Escric fent voltes i revolts sobre la memòria. Serà la memòria el catalitzador de la meva escriptura? Quina diferència hi ha entre memòria i record? Re-cor-dar. això m’ho ensenyà Blai Bonet. Cercar la fondària dels mots o tocar l’epidermis delicadíssima de les paraules. Redonar cor dues vegades. Sí, ho veig una bona definició de la
Aquests temps són pesta per a la lírica! El soldat nord-americà que mata a sang freda a Fal·luja un iraquià ferit i desarmat no és una metàfora, ni un símbol, ni una fulla de plàtan daurada que cau com una nota verbal malencònica d’un poeta neoalgunacosa. Caldrà que pensi a fons per què, ara i
Ha plogut lentament tota la nit. Pas pena per les goteres que ens ataquen per les velles teules de fang del casal fetes a mà plenes de líquens grocs. Pas gust per la terra, per les plantes del jardí, pels arbres del camp, pel sementer que enverdeix, per aquesta natura seca que queda amarada amb
15 anys de la caiguda del mur de Berlín. Joia del record! Imatge singular i necessària! Crem lletres d’amor. El fum queda suspès dins l’aire gelat. Put a cendra de temps. La vie éternelle rayonne sur les feuilles du jardin. Rûmî Qui pogués pensar amb la tardor sense veure cap fulla groga! Qui pogués veure
Estic cansat. Estic oiat. Estic emprenyat. En Maragall i en Zapatero sembla que ho tenen clar. En Maragall accepta el text de la Constitució Europea en català de València com a propi. En Zapatero entrega cinc textos per quatre idiomes. Quina animalada! Això és política progressista, això és pedagogia, això és amor a la veritat
CONSIDÉRONS COMME UN SPECTACLE AU THÉÂTRE CES MEURTRES, CES MORTS, CES PRISES ET CES PILLAGES DE VILLES; TOUT CELA, CE SONT DES CHANGEMENTS DE SCÈNE, DES CHANGEMENTS DE COSTUME, LES LAMENTATIONS ET LES GÉMISSEMENTS DES GRANS RÔLES. CAR, DANS TOUTES CES CIRCONSTANCES DE LA VIE RÉELLE, CE N’EST PAS L’ÂME AU DEDANS DE NOUS, C’EST