Ryanair: alguna cosa més que un problema idiomàtic
Informa avui El Punt sobre que ?Ryanair comunica a la Generalitat que dilluns reobre la pàgina web en català?. Sens dubte és important que una companyia que opera a Catalunya i que rep ajuts del Govern català usi el català, tant en les seves comunicacions externes (web) com en les informacions en cabina. És més, ho considero una condició sine qua non. Tanmateix, el problema, penso, va una mica més enllà del tema idiomàtic. Així, mentre aquí ens preocupem per si per megafonia ens demanen que ?nos abrochemos los cinturones? o que ens ?cordem els cinturons? (tot i que, insisteixo, em sembla una qüestió seriosa), el Ministre britànic del Canvi Climàtic, Ian Pearson, ha obert un nou front contra les companyies aèries en general, i contra Ryanair en particular, en demanar-los una major responsabilitat per tal de fer front al canvi climàtic. (segueix…)
En una entrevista publicada a The Guardian (veure el comentari a la BBC) Pearson ha arribat a qualificar Ryanair com ?la cara irresponsable del capitalisme?. Segons Pearson, "Every industry has got to do their bit and aviation can’t be an exception and my role as climate change minister is to get aviation into the emission trading scheme as quickly as possible. "I do not want to get into a war of words, but the key point here is that climate change is a here and now issue, it is really important – we need to do something about it. "Aviation is a growing industry and it’s going to have growing CO2 emissions.
I afegeix: "We need to get aviation into the EU emissions trading scheme just as quickly as possible and that’s got to be a priority for us a government."
En l?entrevista a The Guardian, Pearson carrega contra Ryanair ("When it comes to climate change, Ryanair are not just the unacceptable face of capitalism, they are the irresponsible face of capitalism) però també contra British Airways i Lufthansa.
De la part de Ryanair el seu Director Executiu, Michael o?Leary, defensa -lògicament-la companyia -i la industria en general- de la següent manera: ”We are the greenest airline in Europe. "What he [the minister] should be attacking is the power generation stations and the road transport who between them account for over 50% of emissions".
Per la seva banda, la nostra col·lega de grup, l?eurodiputada verda britànica, Caroline Lucas, recorda que les declaracions de Pearson no són sinó el reconeixement d?un fracàs governamental flagrant, i recorda també com ha estat precisament el govern britànic qui ha impulsat l?expansió de la industria de l?aviació. Concretament, Lucas afirma que: ?Pearson should resign or scrap the government’s aviation expansion plans. If anyone other than a government minister had made them they would have been a useful contribution to our efforts to tackle climate change. But for someone with collective responsibility for the government’s support of the biggest expansion of the aviation industry in a generation to do so is nothing less than a deceptive admission of failure?.
El govern britànic, a través del seu responsable de finances (Ministre del Tresor) Gordon Brown, insisteix en què la seva aposta és ferma en la lluita contra el canvi climàtic, i recorda que en els pressupostos està previst que les taxes que paguen els passatgers en viatges en avió de curta distància passin de 5 a 10£, mentre que les de llarg recorregut podrien augmentar fins i tot en 80£. Tanmateix, les organitzacions ecologistes s?han apressat a recordar que la solució no recau en imposar més impostos als usuaris, sinó en frenar els plans d?expansió aeroportuàries que està impulsant el govern, així com els beneficis fiscals dels quals es beneficia la indústria aeronàutica.
Per altra banda, el tema de la responsabilitat del tràfec aeri en les emissions de CO2 ha estat els darrers mesos un debat recurrent en les institucions europees (veure aquesta nota de la Comissió Europea amb algunes de les seves propostes). Tornant al cas de Ryanair cal recordar que aquesta companyia es va oposar a la incorporació de l?aviació en els plans de control d?emissions de CO2 ja que considerava que es tractava de mesures discriminatòries contra les companyies baix cost, i això que, tal i com ja he comentat en altres apunts (per exemple a Emissions: el pla d’aviació de la UE novament aigualit), els esforços de la UE per incloure el transport aeri en la comptabilitat de les emissions ha quedat certament aigualit.
