He anat a la seu del districte de Sant Andreu per demanar un certificat d’empadronament. A l’absurda necessitat d’haver de demanar a una administració un paper que diu que visc on visc per portar-lo a una altra administració que expedirà un altre document (el DNI) que corrobora aquesta circcumstància, s’hi ha afegit el detallet habitual de la
En Sergi Jover, ponent de literatura de l’Ateneu Barcelonès (que deu ser la persona humana que passa més temps a l’Ateneu després de l’eminent director de la biblioteca, Ferran Burguillos) ha organitzat un acte atractiu, que promet. Aquesta vegada, per fer-ho ha comptat amb el suport del ponent de filosofia de la docta casa, Ramon Alcoberro,
Segurament als no iniciats els costarà d’entendre-ho, però les explicacions racionals no són suficients per arribar a copsar el fet extraordinari i irrepetible d’una trobada d’energies diverses, de colors i matisos completaments diferents en un mateix espai i en un moment únic. Quan la confluència té lloc es genera un univers complet, amb lleis i lògiques particulars,
Ahir vaig publicar aquest article a El Punt, amb el mateix títol que encapçala aquest post. Per als defensors del tripartit és un inconvenient greu, però per a l’analista polític el procés de dissensió i debat intern que viu ERC és un dels fenòmens més interessants de la vida pública del país dels darrers
Fa cosa de deu minuts que ha finalitzat l’entrevista que Mònica Terribas ha fet a Quim Monzó per parlar, sobretot, de la Fira de Frankfurt. Com tot sovint, Monzó ha estat brillant, mordaç i sorneguer. No vull pas reproduir amb detall el contingut de l’entrevista, però em sembla que l’escriptor ha dit, entre d’altres, vuit