Raül Romeva i Rueda

Un nou estudi troba signes de toxicitat en blat genèticament modificat que ha estat aprovat per a consum humà. Greenpeace en demana la retirada inmediata. 

Berlin/ Paris 13 March 2007: Laboratory rats, fed with a genetically engineered (GE) maize produced by Monsanto, have shown signs of toxicity in kidney and liver, according to a new study.(1) This is the first time that a GE product which has been cleared for use as food for humans and animals has shown signs of toxic effects on internal organs. (segueix…)

The study, published today in the journal ?Archives of Environmental Contamination and Toxicology?, analysed results of safety tests submitted by Monsanto to the European Commission when the company was seeking authorisation to market its GE Maize variety MON863 in the EU. (2)

The data shows that MON863 has significant health risks associated with it; nonetheless, the European Commission granted licences to market the maize for consumption by both humans and animals. (3)

The incriminating evidence was obtained by Greenpeace following a court case (4), and passed on for evaluation by a team of experts headed by Professor Gilles Eric Séralini, a governmental expert in genetic engineering technology from the University of Caen. (5)

In a joint press conference with Greenpeace at Berlin, Professor Séralini said, ?Monsanto?s analyses do not stand up to rigorous scrutiny ? to begin with, their statistical protocols are highly questionable. Worse, the company failed to run a sufficient analysis  of the differences in animal weight. Crucial data from urine tests were concealed in the company?s own publications.?

Greenpeace is demanding the complete and immediate withdrawal of Monsanto?s MON 863 maize from the global market and is calling upon governments to undertake an urgent reassessment of all other authorised GE products and a strict review of current testing methods.

?This is the final nail in the coffin for the credibility of the current authorisation system for GE products.  Once it?s known that a system designed to protect human and animal health has approved a high-risk product despite clear evidence of its dangers, we need to start ?strip-searching? all GE products on the market, and immediately abort this flawed approval procedure,? said Christophe Then, Genetic Engineer campaigner, Greenpeace International.

The data in question has been the subject of fierce debate since 2003, when significant changes were identified in the blood of tested animals fed on MON863. MON863 was approved by the European Commission, in spite of opposition by a majority of EU member states, who raised concerns over the safety of the maize. Professor Séralini ?s analysis now scientifically confirms these concerns. As the study states, ?with the present data, it cannot be concluded that GM corn MON863 is a safe product.? And yet, MON863 has been authorised for markets in Australia, Canada, China, Japan, Mexico, the Phillipines, and USA, besides the EU.

?This is an international emergency alert, requiring a global response,? concluded Then, ?Only a complete withdrawal from all markets will curtail the possible damage.?

Notes to Editor:

1.      The article is published online ( www.springerlink.com/content/1432- 0703 ) by the American journal Archives of Environmental Contamination and Toxicology; it will be printed in May .  A Greenpeace briefing on the study is available at: http://www.greenpeace.org/international/press/reports/gp_briefing_seralini_study  

2.   The tested GE maize named MON 863 produces a new insecticide called ?modified Cry3Bb1? able to kill a pest insect in the soil (Diabrotica virgifera). This GE maize also contains a gene coding for antibiotic resistance.

3.   The European Commission granted a license for MON 863 to be used in feed in August 2005, and subsequently approved it for human consumption in January 2006.

4.   For details, please refer to the Greenpeace paper: ?The MON863 case -a chronicle of systematic deception? http://www.greenpeace.org/international/press/reports/mon863_chronicle_of_deception  

5.   The analysis team was headed by Professor Séralini from the University of Caen and included experts from the French independent scientific organisation CRIIGEN.

For further information please contact:

Christoph Then, Genetic Engineering campaigner, Greenpeace International, phone +49 171 878 08 32

Prof. Gilles-Eric Séralini, CRIIGEN: phone  +33 231 56 56 84, criigen@unicaen.fr

Marco Contiero, EU Senior Policy Adviser, Genetic Engineering, Greenpeace European Unit, phone  +32 (0)2 274 1920 

Font foto: Campanya sobre Transgènics del Grup Verds/ALE al parlament Europeu.

Votem avui un important informe (Informe Sartori) relatiu al full de ruta per avançar en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. L’informe ha de servir per determinar la postura del Parlament Europeu en relació a la proposta de Full de Ruta presentada per la Comissió. El document de la Comissió assenyala sis àrees prioritàries d’actuació en tot allò relatiu a la igualtat de gènere, a la qual s’hi refereix com  a ‘condició necessària per tal que al UE assoleixi els seus objectius de creixement, ocupació i cohesió social’. El problema principal, però, és que no inclou ni una sola proposta legislativa. En aquest sentit, el text del Parlament reclama, entre d’altres, una aplicació efectiva del principi d’igual salari per fer la mateixa feina, i demana que es fomenti la baixa per paternitat. Així mateix, insta a que s’adoptin mesures contra la violència de gènere i recomana que la promoció de les dones sigui una prioritat de la Unió i de les seves relacions exteriors. (NOTA premsa després del vot: la nostra, i la del Parlament Europeu) (segueix…)

Nota previa al vot:

"Per altra banda, el Grup del PPE té la intenció de seguir aigualint encara més el text parlamentari eliminant totes les referències a la necessitat de promoure, entre d’altres, mesures de salut reproductiva. El vot final pel què fa al nostre Grup (Verds/ALE), per tant, estarà condicionat a si les esmenes d’eliminació que pretenen el PPE prosperen, així com a si s’aproven les nostres esmenes, especialment la que té a veure a la necessitat que s’estableixi a escala comuniotaria un pla d’acció comunitari (amb legislació comunitària inclosa) contra la violència de gènere.

