Acab de llegir el post d’avui de Tros de Quòniam. Estic totalmt d’acord amb l’Ibañez quan critica l’H. Bofill i el seu article d’avui a l’Avui ple de grogor carrinclona i misèria neuronal. Havia fet un altre post llarguíssim i exaltat en què defensava la meva amiga i crítica Dolors Oller i el company, i
La Xarxa no s’atura mai. És un fet que sempre em deixa cervellbadat. som un nin de la postguerra i això imprimeix caràcter. Arrib a la mala hora i vull penjar el final del serial d’agost: IMMUNDÍCIA Abans trob els comentaris d’ahir: tan còmplices, tan traductors de músiques, tan subtils… Aquesta és una de les
M’escarruf, em pega plorera, me’n vaig a un racó de la casa i em faig un nu sense pensar en res: tot això quan llegesc notícies com la d’ahir: un home estrangula la seva dona amb una corretja. I encara que això hagi passat a tres mil metres d’on escric m’impressiona i em fa el
És difícil per aquell que viu fora del món no cercar el seus. Ell camina vora les ovelles, vora els bocs, vora les estacions. Ell és aquesta veu que parla i parla amb la lentitud dels segles i de les generacions. Ell és aquesta veu que em diu: Venc des d’un tros de cos col·locat
ELL DESITJAVA REBRE UNA CARTA. I mirava cada dia el trajecte d’aquell home amb un carretet groc que posava “correus.” Algú li havia contat que el carter era pintor. Es passava les hores de la nit a l’estudi inventant clarors. De dia era missatge (quin bell mot que agafa alhora el fet i la feta).
IMMUNDÍCIA (IV) Resum del publicat: Tiana, al·lota mallorquina que habita a Barcelona, d’uns trenta-cinc anys, escriu un dietari. Allà conta la telefonada de sa mare que li diu que la necessita. Partí de Mallorca fa quinze anys després de la mort del seu pare en accident de cotxe i per mor de la mala relació
La pluja d’ahir –curta, intensa, forta– ha encès els colors. Tot el camp (terra, arbres, ocells, serra, cels, liquens, núvols, etc) tenia avui una lluentor exacta. Com si el paisatge l’hagués dibuixat un pintor xinès del XV com Chen Chun: tendresa d’una pintura feta de la perfecció del dibuix amb una cal·ligrafia tan justa com
No, no miris les dunes plenes d’assutzenes. No , no t’acostis a l’aigua de mar. No, no em diguis que això no és ver. Caminava tira tira per la drecera d’aquest mur invisible que separa l’aigua i l’arena seca. Un mur de copinyes rosades. Música de les copinyes arrossegades per les onetes. No, no miris
Quin trip per la Blogosfera! Sense exagerar he visitat més de trenta blocs de tota casta i condició i em sent euforitzat, endorfinat, bitacolat, estremit, electritzat, ferit, desfogat, redimit i entotsolat. I estimuladíssim!!! Quina bellesa mostrar-te a tot el Món en unes planes que són com a pasquins que es llancen des del terrats de
La resposta del lector és un bon estimulant. Gràcies per terra, mar i internet! IMMUNDÍCIA (III) Resum del publicat: Tiana, una al·lota mallorquina que habita a Barcelona, d’uns trenta-cinc anys, escriu un dietari en què conta la telefonada de sa mare que li diu que la necessita. Vol que torni a Mallorca d’on partí fa
M’ha sortit quasi sense pensar. M’ha sortir després d’haver llegit molt (En busca del barón Corvo. Pútrida Patria, Spiritual, Con la literatura en el cuerpo, El mundo visto a los ochenta años, La inundació, Viajes y Ensayos). M’ha sortit com una música de teulader perdut. M’ha sortit com l’arterioesclerosi d’un vas sanguini, com una festa.
L’amiga, l’artista, Rossy de Palma surt, ara mateix, al programa Donde estás corazón d’Antena 3. UNA COMUNICADORA SENSACIONAL, INTEL·LIGENT I SÀVIA, AMB UNA BELLESA FETA D’UNA LLUM PERSONAL QUE IRRADIA SEMPRE SEGUIT. EN AQUESTA ENTREVISTA TROB EL GUST DE PODER VEURE UNA ANTOLOGIA DE LES SEVES OBRES : DES DE PEOR IMPOSSIBLE A RITTS. ME’N
La’m deia molt en Blai Bonet (enyor tant en Blai, és una absència fonda que els seus llibres no tapen). Was bleiber aber, stifen die Dichter. Allò que queda, però, ho funden els poetes. Hölderlin I aquesta de l’amic Rainer. Du sollst dein Leben ändern Has de canviar de vida. No comment!
M’agrada escriure històries per entregues. Com els fulletons de Dickens que arribaven en vaixell a Nova York i tothom els esperava amb els ulls oberts. M’agrada especialement escriure fulletons el mes d’agost: és un vici antic. IMMUNDíCIA (II) Resum del publicat: Tiana, una al·lota mallorquina que habita a Barcelona, d’uns trenta-cinc anys, escriu un dietari
TANT DE BELLES CHOSES… /MÊME S’IL FAUT LÂCHER TA MAIN / SANS POUVOIR TE DIRE “À DEMAIN2 / RIEN NE DÉFERA JAMAIS NOS LIENS… / MÊME S’IL ME FAUT ALLER PLUS LOIN / COUPER DES PONTS, CHANGER DE TRAIN / L’AMOUR EST PLUS FORT QUE LE CHAGRIN / L’AMOUR QUI FAIT BATTRE NOS COEURS /