Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Canvi climàtic: el cost de no fer-li front

0
Publicat el 8 de gener de 2007

Més sobre el canvi climàtic, segons el Finantial Times. En definitiva: les expectatives són que el temps ‘millorarà’ en els països nòrdics (això és, que hi farà més sol), mentre que ‘empitjorarà’ en els del sud (hi farà massa calor).

Conclusió: el turisme que fins ara baixava cap al Mediterrani a la recerca de bon temps, sol i calor raonable, ara anirà (o es quedarà) al nord.

La paradoxa de tot plegat: els països del sud d’Europa, màxims perjudicats pel canvi climàtic, són els menys conscients i els qui fan menys per frenar-lo. Coses de la vida. O no. (segueix)

Financial Times

Europe to suffer as the world warms up

By Andrew Bounds in Brussels

Published: January 5 2007 22:22 | Last updated: January 5 2007 22:22

Chilly northern Europe could reap big benefits from global warming, while the Mediterranean faces crippling shortages of both water and tourists by the middle of the century, according to the first comprehensive study of its effects on the continent.

Fewer in the north would die of cold, crops there would boom and the North Sea coast could become the new Riviera, an analysis to be approved by the European Commission next week shows. But the annual migration of rich northern Europeans to the south could stop ? with dramatic consequences for the economies of Spain, Greece and Italy.

A sixth of the world?s tourists ? 100m people annually ? head south within Europe for their holidays, spreading ?100bn ($130bn) of largesse with them. ?The more tourists stay home or go to other destinations, the larger the distributional impact in Europe will be,? says the paper, a copy of which has been obtained by the Financial Times.

While fewer people will perish of cold in the north, tens of thousands more will die of heat in the south. As many as 87,000 extra deaths a year would occur annually by 2071, assuming a three degree centigrade temperature rise. If efforts to curb greenhouse gas emissions limit the rise to 2.2 degrees, additional mortalities would be 36,000 a year.

These numbers are dwarfed by predicted deaths and economic chaos in the developing world.

The Commission?s environment directorate compiled the report with data from Brussels? satellite monitoring service and a review of the latest evidence.

Font: BBC

Mèxic: qui vigila el vigilant? (article publicat al setmanari mexicà Proceso)

0
Publicat el 8 de gener de 2007

Adjunto un article que he publicat avui a la revista setmanal mexicana Proceso (aquest és el link directe a l’article):

Mexico ¿Quién vigila al vigilante? por Raül Romeva, eurodiputado.

Bruselas, 8 de enero (apro).- Desde junio pasado, México ostenta la presidencia del Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas. Ello supone para México una mayor responsabilidad a la hora de aparecer como un ejemplo de respeto escrupuloso de los derechos humanos. (segueix…)

Hablamos de un organismo que, para poder ser efectivo, necesita dotarse de una gran dosis de credibilidad y autoridad moral.

Así, no deberían formar parte del Consejo, o al menos de su núcleo directivo (y mucho menos ostentar la presidencia) países que no han firmado y ratificado los principales instrumentos de derechos humanos, o que, habiéndolos firmado o ratificado, no los cumplen.

En este sentido, la pregunta que mucha gente puede hacerse sería: ¿Es México el país más indicado para presidir el Consejo? El informe Alerta 2006 que anualmente publica la Escuela de Cultura de Paz de la Universidad Autónoma de Barcelona, constata que México es uno de los países donde en 2005 tuvieron lugar graves violaciones de derechos humanos. Ello significa que México deberá hacer muchos esfuerzos por resultar creíble en su nueva labor de garante de los derechos humanos en el mundo.

En Europa no se cuestiona sólo que en México se cometan algunas violaciones a los derechos humanos. Los cuestionamientos europeos tienen que ver con un problema de fondo: el sistema judicial de México no garantiza que las instituciones públicas no estén involucradas, por acción u omisión, en dichas violaciones; y cuando éstas se cometen, no existen las instancias judiciales y policiacas para, previa investigación, sancionar a los responsables.

Si México aspira a que su presidencia en el Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas no sólo sea creíble, sino también eficaz, el nuevo gobierno de Felipe Calderón deberá aclarar estos cuestionamientos y, en su caso, castigar a los responsables.

Por tal razón, urge, en primer lugar, dar respuesta a las numerosas denuncias de defensores de derechos humanos mexicanos sobre los constantes hostigamientos a los que se ven sometidos por llevar a cabo su labor. El más reciente informe anual del Centro Miguel Agustín Pro Juárez, El derecho a defender los derechos humanos, contabiliza 65 agresiones directas e indirectas contra esos defensores, sus familias y/o pertenencias.

