Aquests temps són pesta per a la lírica! El soldat nord-americà que mata a sang freda a Fal·luja un iraquià ferit i desarmat no és una metàfora, ni un símbol, ni una fulla de plàtan daurada que cau com una nota verbal malencònica d’un poeta neoalgunacosa. Caldrà que pensi a fons per què, ara i aquí, ens fan arribar mundialment aquesta informació els terroristes de Bush i Blair. I els terroristes d’Al Quaeda assassinen covardement Margarite Hassan, aquesta angloiraquiana, que des de fa trenta anys es dedicava a fer el bé a Iraq. Faig un in memoriam llarg i silenciós per aquesta dona bona i lluitadora per les llibertats i les justícies.
Una història que he escrit un horabaixa d’aquests:
Els germans Amador
El jardí dels alens: <?> Acabaves d´escriure, Felícia Puig, aquestes primeres línies del relat amb una eufòria i una excitació exagerades com les que sentires quan donya Llorença et va dur a visitar els porxos d´aquell casalot del carrer Major de Biniamar per mostrar-te el lloc precís on ajudà la seva germana Teresa a amagar el cos d´en Sebastià, i t´envestí l´olorada forta i melosa que desprenien els sacs de garroves acaramullats fins al sostre, que et transportaren cop en sec al casetó de pedra i fang de Son Cantenidormen on aquell estiu dels teus quinze anys et colgares damunt uns sacs germans d´aquells amb l´estimat oncle Andreu, que et descobrí una mala fi de voluptuositats ardents. <?> Felícia, Felícia, has quedat com estormiada després d´aquest intent de descripció del vostre primer encontre i el començament de la vostra complicitat. Has d´explicar que la història que cercaves era com un calc clàssic. Quan esclatà el Moviment a Mallorca, el 19 de juliol del 36, uns falangistes detingueren en Sebastià perquè havia estat un dels fundadors d´Esquerra Republicana. Teresa el va defensar amb ungles i crits. Un poc més i la se´n duen fermada amb ell. L´oncle dels tres germans orfes, amic del Marquès de Zayas, era el cacic de Biniamar. Ordenà que matassin el seu nebot a l´Escorxador i que el seu cos quedàs a la vista per afront i escarni. <?> Felícia, Felícia, has fet plorar tots els records a donya Llorença i l´has acompanyada al jardí on has vist el lloc exacte: <?>
ESCOLT EL SILENCI DELS DIES
XASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!