Adjunto la nota que he preparat per plantejar el nostre vot:

In March 2006 the Commission launched its "proposal on future development of policies for equality between women and men in the European Union for the period 2006-2010", the so-called ‘roadmap for gender equality’. The Commission outlined six priorities "equal economic independence for women and men, reconciliation of private and profession life, equal representation in decision-making, eradication of all forms of gender-based violence, elimination of gender stereotypes, promotion of gender equality in external and development policies". Expectations were high due to successful equality Directives last legislature, for example Article 13 TEU and legislation on anti-discrimination initiated by Commissioner Ana Diamantopoulou. Commissioner Spidla’s roadmap does not include a single new legislative proposal. Compared to former Framework Action Plans on Gender Equality, the roadmap 2006-2010 is a real set back. 

Mme Sartori’s report was originally fairly weak and was also not much improved by the vote. We lost some good amendments due to a PPE/ALDE/UEN majority. In the final vote our Members voted for the report, apart from being weak it was nothing really wrong with it.

Key points in FEMM:

–          Equal pay for equal work and the demand on the Commission to revise Council Directive 75/117/EEC on the approximation of laws on the application of equal pay for men and women (Green/EFA amendment adopted),

–          Violence against women: the demand on the Commission to strengthen measures to protect women and children against all forms of violence, including slavery, crimes of honour, trafficking in human beings and polygamy – (our demand for new EU legislation was rejected, the legal base for DAPHNE for example is Article 152 Public Health),

–          Reconciling of work and family life: the demand on the Commission to speed up the introduction of policies designed to reconcile family and working life, e.g. to make care services and assistance more accessible and flexible,

–          Working Time Directive: to end the opt-out because it makes it harder to reconcile work and family life (par. 24),

–          Demand on the Commission to set up a mandatory gender mainstreaming and gender awareness training for Commissioners and the highest levels of civil servants (par 33) ,

–          EP’s criticism that the roadmap does not include a single new legislative proposal (V-ALE am) and that it fails to specify the responsibilities of the Commission and the Member States as regards implementation of Directives,

–          Demand for an in-depth assessment of the Framework Strategy on gender equality (2001-2005) and for an analysis for the implementation of the directives on equal opportunities,

–          to promote the emancipation and economic and social integration of migrant women,

Key Green/EFA points adopted in FEMM

–          Work-life balance: our demand on Commission & Member States to conduct an awareness-raising campaign and to introduce pilot protects,

–          Our demand for compulsory registration of acts of female genital mutilation performed by persons involved and to withdraw the licence of doctors who practise it.

Key Green/EFA points rejected in FEMM: all our demands on new legislation. We will table these amendments again for the Plenary:

–          our demand to launch a new legislative proposal regarding specific rights and safeguards in relation to conciliating work and family life where there are dependent family members (children, elderly or disabled relatives),

–          our demand on the Commission to identify a clear legal base for combating all forms of violence against women including trafficking and to take a decision on the full communitarisation of a European policy to combat trafficking in human beings and on the related topics of immigration and asylum and specifically on the right to asylum on the ground of gender-based repression and persecution. 

We will also table an amendment that deletes "Ms Lisbon" though we will keep the demand on the Member States to appoint a national official in charge of implementing gender equality within the Lisbon Strategy (par 21).

Altres textos relatius a l’assumpte:

Nota informativa dels serveis de premsa del Parlament Europeu

Medio siglo de apoyo a los derechos de la mujer desde la Eurocámara
La igualdad de género, una asignatura pendiente
El PE, preocupado por el aumento del tráfico de seres humanos"

Finalment el nostre vot ha estat positiu ja que el text ha mantingut l’essència de les rivindicacions legislatives que demanàvem.

Font foto: Parlament Europeu

Dilluns és sovint dia de ressaca futbolística. Els diaris omplen pàgines sobre la jornada futbolística i les tertúlies públiques i privades analitzen els principals fets del cap de setmana (avui, per exemple, anem plens del post-clàssic Barça-Madrid, o de la sorprenent victòria tarraconense davant del Sevilla). Però hi ha d’altres maneres de parlar de futbol, malauradament, tal i com darrerament s’està posant de manifest, també, al Parlament Europeu: la violència als estadis, mostres de racisme, presència de símbols i gestos feixistes i d’extrema dreta, o, fins i tot (i aquest és el motiu del present apunt) el tràfec de persones.  (segueix…)

I és que la setmana passada a Brussel.les va tenir lloc un altre dels debats que darrerament vinculen el futbol amb els drets humans. Adjunto la informació que en va preparar el servei de premsa del Parlament.  

