Sota el risc de caure en un intercanvi obscè d’elogis, hauré de dir que Albert Lladó és un home insensat. Estrany elogi és aquest de dir-li insensat, però no trobo adjectiu millor per descriure algú que, a més de guanyar-se les garrofes en una feina més o menys com tothom, decideix cremar-se les celles davant
Ja tenim un nou argument per a l’enfrontament polític més artificial. Un parell de casos d’ocupacions absurdes que lesionen drets de ciutadans que no tenen res a veure amb l’especulació urbanística, una ocupació a deshora, mal pensada i contraproduent per als propis interessos (Can Ricart), declaracions desafortunades de polítics a batre en les properes municipals, i
Un més dels conflictes oblidats que proliferen arreu del món i als quals som quotidianament aliens, a Oaxaca (Mèxic) l’enfrontament entre organitzacions d’insurgència popular (majoritàriament pacífiques malgrat les patacades que van sovintejant) i els poders d’origen cacic, emparentats amb l’estat i les forces armades, policials i paramilitars, subsisteix i s’enquista en absència d’iniciatives governamentals que no pensin en altra
El món de les tecnologies i d’internet atrapa, sens dubte, per la seva accessibilitat i per la facilitat amb què es pot obtenir algun tipus de retorn, en forma de resposta de la resta de tocats pel virus cibernètic, o bé, en alguns casos concrets, per la notorietat que pot arribar a donar a aquells que
Malgrat que tothom s’omple la boca de la necessitat d’atendre els joves, fins al punt que no hi ha proposta política que no els situï en algun espai central del seu programa, la pràctica quotidiana ens diu que les polítiques de joventut són un sector marginal de les polítiques públiques. De tant en tant, però,
No és fàcil convertir un acte protocolari i solemne en una trobada afectuosa i amb algun punt d’emoció. Però aquest vespre, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès han pogut compartir el mèrit de donar prou calidesa al Saló de Cent, un espai que imposa i empetiteix els seus ocupants si no hi ha coses remarcables
Llegeixo a Diari Maresme que l’Ajuntament de Malgrat de Mar ha decidit comprar la Torre de la Vidua de Can Sala, un edifici modernista amenaçat per la deixadesa de la propietat i per l’inacció municipal. Fa dies m’hi vaig referir en una notació i, per tant, no puc fer altra cosa que felicitar-me’n. Però també
Avui s’ha presentat a la Biblioteca Nacional de Catalunya un projecte ambiciós de digitalització bibliogràfica que portarà l’empresa tecnològica nordamericana Google a penjar a la xarxa al voltant de 400.000 volums de cinc de les biblioteques catalanes que atresoren els fons patrimonials més valuosos del pais. La proposta situa Catalunya en primera linia internacional en