En relación con el conflicto en Oaxaca, destacó la denuncia del Observatorio para la Protección de los Defensores de Derechos Humanos y de Amnistía Internacional, acerca de la orden de aprehensión dictada en contra de Yesica Sánchez Maya, presidenta de la Liga Mexicana por la Defensa de los Derechos Humanos (LIMEDDH) filial Oaxaca, y Aline Castellanos Jurado, anterior presidenta de la LIMEDDH, actualmente miembro del Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad.

Es fundamental, en segundo lugar, que las instituciones garanticen el ejercicio de la libertad de prensa y salvaguarden la vida de los profesionales del sector. En ese sentido, es preocupante el hecho de que nueve periodistas hayan sido asesinados en 2006, lo que deja en más de 20 los periodistas victimados en total impunidad a lo largo del mandato de Vicente Fox y el inicio del de Felipe Calderón.

También es importante que el nuevo gobierno investigue las denuncias contra cuerpos policiacos, a los que se acusa de actuar con brutalidad e, incluso, de practicar la tortura física y/o psicológica. Dejar este tipo de acusaciones sin investigar y sin que exista un claro deslinde de responsabilidades, contribuye a alimentar la mala imagen de la policía mexicana.

Cabe señalar que, entre las denuncias existentes, se encuentran las realizadas por cuatro ciudadanas europeas, quienes alegan haber sido maltratadas durante y después de su detención, ya de por si arbitraria. Se trata de las españolas María Sostres y Cristina Valls (detenidas en Atenco); la alemana Samantha Dietmar (también detenida en Atenco), y la francesa Sarah Ilitch Weldon (detenida en Oaxaca).

México, en tanto que Estado Parte del Pacto Internacional Relativos a los Derechos Civiles y Políticos, debe garantizar que ?todo individuo tiene el derecho a la libertad y a la seguridad de su persona. Nadie puede ser objeto de un arresto o detención arbitraria?. (artículo 9).

Es necesario, por último, poner especial énfasis en el avance real de las investigaciones en torno de los llamados feminicidios. La gravedad de la situación nos llevó a realizar en el Parlamento Europeo una audiencia sobre feminicidios en abril de 2006, y será a su vez objeto en breve de un informe específico.

Lo más preocupante es que este problema se ve continuamente agravado por las dificultades institucionales para hacerle frente. Los altos niveles de impunidad y de corrupción existentes en el estado de Chihuahua, así como la ineficacia de las instituciones a la hora de investigar dichos casos, son aspectos que deben claramente mejorarse.

México es un actor preferente en nuestras relaciones externas, sobre todo después de la firma del Acuerdo de Asociación México-Unión Europea. Con base en esta relación privilegiada y debido a la existencia de una cláusula democrática y de derechos humanos en eese acuerdo, desde las instituciones europeas y, en especial, desde el Parlamento Europeo, damos seguimiento a todo lo que acontece en México.

Por ello, nos preocupa la reciente designación de Francisco Ramírez Acuña como secretario de Gobernación, especialmente debido a sus antecedentes como gobernador de Jalisco y, particularmente, por su fama de actuar con mano dura, represora. Hace unos días se presentó ante la Procuraduría General de la República (PGR) una denuncia en su contra por torturas, ya que se le considera responsable de haber permitido la comisión de prácticas represivas de la policía estatal y municipal de Guadalajara contra manifestantes altermundialistas, el 28 de mayo de 2004.

En este sentido, considero altamente arriesgado nombrar como máximo responsable de la Secretaría de Gobernación a alguien que está pendiente de comparecer ante la Procuraduría, sobre todo porque el mensaje que se está mandando dentro y fuera del país es manifiestamente contradictorio con las constantes declaraciones, según las cuales México cumple y seguirá cumpliendo escrupulosamente con el respeto de los derechos humanos.

Este tipo de gestos cuentan mucho, y más cuando se ostenta la presidencia de un organismo tan importante y necesitado de altas dosis de credibilidad y de autoridad moral como es el Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas.

Foto: Policia de Tijuana. Font: AP/BBC

 

Ryanair: alguna cosa més que un problema idiomàtic

3
Publicat el 6 de gener de 2007

Informa avui El Punt sobre que ?Ryanair comunica a la Generalitat que dilluns reobre la pàgina web en català?. Sens dubte és important que una companyia que opera a Catalunya i que rep ajuts del Govern català usi el català, tant en les seves comunicacions externes (web) com en les informacions en cabina. És més, ho considero una condició sine qua non. Tanmateix, el problema, penso, va una mica més enllà del tema idiomàtic. Així, mentre aquí ens preocupem per si per megafonia ens demanen que ?nos abrochemos los cinturones? o que ens ?cordem els cinturons? (tot i que, insisteixo, em sembla una qüestió seriosa), el Ministre britànic del Canvi Climàtic, Ian Pearson, ha obert un nou front contra les companyies aèries en general, i contra Ryanair en particular, en demanar-los una major responsabilitat per tal de fer front al canvi climàtic. (segueix…)