La sombra del tráfico de seres humanos oscurece el fútbol europeo

Eto’o y Drogba son modelos a seguir para muchos jóvenes africanos y sudamericanos, que ven en el fútbol una forma de escapar de la pobreza. Desgraciadamente, su esperanza de convertirse en futbolistas importantes desemboca en ocasiones en equipos de segunda fila, abandonados sin contrato ni papeles o incluso en tráfico de personas. La Eurocámara se ocupa del tema tanto en un informe como en un debate celebrado la semana pasada; descúbralo en este cuarto artículo de la serie sobre fútbol y la UE.

La cara más visible del fútbol es fascinante: dinero, fama, éxito… para los jóvenes jugadores de África y América del Sur, el deporte rey europeo representa la puerta de entrada en un mundo nuevo lejos de la pobreza y las penalidades.
 
Conocedores de la situación, algunos agentes proponen a las familias encargarse del transporte del joven a Europa, para después ejercer como sus representantes ante los clubes de fútbol. A pesar de que las normas de la FIFA sobre transferencias de jugadores prohíben que éstas se realicen con menores de dieciocho años si sus padres no viajan con ellos, la picaresca supera este escollo simplemente cambiando la edad del jugador en los papeles oficiales.
 
Una vez en Europa, la mayor parte de ellos empieza a jugar en equipos de categorías inferiores. Si después no consiguen un contrato, es frecuente que pierdan sus visados y la protección de sus agentes, quedando abandonados y en muchos casos negándose a volver a su país tras haber fracasado, como explicó durante una audiencia sobre " deporte y educación" que tuvo lugar en el Parlamento Europeo el representante de la ONG Culture Foot Solidaire y ex futbolista camerunés Jean-Claude Mbvoumin.
 
Tráfico de jugadores "baratos"
 
Para Mbvoumin, el tráfico de jóvenes jugadores de fútbol entre África y Europa es una realidad, justificada por el hecho de que "los futbolistas africanos son los más baratos" y también los que ofrecen "mejor relación calidad/precio". "Los clubes compran jugadores africanos para revenderlos", explicó, "o los contratan cuando aún son muy jóvenes sólo para ver si dan buen resultado". En el caso de que se decida no renovar el contrato, "muchos acaban cayendo en la delincuencia o en situaciones imprevistas".
 
Citó como ejemplo a Francia, país de destino de la mayor parte de los jóvenes jugadores africanos, en el que según sus datos el 48 por ciento de los futbolistas profesionales son extranjeros y la media de edad de la liga se sitúa en 18,6 años. Francia no es, en cualquier caso, el único Estado miembro en el que se dan estas prácticas: recientemente un club danés tuvo que dar explicaciones ante la FIFA por supuesto tráfico de jugadores procedentes de Nigeria.
 
Prácticas escandalosas
 
Tanto la UEFA como la FIFA han mostrado su preocupación por este asunto. Lars-Christer Olsson, director ejecutivo de la UEFA, considera la situación "alarmante", mientras que el eurodiputado socialista francés miembro de la comisión de Cultura del Parlamento Europeo Guy Bono, asegura que "podemos hablar de verdaderos canales de inmigración clandestina" y se refiere a estos hechos como "prácticas escandalosas".
 
Precisamente, esta comisión parlamentaria ha elaborado un informe  sobre "El futuro del fútbol profesional en Europa", redactado por el europarlamentario belga del Partido Popular Europeo Ivo Belet, en el que también se presta atención a este problema. El texto expresa su preocupación por la posibilidad de que las iniciativas en favor de los canteranos "degeneren en tráfico de niños, con clubes ofreciendo contratos a menores de 16 años" e insiste en que "deben respetarse siempre las leyes de inmigración en relación con la contratación de jóvenes talentos extranjeros", por lo que pide a la Comisión "que aborde el problema de la trata de niños en el contexto de la Decisión marco del Consejo sobre la lucha contra la trata de seres humanos".
 
Queda claro que, como destacó Mbvoumin, "el fútbol es mucho más que dinero y derechos televisivos". Precisamente, la problemática en torno a los derechos de retransmisión de los partidos será protagonista del próximo artículo de la serie sobre fútbol y la Unión Europea.

