Penes de mort: Hussein, ETA, Corominas
Problemes amb l’ADSL m’han impedit mantenir la pràctica blocaire diària. Tanmateix, vist en perspectiva, i davant la voràgine de fets, notícies i opinions que s’han succeït els darrers dies, potser ha estat el millor que em podia passar. De vegades és bo aturar-se per observar l’entorn, i pensar, sense la pressió que suposa haver d’opinar, analitzar o extreure noves i originals conclusions. No sempre es poden afegir arguments nous a comentaris ja fets per d’altres persones, i no sempre és possible aportar noves perspectives. En el meu cas, aquesta aturada temporal m’ha permès reflexionar, entre d’altres coses, sobre les penes de mort (en plural) que han tingut lloc els darrers dies. (segueix…)
Així, a finals d’any hauria volgut escriure, lògicament, sobre l’execució de Saddam Hussein, i hauria repetit per enèsima vegada, com han fet d’altres abans i millor que jo, que m’oposo frontalment a la pena de mort, fins i tot per a cràpules i dictadors com Hussein, per principis i perquè està demostrat que no només no té cap efecte dissuassori sinó que, ans al contrari, només serveix per alimentar la set de venjança. És cert que el mateix Hussein va aplicar milers de sentències de mort durant el seu mandat, però també ho és que el fet que l’hagin penjat no tornarà la vida a totes les persones que ell va matar. I en canvi servirà segurament per tal que ara ens quedem sense saber molts dels detalls de quan Saddam era l’aliat dels mateixos que després van decidir abatre’l. George Bush, finalment, s’ha sortit amb la seva.
Aquest argument serveix també per condemnar l’atrocitat de Barajas que, de fet, no és sinó una altra manera d’aplicar la pena de mort. O pitjor, perquè en aquest cas ni tan sols hi ha hagut judici previ (ni just ni injust) cap a l’equatorià Carlos Alonso Palate. Quina mena d’excusa revolucionària en pot justificar l’execució? El procés de pau a Euskadi queda tocat, evidentment, tot i que vull pensar que no enfonsat. Caldrà veure ara el grau de maduresa i responsabilitat política dels partits polítics, de tots, i caldrà esperar que aquests estiguin a l’alçada dels que en el seu moment van afrontar el procés de pau a Irlanda del Nord. Però caldrà veure també com reaccionen dins les files abertzales aquells sectors que segueixien volent que el procés de pau avanci.
Especialment sorprenent i colpidora ha estat també la notícia de que Lluís Corominas, el gendre de la família Tous empresonat per l’homicidi d’un lladre al qual va disparar a l’interior d’un cotxe davant la casa dels seus sogres, duia munició prohibida el dia dels fets, segons que va revelar l’informe de balística dels Mossos i que també va corroborar l’advocat de la víctima. Concretament, la policia va trobar a l’interior del carregador una bala del tipus dum-dum, que és més mortífera que la munició permesa perquè té la punta buida i un cop ha impactat rebenta i el projectil s’esmicola en molts trossets (veure la noticia segons El Punt). La prohibició d’aquesta mena de munició, i en general de dur armes a un país com el nostre, rau precisament en la voluntat d’evitar que, ni que sigui ‘per accident’, puguin tenir lloc aquesta mena de fets, i d’evitar que s’imposi la ‘llei del Far West’.
Els fets en els quals estan implicats Saddam Hussein/George Bush, ETA o Lluis Corominas són, lògicament, incomparables des del punt de vista de la dimensió dels mateixos, però els tres coincideixen en el principi del: ‘jo sóc la justicia, i qui n’executa les sentències’. En altres paraules, suposen una flagrant vulneració de l’Estat de Dret, i per tant obren la porta a la llei de la jungla, ja sigui a escala nacional com internacional.
En definitiva, inicio 2007 donant voltes al voltant de les penes de mort, en plural, i si certament aquestes permeten que el món sigui millor i més segur, i em ratifico encara més en la meva frontal oposició a la pena de mort, a totes les penes de mort. Seguiré reflexionant-hi, i lluitant-hi en contra.
Font foto: BBC
determined by enterprises themselves, by enterprise a responsible, MBT no various labor wage department management interventions, other government departments also seems to have no right to interfere with. In this lack of supervision and restraint, Oakley Polarized Sunglasses some state-owned enterprise old total unexpectedly phase for yourself and nearby those management personnel salary system, the so-called eke out her greatly improve ourselves and nearby those management personnel’s wage income level, Oakley Holbrook Sunglasses but gave the front-line workers in those long-term very low wages intentionally pressure is very low, to greatly reduce enterprise wage costs, make more money to extend high salaries for enterprise management. For example, some state-owned enterprises director manager in yuan, MBT Shoes was income and to the first-line staff monthly only 1000 yuan, thus formed sharp contrast.