última ronda

la modernitat sempre és vella
JOSEP PALAU I FABRE (Barcelona, 1917-2008)

VIATGES
G.BENN (Berlín, 1956)

VIATGES

¿Voleu dir que Zuric per exemple
és una profunda ciutat
on consagració i prodigi
es tingui sempre com a contingut?

¿Voleu dir que des de l’Havana,
blanca i roja de malví,
brolla un mannà eternal
per a la vostra fam de desert?

Banhofstrassen i rues,
boulevards, lidos i laans –
fins a la Cinquena Avinguda
t’escometrà la buidor.

Ai! és inútil el viatge,
sols més tard us n’adonareu.
Romandre, i guardar tranquil
el Jo que es limita a si mateix.

    (Trad. Guillem Nadal)

VAN GOGH

L’ofec de l’aposta.
           La carena de la tardor
                      en una tela que resguarda la pols
                      del pinzell i el batec de l’angoixa.

                         
           Ricard Mirabete

GOTTFRIED BENN
(Mansfeld, 1886-1956)

FRAGMENTS
Fragments,
rebuigs de l’ànima,
gleva de sang del segle vint…
Costures -pertorbada circulació de l’alba de la Creació.
Les religions històriques en cinc segles derrocades,
la Ciència: esquerdes al Partenó,
Planck s’acostà amb la seva teoria dels quànta
de nou enterbolit, a Kepler i Kierkegaard-.
Però hi hagué vespres que prengueren els colors
del Pare comú, lliures, onejants,
inapel·lables en llur silenci
de blau brollat,
color dels introvertits,
on hom es reunia
les mans damunt dels genolls
a la pagesa, senzills,
resignats al beure silenciós
al so de l’acordió dels servents-
i altres
encalçats per convolutes interiors,
estretors de volta,
compressions d’estil arquitectònic
o caceres darrera l’amor.
Crisi de l’expressió o atacs d’erotisme:
això és l’home d’avui,
a l’interior un buit,
la continuïtat de la personalitat
ve assegurada pels vestits
de bona estofa, que duren deu anys.
La resta fragments,
mitges veus,
arrenc de melodies de les cases dels veïns,
espirituals negres
o Ave-Maries.
                        GOTTFRIED BENN (Berlín, 1956)

Miserere (1914-1927)

GEORGES ROUALT
Miserere (1914-1927)

FRANZ KAFKA
El procés

Davant la llei, s’hi està un guarda de la porta. Hi arriba un home de pagès, i prega al guarda que el deixi entrar dins la llei. Però el guarda diu que ara no li pot concedir l’entrada. L’home s’hi repensa i pregunta si doncs podrà entrar més endavant. -És possible- diu el guarda-, però ara no-. Vist que la porta de la llei és oberta com sempre i que el guarda s’enretira a un costat, el pagès s’ajup per mirar endins, a través de la porta. Quan el guarda se n’adona, riu i diu: -Si tanta gana en tens, prova doncs d’entrar, encara que jo t’ho prohibeixo. Ara, fixa-t’hi bé: tinc força. I sóc només el més baix dels guardes. Però a l’entrada de cada sala hi ha guardes, i cadascun té més força que el d’abans. Només la vista del tercer, ni jo mateix ja no la puc suportar-. Tals dificultats, el pagès no se les esperava, i pensa que la llei hauria de ser accessible a tothom i sempre, però quan ara es mira millor el guarda…

SEBASTIÀ GASCH
Etapes d’una nova vida (Quaderns Crema, 2002)

SEBASTIÀ GASCH

Va néixer a Barcelona el 1897, on va morir el 1980. Periodista i crític compromès amb la innovació creadora, va ser un defensor fervent de les avantguardes. Al mateix temps, i gràcies als articles publicats en les revistes més importants del moment, va revalorar gèneres oblidats fins aleshores per la crítica com el music-hall, el circ o la dansa. Autor de més d’una trentena de llibres –entre els quals destaquen ‘El circo y sus figuras’ (1947), ‘Expansió de l’art català al món (1953) i ‘París, 1940’ (Quaderns Crema, 2001)–, el conjunt de la seva tasca periodística i literària el converteix en testimoni imprescindible de la vida cultural catalana i europea del segle XX.

PERE GUIXÀ
Àlies Barcelona ( Barcelona, 2001)

Recull de 13 contes que edità Quaderns Crema el 2001. És el segon llibre de relats que escrigué l’autor barceloní que ha publicat fins avui 5 llibres de narracions, tots ells a Quaderns Crema. Ha aconseguit forjar-se un estil acurat i contingut, ferm i alhora elàstic i sinuós, per la capacitat de generar un alè de misteri que tothora embolcalla els fets quotidians d’un viure urbà. "El paravent", que és el primer relat de l’obra, ja ens porta a pensar que la lectura del llibre l’haurem de completar i deixar que ens sedueixi un lleu desconcert d’ombres i paraules a mig dir…