He anat a la seu del districte de Sant Andreu per demanar un certificat d’empadronament. A l’absurda necessitat d’haver de demanar a una administració un paper que diu que visc on visc per portar-lo a una altra administració que expedirà un altre document (el DNI) que corrobora aquesta circcumstància, s’hi ha afegit el detallet habitual de la llengua. Sense preguntar-me en quina llengua el volia, me l’ha imprès en castellà. Li he preguntat a la noia (molt amable, per cert) que m’ha atès si allò habitual era fer els certificats en castellà. M’ha mirat consternada, com si l’acabés d’enxampar en una entremeliadura i m’ha dit que si el volia per anar a renovar el carnet era millor fer-lo en castellà perquè em tocava visitar una comissaria de la Policia Nacional.
La primera, als morros. Per començar, ella no sabia que el certificat era per a renovar el DNI. De la seva resposta dedueixo que si no fos per al DNI, hauria expedit el certificat en català. Però ella no té manera de saber per a què el vull si no m’ho pregunta, oi? Per tant, i disculpin que sigui tan perepunyetes, resulta evident que aquesta administrativa fa els certificats en castellà per defecte. I que té una bona excusa si el sol·licitant el vol per anar a visitar la Policia Nacional, però que queda en evidència si la raó de la petició és una altra.
Demà faré la visita a la Policia Nacional. I ara estic recordant que, fa un parell d’anys, quan vaig renovar el meu passaport, a la comissaria em van atendre perfectament en català. Ja tindria gràcia que la Policia Nacional fos més respectuosa amb la llengua catalana que a la seu del districte de la meva ciutat. Molta gràcia.
Seguiré informant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!