Més informació:

Fútbol en Europa: comienza el partido
¿Cómo acabar con la violencia en el fútbol?
El PE hace frente a la especificidad económica del fútbol
Informe parlamentario sobre el futuro del fútbol profesional en Europa
Página web de Culture Foot Solidaire (en francés)

Foto: Eto’o atén els mitjans en un acte solidari que va tenir lloc a Vilafranca. Font: EFE

En el context de la Cimera de la UE sobre Escalfament Global que va acabar abans d?ahir, el responsable d?Energia del Grup Verds/ALE, l?eurodiputat luxemburguès Claude Turmes va expressar, en nom del Grup, el següent: "Le Sommet a confirmé que les énergies renouvelables restent la première technologie pour combattre les changements climatiques et que, contrairement au message de Jacques Chirac qui voulait faire du nucléaire une énergie renouvelable, cette approche n’est pas été suivie par ses homologues européens et notamment par la Chancelière allemande Angela Merkel. Je me félicite que cette approche immorale visant à mettre sur un pied d’égalité le nucléaire et les énergies renouvelables ait été rejetée par le Conseil européen. (segueix…)

Plutôt que de produire des biocarburants qui nuisent à l’environnement et qui risquent de provoquer une crise alimentaire, la France ferait mieux d’utiliser pleinement son potentiel dans le domaine de l’éolien, du bois, du biogaz et du solaire. Il s’agirait d’un moyen bien plus efficace de peser sur les marchés de l’exportation des technologies comme le montre l’exemple du Danemark, qui a accru sa capacité d’exportation de l’équivalent de 20 000 MW  en énergies renouvelables au cours de ces 5 dernières années, réalisant ainsi un chiffre d’affaires 10 fois supérieur à celui d’Areva". 

Per la seva banda, vicepresident d’Eurosolar (l’Associació Europea per a les Energies Renovables), Josep Puig, publica avui un article a El Periodico que duu per títol ?Energia nuclear i escalfament global?, i en el qual aporta noves dades que qüestionen la via nuclear com a solució al canvi climàtic:

El canvi climàtic és, de lluny, el problema més seriós de vulnerabilitat pel que fa al sistema energètic vigent al nostre món. Tot i les incerteses, hi ha motius suficients per exigir accions immediates de precaució, molt més agosarades que no pas les que fixa el Protocol de Kyoto, avui en vigor.

En les darreres dècades s’han desenvolupat incomptables tecnologies energètiques que permeten captar els fluxos d’energia que hi ha a la biosfera, empesos bàsicament per la radiació solar que el nostre planeta recull, en el seu viatge entorn del Sol, i per les forces d’atracció generades pel cossos celestes. Aquests fluxos són lliures de carboni fòssil i es presenten en quantitats més que suficients per cobrir les necessitats d’energia presents i futures. A més, l’actual sistema energètic industrialista és enormement ineficient (tant en les tecnologies de subministrament com en les tecnologies d’ús final), cosa que fa que hi hagi enormes oportunitats de millorar-ne el funcionament. L’estalvi d’energia és la font d’energia més important que els humans tenim a l’abast.

Comparativament, la generació d’electricitat per la fissió de l’àtom d’urani-235 emet menys CO2 que els combustibles fòssils. Tot i que hi ha autors que consideren que, si es té en compte tot el cicle del combustible nuclear i s’aplica a la nuclear la metodologia de valoració del cicle de vida, aleshores la diferència ja no és tant significativa. Fins i tot quan la llei del mineral d’urani davalla per sota d’un determinat llindar, les emissions de CO2 de tot el cicle de vida de la nuclear poden ser comparables a les emissions de les centrals tèrmiques de cicle combinat de gas.

PER poder fer front al greu problema de l’escalfament de l’atmosfera hi ha fins i tot qui ha arribat a creure que la introducció massiva de l’energia nuclear pot resoldre el problema de les emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle. De fet, la consideració pràctica més important, que mai no es posa sobre la taula, és: ¿quantes centrals nuclears s’haurien de construir perquè impactessin d’una manera considerable en les emissions de CO2 procedents de les centrals tèrmiques de combustibles fòssils?

Vegem, però, quin és el paper que podria tenir l’energia nuclear en la reducció de les emissions de CO2. Actualment, només un 17% de l’electricitat generada al món és d’origen nuclear. La indústria elèctrica és responsable del 25% del consum de combustibles fòssils. El consum de combustibles fòssils és responsable de les dues terceres parts de les emissions de CO2 a l’atmosfera. El CO2 és responsable en un 50% de l’escalfament global. Fins i tot si tota l’electricitat mundial d’origen fòssil fos generada a través de centrals nuclears la reducció de les emissions no arribaria ni al 10%. I això voldria dir que s’haurien de construir unes 1.500 centrals nuclears d’1 GW de potència cada una.

VOLER CONFIAR en l’energia nuclear per combatre l’escalfament global del planeta per la crema dels combustibles fòssils, a part de no resoldre el problema, significaria posar el món per un camí amb un enorme risc de proliferació nuclear i per un camí amb uns enormes costos econòmics, a més a més de costos ecològics i socials. Avui ja es fa difícil controlar el risc de proliferació nuclear amb 437 reactors nuclears funcionant al món. ¿Què passaria si en funcionessin entre 1.000 i 3.300 ?

