Reprodueixo tot seguit el text que vaig publicar el 23.05.2012 a Vilaweb a Canes, sobre Jo i tu, de Bernardo Bertolucci, que aquests dies s’ha estrenat a part de la nostra cartellera:
Bernardo Bertolucci (..) ha presentat fora de competició, la senzilla però respectable Jo i tu. Adaptació de la novel·la iniciàtica Io e te, de Niccolò Ammaniti, gira sobre un noi de catorze anys introvertit que s’amaga al sòtan de casa seva durant la setmana blanca, però en lloc d’aïllar-se del món, viu una relació imprevisible amb una seva germanastra que accidentalment també ha anat a parar al mateix amagatall. En aquest relat, Bertolucci hi troba ressonàncies dels temes característics de la seva filmografia (el potencial incestuós i la droga destructiva de La lluna, la florida vital de Somiadors o Novecento…). Però, sigui pel rovell dels nous anys que duia sense rodar (des que ha quedat en cadira de rodes), sigui perquè aquest seu retorn al cinema fet a Itàlia l’ha empeltat d’alguns dels seus defectes, el cas és que el cineasta s’entreté en alguns aspectes infructuosos dels dos protagonistes i acaba deixant que el relat de transformació del noi i sa germana s’imposi novel·lescament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb els dos protagonistes roda amb naturalitat, tot i que és massa quotidià tot allò de les seves vides, és molt més interessant allò que li va passar a ella, ell és encara un noi avorrit d’institut, però la pel.lícula és curiosa.