En una entrevista publicada a The Guardian (veure el comentari a la BBC) Pearson ha arribat a qualificar Ryanair com ?la cara irresponsable del capitalisme?. Segons Pearson, "Every industry has got to do their bit and aviation can’t be an exception and my role as climate change minister is to get aviation into the emission trading scheme as quickly as possible. "I do not want to get into a war of words, but the key point here is that climate change is a here and now issue, it is really important – we need to do something about it. "Aviation is a growing industry and it’s going to have growing CO2 emissions.

I afegeix: "We need to get aviation into the EU emissions trading scheme just as quickly as possible and that’s got to be a priority for us a government."

En l?entrevista a The Guardian, Pearson carrega contra Ryanair ("When it comes to climate change, Ryanair are not just the unacceptable face of capitalism, they are the irresponsible face of capitalism) però també contra British Airways i Lufthansa.

De la part de Ryanair el seu Director Executiu, Michael o?Leary, defensa -lògicament-la companyia -i la industria en general- de la següent manera: ”We are the greenest airline in Europe. "What he [the minister] should be attacking is the power generation stations and the road transport who between them account for over 50% of emissions".

Per la seva banda, la nostra col·lega de grup, l?eurodiputada verda britànica, Caroline Lucas, recorda que les declaracions de Pearson no són sinó el reconeixement d?un fracàs governamental flagrant, i recorda també com ha estat precisament el govern britànic qui ha impulsat l?expansió de la industria de l?aviació. Concretament, Lucas afirma que: ?Pearson should resign or scrap the government’s aviation expansion plans. If anyone other than a government minister had made them they would have been a useful contribution to our efforts to tackle climate change. But for someone with collective responsibility for the government’s support of the biggest expansion of the aviation industry in a generation to do so is nothing less than a deceptive admission of failure?.

El govern britànic, a través del seu responsable de finances (Ministre del Tresor) Gordon Brown, insisteix en què la seva aposta és ferma en la lluita contra el canvi climàtic, i recorda que en els pressupostos està previst que les taxes que paguen els passatgers en viatges en avió de curta distància passin de 5 a 10£, mentre que les de llarg recorregut podrien augmentar fins i tot en 80£Tanmateix, les organitzacions ecologistes s?han apressat a recordar que la solució no recau en imposar més impostos als usuaris, sinó en frenar els plans d?expansió aeroportuàries que està impulsant el govern, així com els beneficis fiscals dels quals es beneficia la indústria aeronàutica.

Per altra banda, el tema de la responsabilitat del tràfec aeri en les emissions de CO2 ha estat els darrers mesos un debat recurrent en les institucions europees (veure aquesta nota de la Comissió Europea amb algunes de les seves propostes). Tornant al cas de Ryanair cal recordar que aquesta companyia es va oposar a la incorporació de l?aviació en els plans de control d?emissions de CO2 ja que considerava que es tractava de mesures discriminatòries contra les companyies baix cost, i això que, tal i com ja he comentat en altres apunts (per exemple a Emissions: el pla d’aviació de la UE novament aigualit), els esforços de la UE per incloure el transport aeri en la comptabilitat de les emissions ha quedat certament aigualit.

En definitiva, comparteixo el criteri que tota empresa que fa negoci a Catalunya, i especialment si rep ajudes del Govern de la Generalitat, ha de mostrar un respecte absolut pel què fa a l?ús del català. Tanmateix, potser no és aquest l?únic criteri que caldria tenir en compte a l?hora de potenciar el creixement del tràfec aeri des de Catalunya.

D’entrada, potser caldria començar per preguntar-se si realment ens convé segui apostant per la proliferació de companyies aèries i per la sobresaturació del tràfec aeri. No crec que, per exemple, promoure que grups de britànics vinguin a Barcelona o a Girona per celebrar-hi un comiat de soltera, simplement per què el bitllet d’avió els costa poc més de 50 euros, sigui una manera de promoure un desenvolupament sostenible i un turisme idem. Per altra banda, no deixa tampoc de ser certament curiós que mentre els països europeus que surten més beneficiats amb el canvi climàtic són els països nòrdics, molt més conscients i complidors amb el Protocol de Kyoto, els del sud d’Europa, menys complidors (alguns, com l’Estat espanyol, extraordinàriament), són els qui més en surten perjudicats, especialment en termes de perspectives de turisme. 