Font Foto: Getty Images/BBC

Women’s Day: Persisting gender inequality must be ended (Press Release, Brussels, 8 March 2007)

On the occasion of International Women’s Day, Thursday 8 March, Raül Romeva, vice-chairperson of the EP Committee on Women’s Rights and Equal Opportunities said: "We celebrate the 50th anniversary of the Treaty of Rome and the inclusion of the principle of equal treatment for men and women into the Treaty. Despite this, however, women do not in general enjoy equal status and rights. There is still a large gap between the recognition of a right and its realisation. (segueix…)

"Despite the directive on the principle of equal pay for equal work of equal value, which was implemented 30 years ago, the gender pay gap between men and women in the EU is still 15% on average and up to 33% in some EU Member States. The labour market remains gender segregated: women are over-represented in low-wage, low-status and precarious jobs and under-represented in managerial and professional employment. The average percentage of part-time employment among women is 30.4% compared with only 6.6% among men, with the difference increasing since 1998. Women must not be made to wait another 50 years for equality to become a reality in the EU."

Foto: Cartell del seminari sobre el 8 de març al Parlament Europeu. 

Amb motiu del 8 de març estan tenint lloc aquests dies diverses activitats relacionades amb el dia de les Dones. Al Parlament Europeu, per exemple, he tingut ocasió de participar avui en el debat sobre el paper de les Dones, Política i Mitjans de Comunicació al llarg del qual he defensat tres coses: primer, el repte al qual ens enfrontem no és només que cal que augmenti el nombre de dones en política sinó sobretot feminitzar la política, la qual cosa vol dir que la responsabilitat de canviar certes actituds (segueix…)

relacionades amb el poder (públic o privat) no és només de les dones, sinó també dels homes.

Segon, que no es pot esperar que les dones assumeixin la part de la responsabilitat que els pertoca en les tasques ‘productives’ si al mateix temps els homes no assumim també la part de la responsabilitat que ens pertoca en les tasques ‘reproductives’, i més enllà, en tot allò que té a veure amb la cura.

I tercer, que malgrat que les quotes no són, ni de bon tros l’únic instrument per facilitar la incorporació de dones en llocs de responsabilitat, inclosa la política representativa, és un instrument necessari per avançar-hi. És evident que l’objectiu és que arribi un dia que no caldran quotes, però malauradament les dades i les estadístiques demostren que encara en som ben lluny. En aquest sentit, concebo les quotes per assegurar que, en igualtat de condicions i capacitats, es primi la incorporació de dones en llocs de responsabilitat. 

Demà, ja dia 8 pròpiament, seguiran les activitats que començaran amb un esmorzar de les diputades i diputats de la Comissió de Dones i Igualtat d’Oportunitats amb el President de la Comissió Europea, José Manoel Barroso i el Comissari d’afers Socials, Vladimir Spidla. Seguirà un nou debat sobre 1957-2007: la Unió Europea i els progressos de les dones. Dones que construeixen el futur de la UE.

Al vespre, ja a Barcelona, participaré en un sopar-acte organitzat per les Dones amb Iniciativa de Sabadell.

Font foto: Campanya de Dones amb Iniciativa pel 8 de març

Adjunto l?entrevista que n?Albert Segura, d?El Punt, em va fer fa uns dies i que es publica avui a les pàgines d?Europa-Mon, al llarg de la qual vàrem poder conversar sobre diverses qüestions que tenen a veure amb la feina parlamentària: (segueix…)

 Raül Romeva i Rueda:  «El Tribunal Penal Internacional hauria de jutjar algun dia Aznar, Bush i Blair»

Precisament ahir vaig ser a Lleida visitant, entre d?altres, el Centre per a la Igualtat d?Oportunitats de la UdL (dirigit per M. Angeles Calero), el Centre de Recursos per a la Igualtat, així com coneixent diverses iniciatives sobre Igualtat impulsades per l?Ajuntament (el regidor d?Igualtat és Francesc Pané). Al vespre vaig participar en una Taula Rodona, conduïda per Mercè Rivadulla, sobre els ?Avenços en la igualtat dona-home? en la qual, he de dir, vaig aprendre molt del meu company i companyes de mesa: Lucie Foissine (Ass. Tamaia), Daniel Gabarró (AHIGE), i Mercè Claramunt (Presidenta Dones amb Iniciativa). Per cert que vàrem poder gaudir al final de l?acte d?un recital de veu (Mary Martí) i piano (Pancho Marodán) digne de les millors sales de concerts. Si hagués de resumir en una frase la visita diria que em va impressionar tota la feina feta, així com vaig constatar també tota la feina que queda per fer acompanyat, això sí, de la ferma voluntat de fer-la. Es tracta d?una sensació similar a la que m?ha quedat en llegir l?entrevista que publica avui El Punt (Mònica Bernabé) a la Presidenta de l?Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva. (segueix…)

L?entrevista (per M. Bernabé)

Marta Selva.:  «El sistema d’atenció a les dones maltractades estava a zero»

Selva, que va rebre desenes de trucades d’entitats de dones perquè no deixés el càrrec amb la crisi de govern, explica per què la Generalitat no va complir els seus compromisos contra la violència masclista en la legislatura passada

-Demà la Generalitat commemora el Dia Internacional de la Dona amb un acte institucional. En l’acte de l’any passat el llavors conseller primer, Josep Bargalló, va anunciar que la llei per a l’eradicació de la violència masclista s’aprovaria el 2006. I vostè hi va afegir que la llei tindria memòria econòmica. L’any 2006 va acabar i no tenim ni llei ni dotació econòmica. Per què?-«El canvi de legislatura va fer que s’alentís el procés d’aquelles lleis que el govern havia d’acabar d’aprovar.»

