Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Amour fou, de Jessica Hausner, estrenada ja a la nostra cartellera.
Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.
(..) la seva posada en escena no reposa en cap exaltació romàntica. Hi ha molta fredor en la posada en escena (..) Sembla com si Jessica Hausner volgués mostrar el romanticisme des de la distància i des d’una certa racionalitat, com si volgués observar un món per reduir-lo a l’absurd fins al punt que la tragèdia acaba, a vegades, adquirint un to de comèdia (Àngel Quintana, Von Kleist i el suïcidi romàntic, diari El Punt Avui, 28.11.2014)
(..) Hausner subverteix els codis de la tragèdia romàntica i els trasllada al terreny de la comèdia de malentesos. Tot plegat amb un vernís final d’incòmoda ironia (Eulàlia Iglesias, Amour fou, diari Ara, 28.11.2014)
(..) el títol de la nova pel·lícula de Jessica Hausner té una lectura irònica (Sergi Sánchez, Amour fou, Time Out Barcelona, 28.11.2014)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!