Vicent Luna i Sirera

Si el dimarts foren els versos d’Estellés els que van sonar a la Casa de la Marquesa de Gandia, la nit del dimecres foren els d’Espriu, Segarra, Kambanelis, Moustaki…I és que la cantant catalana de l’Alt Penedés, Marina Rossell, va saber connectar amb un públic entregat que no es va cansar d’aplaudir-la. Acompanyada al piano per Pau Figueras i pel guitarrista Xavi Lloses, Marina ens cantà, entre altres, algunes de les seues cançons més emblemàtiques com: El metec, Mediterrani al vent, Mare de Déu del Món, Barca del temps, El mar m’ha donat, Per què, deu meu?…, i Absents, una cançó d’homenatge al seu estimat i enyorat Georges Moustaki.
Però la cirereta del concert, al meu parer, va estar quan públicament va parlar de Gandia i de la Safor com a bressol de la nostra cultura, dels nostres clàssics . Clàssics com Ausiàs March, però també dels clàssics actuals que tant ens estan aportant, com l’escriptor Josep Piera. Ens demanà un fort aplaudiment per ell, però també per les noves generacions d’escriptors que segueixen el mestratge, com la poetessa d’Oliva Àngels Gregori que va fer pujar a l’escenari per recitar-nos un poema seu. La cantant va agrair que l’hagueren convidat a la XXI Universitat d’Estiu de Gandia, ens regalà un bon grapat de bisos i, clar i català, ens recordà que valencians i catalans som germans, SOM UN SOL POBLE.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!