-Bargalló, però, va dir que el projecte de llei s’aprovaria al maig, i al maig encara no hi havia crisi de govern.-«Dir dates en la tramitació d’una llei que es vol aprovar amb memòria econòmica i que és totalment innovadora en l’àmbit legislatiu català és difícil. Requereix un esforç, no només de consens, sinó de mesurar molt bé totes les conseqüències dels drets reconeguts i de l’obligació de les institucions, ja que compromet molts àmbits de l’administració. La llei està en la fase final. Hi ha pendents alguns elements de tècnica jurídica. No puc donar una data per a la seva aprovació, però hi ha el compromís d’aprovar-la al més ràpidament possible.»

-Vostè també va dir que el govern obriria set centres d’atenció especialitzada per a dones maltractades en la legislatura passada, i només en van obrir dos. Pensaven obrir-los tots en els últims sis mesos de mandat?-«No, volíem obrir-ne cinc en un any. I aquest any està previst completar els set centres que s’havien previst. No es van inaugurar pel mateix motiu, tot i que en alguns casos poden haver-hi hagut raons logístiques. Aquests centres són uns punts de la xarxa del circuit. Han d’estar en relació amb els serveis d’informació i atenció a les dones, i amb les cases d’acollida i pisos pont. Sobretot és important que els serveis d’informació i atenció a les dones, que són municipals, tinguin prou presència al lloc on s’obre un centre especialitzat per així garantir una atenció integral. Un centre no es pot col·locar com un bolet en un lloc si no té una sèrie de recursos planificats i en consonància amb aquesta perspectiva integral.»

-Quan va defensar la creació d’aquests centres, va argumentar que al territori català els serveis d’atenció a les víctimes de violència de gènere no estaven compensats. Per tant, ara la situació d’una dona a les Terres de l’Ebre continua sent la mateixa que fa quatre anys. Què li diria a aquesta dona?-«Aquesta dona de les Terres de l’Ebre, si és una dona que està vinculada a una associació, sap que no ens hem aturat en cap moment. Estem parlant en tot cas d’un màxim d’un any de retard per completar el sistema d’atenció. Un sistema que estava a zero. Amb això no vull dir que no hi haguessin recursos aïllats, però en aquests moments el que estem fent és enxarxar aquests recursos perquè es pugui parlar de xarxa i es pugui donar una detecció precoç. Els centres d’atenció especialitzada han d’estar en consonància amb els centres de salut, el servei d’ensenyament i la policia. Obrir un centre sense que el circuit estigui completat no té sentit.»

-Quan vostè va deixar el càrrec a l’ICD amb la crisi de govern, desenes d’entitats de dones li van trucar perquè no marxés. Quanta gent li ho va demanar?-«Van haver-hi trucades, però no crec que n’hagi de parlar.»?

-Per què va marxar si vostè és independent?-«Perquè crec que era important donar retorn a una mostra de confiança del partit que em va proposar per al càrrec.»?

-Torna amb un govern en què només quatre de les quinze conselleries estan dirigides per dones. Amb quina cara pot anar ara pel món demanant equitat de gènere?-«Penso demanar-ho amb el mateix orgull que en la legislatura passada. La situació en el govern denota la feblesa d’uns mecanismes que encara no estan prou fixats. En el pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de les dones, que nosaltres vam aprovar, proposem clàusules que determinen aquesta equitat de gènere en els nomenaments. I la llei estatal per a la igualtat de dones i homes també fixarà uns barems. A més, la presència de dones en el govern ha d’anar acompanyada de polítiques que incorporin la perspectiva de les dones, i jo crec que, en aquest sentit, des del 2003 la Generalitat dóna proves fefaents que és un compromís de tot el govern. I la prova és la incorporació de la perspectiva de gènere en àmbits tan difícils com ara la llei de mobilitat i la de barris.»

