VARIACIONS

Fa cosa de deu minuts que ha finalitzat l’entrevista que Mònica Terribas ha fet a Quim Monzó per parlar, sobretot, de la Fira de Frankfurt. Com tot sovint, Monzó ha estat brillant, mordaç i sorneguer. No vull pas reproduir amb detall el contingut de l’entrevista, però em sembla que l’escriptor ha dit, entre d’altres, vuit coses molt clares a retenir per qualsevol persona que aspiri a assolir nivells bàsics de sentit comú.

A saber:

Primer. La Fira de Frankfurt no serà, al cap i a la fi, una cosa tan transcendent per a la cultura catalana com tothom sembla entestat a voler fer-nos creure. Ni tan sols per a la literatura. Ni tan sols per al mercat editorial del pais. És una oportunitat bona d’aprofitar, però no marcarà ni molt menys un abans i un després.

Segon. La Fira de Frankfurt és, essencialment, una fira econòmica del mercat editorial. Els escriptors, per tant, hi juguen un paper de segona fila i la majoria hi van a fer turisme. Turisme cultural, és clar. Però turisme, al cap i a la fi.

Tercer. Faci el que faci l’Institut Ramon Llull en relació a la fira, serà criticat. Durament criticat. En paraules de Monzó, "rebrà garrotades".

Quart. Cal posar en dubte la categoria professional del corresponsal a Madrid d’un diari alemany que ha posat de volta i mitja l’organització catalana de l’event amb afirmacions més que dubtoses sobre el respecte o la pressumpta marginació d’escriptors catalans en llengua castellana. O sigui, que li hem de fer poc cas.

Cinquè. Que la majoria (immensa majoria) de mitjans de comunicació són absolutament incapaços de parlar de continguts culturals i, per tant, només parlaran de polèmiques polítiques al voltant de l’event.

Sisè. Que la cultura és moneda de canvi per a la política, i que, per norma general, als partits polítics els importa poc la cultura en si mateixa. O sigui, que de polèmiques no deixarem de tenir-ne, i qualsevol fotesa que es pugui aprofitar per embolicar la troca serà aprofitada. Sense escrúpols, ha dit. És la condició humana, ha dit, també. I els periodistes formen part de la condició humana, ha rematat.

Setè. Que no veu cap raó per no haver d’acceptar la invitació d’assistir a la fira i molt menys de fer el discurs inaugural, però que, tanmateix, tampoc no té grans expectatives posades en aquest fet. Que no espera treure’n gran cosa, vaja.

Vuitè. Que és una sort que el qui l’ha d’acompanyar en el seu discurs inaugural és Montilla, home d’aspecte i comportament hieràtic, i no pas Pujol, que pateix la mateixa síndrome (no me’n feu dir el nom, que no me’n recordo) que ell, i que els provoca tics i contraccions musculars a la cara. Si hagués estat així, potser els alemanys haurien pensat que tots els catalans estem afectats per aquesta síndrome, cosa que, d’altra banda, també tindria la seva gràcia.

Ostres, Monzó. Com és que no et treuen més a la tele. Jo vull veure’t i sentir-te més. Llegir-te, ja ho faig.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!