Deixem a la dreta la muntanya sempre sorprenent de Montserrat i de seguida entrem a la Segarra, on ens saluden aquests pobles encolomats a petits turons, atalaies minúscules d?un altre temps. És un dia assolellat i ventós que accentua els grocs imminents de la tardor. Hem quedat amb Jordi Pàmias al seu poble natal, Guissona.
Per a una gran majoria de lectors són un ens estrany, una rèmora dins el sistema de lectura ràpida que s?instal·la pertot. Però són també un vestigi del passat: oloren a pensament i reflexió, exigeixen alguns coneixements i un mínim gust estètic, si més no, demanen un compromís amb la pròpia formació. Són els dietaris,
En la millor poesia de tots els temps hi ha un protagonista d?excepció: el llenguatge. Però l?objectiu últim del discurs poètic és combinar emoció i sentit. Tret de la pintura, cap de les arts conegudes sembla capaç de construir una relació tan estreta amb l?absolut. Aquesta recerca porta molts autors a identificar escriptura i refugi,
L?any passat, tal i com explicàvem en el seu moment a El violinista celest, vam tenir ocasió d?assistir a la Primera Trobada de Poetes dels Països Catalans, a Girona. El manifest interès de les jornades, la qualitat de les ponències i actes i el plaer sempre superlatiu de viure la ciutat, van construir bons records, tant des
Durant molts anys, sobretot amb la coartada del reconeixement oficial de certs pintors, es va anar amagant que l?art català va patir un terrabastall considerable després de la guerra civil. Càrrecs diversos, sovint mentides o acusacions anònimes, impulsaren la venjança dels vencedors contra un món que mai no podrien entendre: la llibertat creadora feia nosa
No podem tenir dubtes de la voluntat que han posat els anglesos al llarg dels segles en una disciplina difícil i cada dia més efímera: perdurar. Resulta si més no sorprenent que molts mites de la història o de la literatura angleses ?ambdues coses acostumen a estar relacionades- encara tinguin una presència destacada en el