Permeteu que reprodueixi unes declaracions que m’agraden molt d’entre les que, ran de Three Times / Tiempos de amor, juventud y libertad, ha fet HOU Hsiao-hsein:
Les nostres vides estan plenes de petits records. No els podem anomenar, ni classificar-los i no tenen pas tanta importància. Tanmateix, els tenim al cap, inalterables. Per exemple, quan jo era jove, tenia el costum de jugar al billar i recordo la cançó Smoke Gets in Your Eyes, que no parava de sonar a la sala de billar. Ara m’acosto a la seixantena i aquesta mena de records, fa tant que els duc al damunt, que sembla que formin part de mi mateix. Potser filmar-los és l’única manera que tinc de pagar-los el deute.
Jo penso en aquests records com els millors moments de la meva vida.
"Els millors", no pas perquè ens són inoblidables, ni perquè ara ja els hem perduts. Són els millors perquè només existeixen en les nostres memòries. Tinc el presentiment que no serà pas l’ultima pel·lícula que faré en aquesta vena.
Three Times té, en xinès, el títol Zui hao de shi guang, que (pel que em diuen) podríem traduir com "Els nostres millors moments" (i de fet, inicialment, la pel·lícula s’havia de distribuir internacionalment com The best of our times). Són tres episodis que transcorren en tres èpoques diferents (1911, 1966 i 2005), protagonitzats per la mateixa parella (Shu Qi i Chang Chen). Un conte sentimental que evoca la triple reencarnació d’un amor etern (com, de manera ajustadament poètica, resumeix la publicitat de la pel·lícula)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!