La feina dels Love of Lesbian d’anar picant pedra, de catorze anys de carrera amuntegant grans èxits i petits fracassos, dóna com a fruit trobar-se amb el recinte La Farga de l’Hospitalet de Llobregat plena amb prop de 3.000 espectadors. Va ser un públic que va desafiar tot un Barça-Madrid per la presentació d’un treball, el doble CD anomenat La noche eterna. Los dias no vividos, que encara trigarà unes setmanes a veure la llum. És un disc que no suposa cap trencament estilístic sinó més aviat una evolució dels últims discos de la banda de Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts.

“Sembla que tot l’estat d’ànim de Catalunya depèn de nosaltres!” va dir irònic Santi Balmes pocs minuts abans del concert paint encara la derrota del Barça. I van pujar a l’escenari amb aquest estat d’ànim, amb la voluntat de transformar la ràbia futbolística en energia encomanadissa per remuntar la nit i sortir-ne vencedors… i fins i tot, superar la desastrosa sonoritat d’una caixa de ferro i formigó com és l’espai de La Farga.

Al repertori, hi van afegir vuit cançons noves que creixen i esclaten amb la seva particular èpica quotidiana i personal extrapolable a cada oient. De fet, les tres cançons que ja han estrenat a la web (Los seres únicos, El hambre invisible i Wio) ja han estat assimilades per un públic àvid de noves cançons del grup. Ja no hi ha disfresses ni última part esbojarrada. El grup ha aconseguit un equilibri exquisit fins al punt de rematar la nit amb Oniria, una cançó que, com un gol en l’últim minut, sembla que està condemnada a recordar on, quan i amb qui estaves la primera vegada que la vas sentir. Fusta de clàssic.