Foto: Marta Selva. Font: Toshiko Sakurai/El Punt

Ara fa unes setmanes la Comissió de Dones i Igualtat d’Oportunitats em va nomenar ponent per a l’Informe del Parlament Europeu sobre ‘Feminicidis a Mèxic i Amèrica Central: el rol de la UE en la seva persecució’. Ahir i avui he tingut diversos contactes amb entitats i organitzacions de la societat civil europea i americana per tal d’establir les línees principals de l’informe. L’objectiu de l’informe és doble: posar la qüestió dels feminicidis a primera plana de l’agenda bilateral entre la UE i Mèxic, en el marc de l’Acord d’Associació vigent, i entre la UE i els països d’Amèrica Central, (segueix…)

aprofitant l’actual discussió sobre un futur Acord d’Associació biregional. El segon objectiu consisteix a proposar una sèrie de mesures que permetin contribuir des de la UE a acabar amb aquesta preocupant onada de crims contra les dones, així com amb la impunitat que actualment els ampara. 

Des del Grup Verds/ALE hem fet públic el següent comunicat:

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas, 1 Marzo 2007

Romeva inicia la elaboración del informe sobre los feminicidios en América Central y México y el rol de la UE en su persecución. 
Según el eurodiputado de ICV, si no hay evidencias de una lucha seria contra estos crímenes, si en ciertos niveles de los aparatos estatales hay falta de voluntad política y corrupción, ?significaría que la UE debe que priorizar este tema en sus relaciones con América Central y México?

El eurodiputado de ICV adscrito al grupo Verdes, Raül Romeva, ha sugerido hoy que se nombre un experto dentro de las representaciones de la UE en la región  para desarrollar  y coordinar el diálogo entre los Estados y las organizaciones internacionales para abordar  los feminicidios en América Central y México.  Romeva, que es ponente del informe sobre ?El fenómeno de la muerte de mujeres (feminicidios) en América Central y México, el rol de la UE en su persecución?, ha recordado que hoy mismo se ha iniciado la consulta pública respecto a este informe, que da seguimiento a la Audición sobre Feminicidios celebrada en abril de 2006 también en el PE. En este primer paso se discutió el borrador con ONGs y expertas en la materia.

Según Romeva, vicepresidente de la Comisión de Mujeres y Género de la cámara europea,  "para un tema tan impactante como el asesinato impune de mujeres, es indispensable implicar cuanto antes a la sociedad civil en la preparación del informe. Espero que el segundo paso será una audiencia en el Parlamento Europeo, reuniendo asociaciones que trabajan en el tema, representantes de los países concernidos y representantes de las instituciones europeas".  La primera discusión del documento en Comisión FEMM está prevista para la semana del 19 de marzo.

Desde los años 90, el fenómeno del feminicidio se ha acentuado en México y América Central, cientos de mujeres inocentes han sido asesinadas  con violencia extrema y la casi totalidad de los feminicidios queda en la total impunidad.

Para el eurodiputado Raül Romeva es "el primer deber de un Estado de Derecho luchar contra este fenómeno y obtener  el castigo de los responsables ante la justicia", y si no hay evidencias de una lucha seria contra el crimen, si en ciertos niveles de los aparatos estatales hay falta de voluntad política y corrupción, ?hay un problema que la Unión Europea tiene que priorizar en sus relaciones con los países de América Central y México?.

Romeva ha recordado la cláusula de derechos humanos en los acuerdos de la Unión Europea con la región y la necesidad de priorizar el tema en las futuras negociaciones, y ha pedido que el tema se lleve al nivel del Diálogo Político establecido por los acuerdos y el desbloqueo de fondos específicos  destinados a la prevención y erradicación de este fenómeno.

Font foto: BBC

Davant el creixent desgavell de RENFE i els problemes que darrerament estan patint els usuaris a Catalunya, i en el marc de l’actual debat sobre la definició d’infraestructures a escala europea, he considerat pertinent fer arribar la situació a les instituciones europees. Concretament he preguntat a aquesta institució quin és el coneixement i el grau de seguiment que fa la Comissió dels problemes de rodalies de RENFE a l?àrea metropolitana de Barcelona i de la manca d?inversions en el manteniment de la xarxa. Així mateix, (segueix…)

he preguntat també si la Comissió pensa prendre alguna mesura respecte els retards i talls en les línies de rodalies de RENFE.

La pregunta escrita a la Comissió Europea, per altra banda, també fa referència al transport de mercaderies per tren. En concret, a través de la pregunta defenso que  ?s?ha de derivar el transport de mercaderies de la carretera al tren, i que això no és només una qüestió d?interès ecològic, sinó també econòmic, ja que per la seva eficiència i capacitat de càrrega el tren té a la llarga una alta rentabilitat?. 

A aquestes alçades seria bo saber si la Comissió comparteix la necessitat d?una aposta clara pel transport en ferrocarril, tant per persones com per mercaderies i, si és així, quines mesures pensa prendre per promoure-ho.

És evident que els continuats problemes en el servei de RENFE fan que disminueixi la confiança de la ciutadania per continuar utilitzant el tren com a mitjà de transport habitual, i això es un problema que trascendeix l’àrea metropolitana, ja que té a veure amb el model d’infraestructures que volem potenciar a escala europea.

