Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

12 d'octubre de 2006
Sense categoria
1 comentari

Jo també vull un estat propi (B5): quan serà festiu el Dia dels Països Catalans?

Tenim la nació fragmentada per raons polítiques i històriques, i en dies com avui que, a més, pretenen que celebrem una hispanitat que no compartim, em pregunto per què no es pot afegir al calendari de festes un Dia dels Països Catalans. M’és igual si ha de ser Sant Joan o Sant Jordi, però necessitem un dia a l’any que ens aplegui a tots. Què s’ha de fer per aconseguir-ho? Un acord entre partits perquè es faci una proposició de llei? Un cop més, el bloc proposa i la blogosfera sobiranista disposa. La bona acollida que han tingut algunes propostes sortides d’aquest bloc conviden a grans dosis d’optimisme. La segona edició de la campanya "Jo també vull un estat propi" s’està seguint des de nombrosos blocs. El número 128 del diari Més Maresme incloïa un excel·lent reportatge del periodista arenyenc Marc Colomer. Però encara millor està resultant l’acollida de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, que va començar a estar operativa ahir mateix i ja compta amb una bona colla de blocaires registrats. El bloc La Trappola ho explicava aquest matí mateix.

Amb aquests resultats tan il·lusionadors, estic convençut que l’altra proposta també serà un èxit. Em refereixo a la producció d’un reportatge d’entre cinc i deu minuts amb una veu en off en anglès que repassi la història dels Països Catalans fins a la situació actual, que expliqui el sentit i la realitat del moviment democràtic sobiranista a casa nostra. Aquest vídeo es penjaria al YouTube i la campanya consistiria a visionar-lo diversos cops al dia fins aconseguir que fos dels més vistos, fins aconseguir que els mitjans en parlin. Aquesta és una campanya d’internacionalització del sobiranisme català a través de les noves tecnologies. Només necessitem que algú produeixi el vídeo i el pengi a YouTube. Els continguts recents passarien per la manifestació del 18 de febrer, la creació de la Plataforma Sobirania i Progrés, les declaracions de Solana sobre el referèndum de Montenegro i la seva aplicació al nostre cas, les declaracions de Maragall dient que és ridícul voler la independència, algunes manifestacions de catalanofòbia, etc. Anant enrere en el temps, el pas d’ERC de 12 a 23 escons, el cas Carod, la Crida, l’11 de setembre multitudinari, la dissolució de Terra Lliure, les fites principals de l’independentisme, algun testimoni, etc. Quant a la història, sense entrar en massa detalls, els orígens de la nació, la fixació del mapa dels Països Catalans després de la reconquesta, els avatars dinàstics i principals conflictes, l’11 de setembre, la Renaixença (estaria bé incloure una referència a Roca i Ferreras), les Bases de Manresa, la República, la repressió franquista, la transició catalana, etc. Segurament em deixo moltes coses, però es tracta que l’autor del documental hi posi el seu segell personal. Si algú s’hi anima, que m’ho faci saber per correu (el teniu en enllaç just a sota del títol d’aquest article) i que em digui si puc fer pública la seva proposta o si prefereix treballar en silenci.

Si avui heu llegit l’apunt d’en Marcús, veureu que recomana un parell d’articles publicats a l’Avui. Hi coincideixo de ple. Són dos articles interessantíssims que cal tenir en compte. Tampoc puc deixar de referir-me als incidents de Martorell. S’ha escrit sobre això a bastament, però voldria remarcar un parell de coses. La primera és l’agressió, el cop de puny, de Xavier Garcia Albiol, secretari d’organització del PP i regidor de Badalona. La segona, la participació de les JSC en tot això i l’expulsió fulminant de Jordi López. Els fets parlen per si sols i el temps deixa cadascú en el lloc que li correspon. Res més a dir. O sí: lamentar el protagonisme que E-notícies està donant a quatre ultradretans que no penso ni anomenar. Cal no oblidar que els mitjans diuen què és notícia, però també creen notícies.

  1. Company:

    El 24 de Juny és el dia dels Països Catalans i ja és festiu encara que ho és pel fet de ser Sant Joan, com tothom sap.

    Per tant, només es tracta de fer-ne moltíssima difusió mediàtica a veure si hi ha molta gent que s’hi enganxi. No té més.

    A.M.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!