En definitiva, comparteixo el criteri que tota empresa que fa negoci a Catalunya, i especialment si rep ajudes del Govern de la Generalitat, ha de mostrar un respecte absolut pel què fa a l?ús del català. Tanmateix, potser no és aquest l?únic criteri que caldria tenir en compte a l?hora de potenciar el creixement del tràfec aeri des de Catalunya.
D’entrada, potser caldria començar per preguntar-se si realment ens convé segui apostant per la proliferació de companyies aèries i per la sobresaturació del tràfec aeri. No crec que, per exemple, promoure que grups de britànics vinguin a Barcelona o a Girona per celebrar-hi un comiat de soltera, simplement per què el bitllet d’avió els costa poc més de 50 euros, sigui una manera de promoure un desenvolupament sostenible i un turisme idem. Per altra banda, no deixa tampoc de ser certament curiós que mentre els països europeus que surten més beneficiats amb el canvi climàtic són els països nòrdics, molt més conscients i complidors amb el Protocol de Kyoto, els del sud d’Europa, menys complidors (alguns, com l’Estat espanyol, extraordinàriament), són els qui més en surten perjudicats, especialment en termes de perspectives de turisme.
Així doncs, si la promoció/ajuda a les companyies aèries, especialment les de baix cost, no és desitjable des d’un punt de vista ecològic ni econòmic, què hi fem promovent-les com ho fem quan, a més, algunes fins i tot mostren un enorme menyspreu cap a la cultura que les acull?
I és que el canvi climàtic és igual de greu i preocupant en parlem en català, castellà, anglès o swahili. I a cada nova dada que rebem dels seus nefastos efectes ens adonem que cada dia acumulem més retard en la seva solució.
Font foto: BBC
El govern britànic de Tony Blair són uns hipòcrites molt grans com han demostrat contínuament. Últimament han rebut la il.luminació divina i han esdevingut ecologistes i tot, la punta de llança contra l’escalfament global, així, de cop i volta.
Esclar que aviat vindran les eleccions i l’electorat laborista està desmovilitzat com mai, per no parlar de la militància que avui és un terç de la que tenien quan Blair va pujar al govern.
Esclar que estan preparant tota l’artilleria per a vendre’ns de nou l’energia nuclear, ara com a salvadors del món contra les emissions de CO2, no només els brits òbviament, sinó legions senceres de polítics i d’experts tots molt ben peixadets pel lobby en qüestió, no res, cientifics grillats, militars, grans acumuladors de diner-a-costa-del-que-calgui, cínics perillosos,…gent seriosa.
Resulta que el transport aeri va viento-en-popa, a preus ridículs, contaminant molt, gràcies, en bona part a que el combustible aeri no paga impostos. Als començaments, l’aviació comercial era un transport de rics. Després hi havia l’excusa que si un país gravava la “benzina” dels avions, repostarien al país veí. Ara que tenim certa dimensió política europea ja no hi ha excuses. Es tracta de mirar a una altra banda, com en tantes coses. Al parlament europeu deu haver-hi molta passa de tortículis.
És facil carregar d’impostos els ciutadans anònims, fins i tot fer-los sentir culpables amb moralina (pudenta). Ara, tocar el crostó a corporacions importants ja és més incòmode, oi?
En fí, tot aquest “debat” que exposes no passa de jocs de mans de cara a la galeria. Trilero és una professió que abunda cada dia més.
Pel que fa als “criteris” que hauria de tenir en compte la Generalitat, a què et refereixes exactament? Que els avions tinguin un nivell màxim d’emissions?……?
D’altra banda, la comparança que fas entre aquests suposats criteris (??) i el fet que utilitzin el català quan actuen al nostre país, em sembla, com a mínim, absolutament sobrera. Qualsevol país sobirà, o almenys respectat, posaria el crit al cel si s’ignorés la seva llengua. ¿Què insinues que en el fons som provincianets que ens preocupem més per localismes que per qüestions importants, modernes i homologables (línia El País, diguem-ne)? Doncs no senyor, el que fóra provincià seria dimitir d’un mínim de dignitat.