Foto: Aglomeracions a l’andana de plaça Catalunya quan es va restablir el servei, ahir al vespre. Font: Andreu Puig/El Punt 

L?intergrup pels drets LGBT al Parlament Europeu hem fet públic un comunicat en el qual saludem la resposta del Consell a un requeriment que li vàrem fer arribar fa uns dies relatiu a la llibertat de reunió de la comunitat LGBT a aquell país (veure en arxiu adjunt informe d’ILGA). El Consell confirma en la seva resposta que va plantejar la qüestió repetides vegades al Ministre de Justicia de Moldova a través del Representant especial de la UE a aquell país. El Consell es compromet a (segueix…)

fer un seguiment de la qüestió, especialment després que el Tribunal Superior de Justicia de Moldàvia decretés la il·legalitat de la prohibició de les Gai Prides (celebracions del Dia de l?Orgull Gai). A través del President de l?Intergrup, Michael Cashman, hem expressat el següent: "We are pleased with these clarifications from the Council, it was absolutely critical for the LGBT community in Moldova to be supported in their quest for equality," Michael Cashman, President of the Intergroup and one of the co-authors of the Parliamentary Question remarked, "Now we need to make sure the Council makes good on its intentions to monitor the situation and keep raising the difficult questions with view of furthering equality for the LGBT community in Moldova."

Per a més informació podeu consultar el lloc web de l?Intergrup pels drets LGBT al Parlament Europe: http://www.lgbt-ep.eu  

Adjunto tant la pregunta com la resposta del Consell:

E-5737/06 PREGUNTA ESCRITA de Michael Cashman (PSE), Sophia in t Veld (ALDE), Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) i Alexander Stubb (PPE-DE) al Consejo (9 de enero de 2007)

Asunto: Denegación del derecho a la libertad de reunión a gays y lesbianas

En los últimos meses, se ha observado una campaña concertada de miembros del ayuntamiento de Chisinau, de la policía y de algunos ministerios del Gobierno moldovo para denegar la libertad de reunión a la comunidad LGBT de Moldova. Ésta ha visto denegado su derecho de reunión pacífica en cuatro ocasiones.

La garantía del respeto de los derechos humanos y las libertades fundamentales es un elemento esencial de la Política Europea de Vecindad, y dentro de ésta, del Plan de acción conjunto UE/Moldova. El apoyo a los defensores de los derechos humanos es una prioridad de la Política Exterior y de Seguridad Común. Estos factores, junto con los artículos 12 y 21 de la Carta de los Derechos Fundamentales, constituyen una base vinculante para que la UE actúe con firmeza en apoyo de la comunidad LGBT de Moldova.

Asimismo, el Plan de acción conjunto UE-Moldova obliga específicamente al Gobierno moldovo a «aplicar legislación contra la discriminación y legislación que garantice los derechos de las minorías, en consonancia con las normas europeas» (prioridad 4). Además, exige al Gobierno moldovo que aplique el Plan de acción nacional de derechos humanos, que incluye la adopción, a finales de 2006, de disposiciones legislativas que prevean el «enjuiciamiento del trato degradante o humillante y de los actos en perjuicio de una persona por su orientación homosexual, así como de la instigación al odio contra personas de orientación homosexual» (capítulo 12, derechos de las minorías sexuales). Según la información proporcionada por la sociedad civil moldova, el Gobierno moldovo no ha adoptado, hasta el momento, acciones al respecto, a pesar del carácter vinculante de ese plazo.

¿Qué acciones adoptará el Consejo ante las autoridades moldovas, en el marco de las políticas de derechos humanos de la PESC y de la Política Europea de Vecindad, con vistas a persuadir a las autoridades moldovas para que levanten la prohibición general a la libertad de reunión, y adopten medidas amplias para luchar contra la intolerancia y la discriminación por parte de agentes estatales y otros grupos en contra de la comunidad LGBT?

E-5737/06 Resposta del Consell (19 de febrero de 2007)

El Consejo es consciente de los problemas a los que se enfrenta la Comunidad LGBT de Moldova. El Consejo ha planteado ante las autoridades de Moldova las cuestiones que menciona Su Señoría a través del Representante Especial de la UE (REUE), el Embajador Jacobovits de Szeged. En varias ocasiones, el REUE ha debatido la situación de la comunidad LGBT en Moldova con el Ministro moldovo de Justicia, Sr. Pirlog, y sigue estando comprometido, también a través de su Consejero político en Chisinau, Moldova, que se encuentra en contacto regular con las asociaciones moldovas representantes de la comunidad LGBT. El Consejo ha sido informado de que el Tribunal Supremo de Moldova, en una sentencia del 20 de diciembre de 2006, invalidó la prohibición de realizar la marcha de orgullo gay dictada por la ciudad de Chisinau y dictaminó en favor del derecho a la libertad de reunión. Una vez que se disponga de la sentencia del Tribunal Supremo, el REUE se pondrá de nuevo en contacto con las autoridades moldovas, en caso necesario. El Consejo seguirá observando los acontecimientos en este ámbito.

Foto: signatura conveni entre Embaixada Holandesa i comunitat LGBT moldava. Font: ILGA