Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Màgia a la llum de la lluna, de Woody Allen, estrenada ja a la nostra cartellera.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Per cert, també s’ha estrenat doblada al català: Tràiler VC.

(..) Woody Allen s’ha lliurat novament a una fantasia sobre la màgia i el desig de la il·lusió que, en aquest cas, ambienta a finals dels anys vint a la costa sud-est francesa (..)  Woody Allen desenvolupa a “Màgia a la llum de la lluna” un argument mínim per tornar a pensar (i convidar a fer-ho) sobre els efectes ambigus de la capacitat cinematogràfica per crear una il·lusió, que, d’entrada, busca suspendre la incredulitat davant la ficció narrada: el cinema com a màgia i feliç encanteri, però també com a escapisme ingenu, alienant i fins estúpid (..) Woody Allen és un i altre: el mag descregut que avisa sobre la falsedat de tota il·lusió, com ara la del cinema, i l’espiritista que demana que creguem en les seves pel·lícules.  Tanmateix, Allen potser sobretot parla d’una altra màgia: l’amor (Imma Merino, La màgia de l’amor romàntic, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 05.12.2014)

No és el primer cop que Woody Allen ens recomana incloure un polsim de màgia a la recepta de la nostra vida (..) A “Màgia a la llum de la lluna”, aquests consells sobre els efectes balsàmics de la irracionalitat s’amaguen en els plecs d’una alta comèdia com les dels anys 30 (penseu en Mitchell Leisen o Ernst Lubitsch), tot i tenir lloc a la Costa Blava als anys 20 (..) El sol de comèdia romàntica que il·lumina aquest joc d’atraccions entre antagonistes és una llum retro que impregna els escenaris, els personatges, els diàlegs i la trama d’una pel·lícula que posseeix un encant gairebé arcaic (Joan Pons, Màgia a la llum de la lluna, diari Ara, 05.12.2014)

(..) una comèdia romàntica, de les que en un dia de pluja et reconcilien amb el món (Josep Lambies, Màgia a la llum de la lluna, Time Out Barcelona, 05.12.2014)

(..) molt agradable de veure, lúdica i a estones fantasiosa, però també un pèl voluble (Quim Casas, La fantasia i la raó, diari El Periódico, 05.12.2014)

Fotos: Mars Distribution.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!