1. Les adhesions a la segona edició de la campanya "Jo també vull un estat propi" continuen arribant. Entre les darreres, Jordi Cuixart, el bloc La Trappola, Jordi Puig i Martin, Catalunya 1714, el bloc Una finestra a l’horitzó (Marta Finazzi) o Toni Fullat. Ahir l’edició arenyenca de Vilaweb se’n feia ressò i Ràdio Arenys en va informar a l’informatiu d’ahir i tornarà a fer-ho avui a les 13.30 (es pot escoltar per Internet).
2. La Plataforma Sobirania i Progrés continua fent camí. Ja té més de 2.000 adhesions i quan arribi a les 10.000 sabem quins seran els seus tres objectius. Recolliran 500.000 signatures perquè es faci per Iniciativa Legislativa Popular una llei que permeti fer un referèndum d’autodeterminació com el que fa uns mesos es va dur a terme a Montenegro, i que segons Solana és un delirium tremens pensar que es pugui aplicar al nostre cas. A més, promouran l’objecció fiscal perquè la Generalitat recapti tots els nostres impostos i s’acabi l’espoli històric que tan collats ens té. I en tercer lloc internacionalitzaran el procés sobiranista. El que m’agrada d’aquesta Plataforma és que hi coincideixen bona part dels integrants de la Plataforma pel Dret de Decidir, cosa que vol dir que, vist com ha quedat l’estatut, vist que ens neguen la personalitat i els drets, s’entén que ja no n’hi ha prou a dir que som una nació. Nosaltres diem que sí i ells diuen que no, de manera que ens obliguen a demostrar-ho. Com que ho som, i com que ara ja no ens poden oferir una altra reforma de l’estatut, ara volem tenir un estat. Aquells que al febrer afirmaven que som una nació i tenim el dret de decidir es podien haver quedat en allò que durant anys ens ha estat dient CiU, "oh, sí, però com que tenen la paella pel mànec no s’hi pot fer res i… peix al cove!". En canvi, som a l’octubre del mateix any i ja estan organitzats per impulsar una Iniciativa Legislativa Popular que per primer cop posarà sobre la taula que hi ha centenars de milers de persones en aquest país que volem que ens preguntin si estem bé dins d’Espanya o si preferim crear un estat nou. Cap sobiranista no pot deixar escapar aquesta oportunitat sorgida de la societat civil. Ningú que s’hagi ocupat de qüestions de participació ciutadana pot ser indiferent a aquesta proposta que té com a objectiu augmentar el benestar de TOTES les persones, parlin la llengua que parlin i votin el partit que votin.
3. El PSC-PSOE torna a superar-se. No solament promou un debat a dos com si no hi hagués més candidats a les eleccions de l’1 de novembre, sinó que s’ho fa venir bé per recuperar els vells arguments del Fòrum Babel, dels ciutadans boadellencs, del vidalquadrisme i de tota aquesta tradició que continua dient sordament que defensa els drets dels castellanoparlants i que a Catalunya es parlen dues llengües. Doncs no: se’n parlen més de 200. Que ho preguntin a la lingüista Carme Junyent i en tot cas que li demanin assessorament sociolingüístic abans de fer el ridícul. Però tornant al cara a cara, que es veu que no és altra cosa que una manera de preparar la sociovergència, si Mas tingués un mínim de decència no entraria en el joc amb aquestes condicions. És una oportunitat excel·lent per donar una puntada de peu a aquesta pràctica tan poc democràtica que són els debats "cara a cara". I al PSC, al proper debat per unes eleccions a l’estat, que permetin als representants catalans expressar-se en català i que posin traductors a la televisió espanyola.
4. Jordi Cabré hi torna. Feia dies que no m’hi referia perquè el que ha anat publicant em semblava més o menys bé, però avui torna a deixar anar una perla en el seu article a El Punt, intitulat Madí/Zaragoza: "S’ha de reconèixer que almenys en Madí tira d’eslògans més ajustats a la realitat actual, com ara «el tripartit ha estat un fracàs» i «votar ERC és votar Montilla». Idees que, com a mínim, fan referència al present o al futur immediat". Que allò que diu Madí s’ajusta a la realitat i el que diuen els altres no, dit així mateix, no és periodisme polític sinó propaganda electoral d’allò més barateta. Votar ERC és votar Montilla? Això vol dir que CiU es nega en rodó a l’acord amb ERC que tant sona entre la militància i els simpatitzants de CiU? És bo saber-ho, i que ho sàpiguen. Potser en Mas també ho voldrà portar a cal notari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Candidat que vol aprofitar amb plantejaments com un debat a la televisió per a l’Estat espanyol i en castellà, per propiciar la recuperació de una part del vot que rep el PSC a les generals activant el debat al terreny espanyoliste, i defugir o passar més desapercebuts d’altres debats com el de la financer, l’estatut o nacional..
A la vegada que és pretén incentivar al catalanisme més sobirà a l’abstenció.
Veig que estàs en forma, després de fer honors a tot el que no olori a Esquerra, pel bé de la sobirania i del progrés seria interessant fer una mica d’autocrítica. Reconèixer que el vot favorable de ERC a la llei de Dependència suposa un cas flagrant d’invasió de competències, tant criticar la poca consistència del estatut i encara els tres escolanets ( tripartit ) i ajuden.
Al final m’he decidit i jo també m’hi afegeixo des del meu bloc. Gràcies pels ànims, i també he posat ja un enllaç al vídeo de la selecció.
Et poso l’enllaç al bloc: http://jpluja.blogspot.com/
T’ho he de posar així perquè encara no tinc molt domini quan a blocs. Jo ja t’he enllaçat.
Per l’alliberament de la nostra nació sempre m’hi trobaràs.
Una idea que em volta pel cap.
A part de la campanya dels blogs Vull un estat propi, no fem el mateix però a nivell personal, amb vídeos al youyou-tube dient aquesta frase, a semblança del genial boicotejam!.?