Avui s’acaba la segona i última edició de la campanya "Jo també vull un estat propi" i aquesta mitjanit comença la campanya electoral. En aquesta ocasió, els mitjans, els blocaires, els lectors de premsa política i el públic general tenen una nova eina a través de la qual poden seguir la campanya: la Xarxa de Blocs Sobiranistes. Àngel Canet, Josep Blesa, Elliot Fernàndez, Des del Vallès, Puig d’en Cama, Marcús, Indústries i Caminars, Víctor Alexandre, Kurtz, El Senyor de les Muntanyes, El Badiu dels Micacos, Els Països Catalans i el Món des de Vic, La Trappola, Wandering Around són alguns dels blocs que s’hi han sindicat. La Xarxa de Blocs Sobiranistes serà un espai nou des del qual podreu llegir, per exemple, quines reaccions provoca el DVD de David Madí.
Avui es distribueix. Divendres n’apuntava un possible efecte bumerang amb el qual coincideixen molts altres blocaires, com Saül Gordillo o Jordi Colomer (Doi). M’ha agradat especialment l’apunt d’aquest darrer, que es refereix a pífies com el fet que un partit que es diu nacionalista no conegui la seva pròpia nació i asseguri que Perpinyà és al sud de França. Això demostra que el convergent és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, perquè no fa pas gaire Duran i Lleida va declarar que era xarnego perquè havia nascut a la Franja de Ponent. Però hi ha altres aspectes que segurament preocupen CiU, com ara la reacció del Sindicat de Periodistes, la de Carles Francino, la dels professionals de la CCRTV. I encara hi ha la qüestió del cost del DVD i el seu finançament.
Altres critiquen l’estratègia d’atac frontal. Hi ha frases, com allò que "el principi d’ERC és no tenir principis" que esmicolen la possibilitat d’una entesa eventual entre aquests dos partits, i que segurament saben greu a aquells convergents que aposten per un pacte amb ERC. Cada cop és més clar que qui vulgui aquest acord no trobarà la complicitat de CiU i que l’haurà de buscar per altres camins. El DVD és una campanya en negatiu (no hi ha propostes alternatives, només foscor) i plantejada en termes de perdedor que tot ho arrisca (el tot o res de què parla Saül Gordillo). CiU arriba a aquestes eleccions oferint-se com un mal menor al que ells presenten com a única alternativa, el tripartit, cosa que novament nega el possible acord ERC-CiU. I les solucions de mal menor no engresquen gaire, més aviat afavoreixen l’abstenció.
Per acabar, els recordatoris. El primer, evidentment, per al president Companys. Cada 15 d’octubre sentim l’escamot d’afusellament. De matinada. Tot és fosc. Uns anys fa més fred que altres, però sempre ve l’esgarrifança. Hi ha un fil directe que ens uneix a tots amb Lluís Companys. D’afusellaments n’hi va haver molts, però ell era el President. Els altres recordatoris passen per demanar, a qui encara no ho hagi fet, que s’adhereixi a la Plataforma Sobirania i Progrés, i també a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. I finalment, la proposta de realització d’un vídeo per penjar al YouTube i fer la campanya d’internacionalització del sobiranisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!