Així doncs, si la promoció/ajuda a les companyies aèries, especialment les de baix cost, no és desitjable des d’un punt de vista ecològic ni econòmic, què hi fem promovent-les com ho fem quan, a més, algunes fins i tot mostren un enorme menyspreu cap a la cultura que les acull? 

I és que el canvi climàtic és igual de greu i preocupant en parlem en català, castellà, anglès o swahili. I a cada nova dada que rebem dels seus nefastos efectes ens adonem que cada dia acumulem més retard en la seva solució.

Font foto: BBC

Penes de mort: Hussein, ETA, Corominas

1
Publicat el 4 de gener de 2007

Problemes amb l’ADSL m’han impedit mantenir la pràctica blocaire diària. Tanmateix, vist en perspectiva, i davant la voràgine de fets, notícies i opinions que s’han succeït els darrers dies, potser ha estat el millor que em podia passar. De vegades és bo aturar-se per observar l’entorn, i pensar, sense la pressió que suposa haver d’opinar, analitzar o extreure noves i originals conclusions. No sempre es poden afegir arguments nous a comentaris ja fets per d’altres persones, i no sempre és possible aportar noves perspectives. En el meu cas, aquesta aturada temporal m’ha permès reflexionar, entre d’altres coses, sobre les penes de mort (en plural) que han tingut lloc els darrers dies. (segueix…

Així, a finals d’any hauria volgut escriure, lògicament, sobre l’execució de Saddam Hussein, i hauria repetit per enèsima vegada, com han fet d’altres abans i millor que jo, que m’oposo frontalment a la pena de mort, fins i tot per a cràpules i dictadors com Hussein, per principis i perquè està demostrat que no només no té cap efecte dissuassori sinó que, ans al contrari, només serveix per alimentar la set de venjança. És cert que el mateix Hussein va aplicar milers de sentències de mort durant el seu mandat, però també ho és que el fet que l’hagin penjat no tornarà la vida a totes les persones que ell va matar. I en canvi servirà segurament per tal que ara ens quedem sense saber molts dels detalls de quan Saddam era l’aliat dels mateixos que després van decidir abatre’l. George Bush, finalment, s’ha sortit amb la seva.

Aquest argument serveix també per condemnar l’atrocitat de Barajas que, de fet, no és sinó una altra manera d’aplicar la pena de mort. O pitjor, perquè en aquest cas ni tan sols hi ha hagut judici previ (ni just ni injust) cap a l’equatorià Carlos Alonso Palate. Quina mena d’excusa revolucionària en pot justificar l’execució? El procés de pau a Euskadi queda tocat, evidentment, tot i que vull pensar que no enfonsat. Caldrà veure ara el grau de maduresa i responsabilitat política dels partits polítics, de tots, i caldrà esperar que aquests estiguin a l’alçada dels que en el seu moment van afrontar el procés de pau a Irlanda del Nord. Però caldrà veure també com reaccionen dins les files abertzales aquells sectors que segueixien volent que el procés de pau avanci.

Especialment sorprenent i colpidora ha estat també la notícia de que Lluís Corominas, el gendre de la família Tous empresonat per l’homicidi d’un lladre al qual va disparar a l’interior d’un cotxe davant la casa dels seus sogres, duia munició prohibida el dia dels fets, segons que va revelar l’informe de balística dels Mossos i que també va corroborar l’advocat de la víctima. Concretament, la policia va trobar a l’interior del carregador una bala del tipus dum-dum, que és més mortífera que la munició permesa perquè té la punta buida i un cop ha impactat rebenta i el projectil s’esmicola en molts trossets (veure la noticia segons El Punt). La prohibició d’aquesta mena de munició, i en general de dur armes a un país com el nostre, rau precisament en la voluntat d’evitar que, ni que sigui ‘per accident’, puguin tenir lloc aquesta mena de fets, i d’evitar que s’imposi la ‘llei del Far West’.

Els fets en els quals estan implicats Saddam Hussein/George Bush, ETA o Lluis Corominas són, lògicament, incomparables des del punt de vista de la dimensió dels mateixos, però els tres coincideixen en el principi del: ‘jo sóc la justicia, i qui n’executa les sentències’. En altres paraules, suposen una flagrant vulneració de l’Estat de Dret, i per tant obren la porta a la llei de la jungla, ja sigui a escala nacional com internacional.

En definitiva, inicio 2007 donant voltes al voltant de les penes de mort, en plural, i si certament aquestes permeten que el món sigui millor i més segur, i em ratifico encara més en la meva frontal oposició a la pena de mort, a totes les penes de mort. Seguiré reflexionant-hi, i lluitant-hi en contra.   

Font foto: BBC