última ronda

Aforismes (2008)
21-25

21. Endins d’un paisatge desert hi neix al llunyedar un arbre desmembrat. Alça els braços damunt l’arena com un ofegat, respira a penes pols entre les dents esmorteïdes.

22. Tot el que havies de fer per l’endemà resta amagat dins la capsa de l’ahir. Com podria obrir-la sense la clau de l’esperança?

23. És esplèndid, meravellós i gratificant a l’ombra, el fet de comptar inútils compostos de podridura i estètica en la desfilada postmoderna diària de la capital.   

24. L’esperança és una fe reduïda a un interès. La fe és una esperança renovada contínuament.

25. Tots maldem perquè allò que podem arribar a ser sigui, i allò que no reeixi no ens pertanyi; una rosa escapçada és un atemptat, un mal vers.

                                                                  Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (2008)
16-20

16. L’art ens dóna energia i valor renovat; ens diu que tot és al nostre davant i depèn de la nostra visió. Però ens allunya de la superfície.

17. L’estat d’ànim suporta moltes vacil·lacions que provenen de l’exterior; l’estat d’ànim es creu només els somnis per ser lliure i ser el cim de l’esperit.

18. No és ni tan sols un joc, no s’assembla tampoc a un destret perillós, és només una llum encesa a l’altre costat que vol que l’apaguis: l’instant.

19. L’esperit per a molts és sempre com un alè, un respir, però per mi és tan alt i ample com el cos que comanda.

20. Un instant abans de cometre una acció negativa hi ha sempre la posibilitat de no fer-ho; tanmateix massa persones irrompen en la precipitació inconscient i no s’aturen.   
                                                                       Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (2008)
11-15

11. Si ens trobem davant d’un obstacle és que estem obligats a vèncer-lo ja que sinó no estaríem davant d’un obstacle, estaríem darrere seu i mossegant la pols.

12. Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un refugi és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert. 

13. Quan algú es pensa que el món no va gens bé és que no pensa bé, ja que el món és una altra cosa. 

14. Hi ha persones que no menteixen perquè no es produeix l’oportunitat de fer-ho; hi ha persones que no menteixen perquè no contesten les preguntes. 

15. Tot el món pels meus ulls, totes les paraules pel meu silenci… deshabitat, amatent. 

                                                                     Ricard Mirabete (2008)

Aforismes (2008)
6-10

6. És imprescindible creure-ho: fins ara, tot el que ha esdevingut és tan sols un preàmbul del que de manera innocent i quasi juganera vius. Com qui agafa un paper i viu -així, com qui l’estripa.    Ricard Mirabete (2008) 

7. Un dels motius de lluitar per alguna cosa és potser que la passivitat avorreix de mala manera. Per sort hi ha felicitat en lluitar per amor.

8. Sovint un mateix s’adona que la gent està cada vegada més allunyada del seu espai. Sembla que no s’atreveixin a creuar una línia divisora infranquejable que -el més curiós, certament- és que han parat a mitja alçada amb les seves mans per tal que jo no m’hi pugui comunicar amb tots ells ni arribar a l’altre cantó.   

9. Les perspectives, les opinions, vénen determinades pel punt de vista espaciotemporal. Distants en el temps -per la diferència d’edat-,  separats en l’espai -per la posició física corresponent a la taula familiar-  les opinions entre els pares i el fill poden arribar a ser irreconciliables malgrat el lligam paternofiliar.     

10. Hem comprovat abastament que una paradoxa és l’afirmació que inclou més elements en la definició de qualsevol circumstància de la vida.

                                                                     Ricard Mirabete (2008) 

Aforismes (2008)
1-5

1. Al llarg d’una vida iniciada sense saber com però malgrat tot plegat immediata i irrenunciable, se’ns aboca al damunt un cúmul de circumstàncies atzaroses que podem carregar-nos-les al gep o deixar-les a la vorera on tenim hostatjada la nostra ombra. 

2. La perseverança ens acondueix a la consecució d’un resultat encara més i més desastrós; a l’hora de gestionar els nostres actes cal preguntar-nos si és realment urgent dur-ho a terme o si, al contrari, ens convé mirar-ho des d’un altre punt de vista i restar amb el propòsit de pensar-hi encara una mica més.

3. No hi ha retorn possible; un cop travessada la línia factual no hi ha fet possible que permeti tornar al moment originari. Tota la resta és envoltar un terreny fressat amb malaptesa.

4. En veritat són molts els que volen tornar a viure una altra vegada? No n’hi ha hagut prou? La farsa s’allarga inacabable, diríem que fins a ser quelcom indefinit i vague que irremisseblement ens fastigueja, a penes com la claror lletosa de massa matins.  

5.  Quan s’ha fet un pas decisiu per a la nostra situació cal esmerçar-se a no deixar aquell lloc al descobert.
                                                                             Ricard Mirabete (2008)

R.M.RILKE

XIX

Bé que es transforma el món, rabent,
com mar de núvols,
tot el perfet retorna al si
de l’antiquíssim.

Per sobre el canvi i moviment,
més vast i lliure,
perdura encar ton previ cant,
déu de la lira.

No es reconeix el sofriment
ni es fa d’amor aprenentatge,
i el que en la mort ens fa llunyans

no se’ns revela.
Sols en la terra la cançó
santifica i celebra.

          (Trad. Joan Vinyoli)

XIX

Bé que es transforma el món, rabent,
com mar de núvols,
tot el perfet retorna al si
de l’antiquíssim.

Per sobre el canvi i moviment,
més vast i lliure,
perdura encar ton previ cant,
déu de la lira.

No es reconeix el sofriment
ni es fa d’amor aprenentatge,
i el que en la mort ens fa llunyans

no se’ns revela.
Sols en la terra la cançó
santifica i celebra.

          (Trad. Joan Vinyoli)