, tant per als actes de Barcelona com per a la Marxa dels Vigatans de Vic. La veritat, no hi ha per on agafar-lo.En un moment de buit polític com l’actual, des d’una perspectiva nacional -que és la que ens toca, suposo!-,