El nomenament de Josep Serra com a director del Museu Picasso de Barcelona ha desfermat una allau de crítiques en les quals s’han barrejat arguments raonables amb idees francament simplistes i gairebé ofensives vers la professió dels gestors culturals. No em pronunciaré pas sobre el suposat nepotisme del nomenament d’un nebot del socialista Narcís Serra
No ho havia planejat, però justament l’endemà de les meves referències a sengles articles d’Oriol Bohigas i Vicenç Navarro en els quals apareixien els dèficits socials del pais, tots els mitjans es fan ressò d’un informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya que assegura que gairebé el 18 per cent dels catalans es situen per sota
De tant en tant s’agraeix la feliç coincidència de trobar en una mateixa pàgina de diari un parell de textos intel·ligents amb els quals tens l’oportunitat de sentir-t’hi a gust. La pluralitat en l’expressió d’idees és, no cal dir-ho, un bé preuat que cal conservar, però de vegades (tampoc no ens n’hem d’avergonyir) sentim autèntica
D’acord, d’acord. No es pot dir que el meu bloc sigui un exemple d’activitat. Després de vuit mesos d’existència, un únic article no suposa un gran desplegament de creativitat. Però la meva adaptació al mitjà ha anat així. Què voleu? D’ara endavant…. no sé què faré. Deixeu-me, però, que us expliqui un parell de cosetes