De vegades trobo parelles de ball nostrades, com l’Empar Moliner, qui amb ‘La col.laboradora’ (Columna) construeix un relat embriagador i virtuós, a la vegada que singular. I és que amb la seva habilitat narrativa ens presenta una història plena de matisos humans i històrics que t’acompanyen entre melodies carregades de canvis rítmics i silencis que diuen molt.

Un món de silencis que colpegen veritats és també el que de manera brillant va composar ja fa anys la Blanca Busquets, a ‘El jersei’ (debolsillo), però que jo no he descobert fins ara (mea culpa). Fa temps ja li vaig declarar la meva fidelitat dansaire –inquebrantable- quan em va seduir amb ‘La nevada del cucut’ (Rosa dels Vents), i ara ho ha tornat a fer amb una dona que veu, i viu, el món des del mutisme imposat per una embòlia, mentre teixeix un jersei. Res és el que sembla, ningú és qui pretén ser, veritat i mentida es barregen en una mescla única, deliciosa, i molt, molt humana.

Com humana és també un altra parella de ball fascinant, la que en Joan Carreras em va oferir amb la seva ‘Carretera secundària’. D’en Joan ja en coneixem fa temps la seva habilitat narrativa, i aquesta nova mostra només fa que confirmar la bona trajectòria que segueix. A través del personatge d’en Jonàs (i dels qui l’envolten) en Joan  ens recorda que tothom tenim un passat, i que, de vegades, aquest condiciona el present de maneres força inesperades, i no sempre desitjades.

La revolta muntagarlaire

El Comissari i Vicepresident Econòmic Olli Rehn m’ha respost la pregunta que fa unes setmanes vaig enviar a la Comissió Europea en relació a la proposta de Memorandum del rescat a la Banca espanyola, i a les responsabilitats que els responsables de la crisi havien d’assumir. La pregunta era la següent:

Pregunta amb sol·licitud de resposta escrita P-007434/2012 a la Comissió
Article 117 del Reglament
Raül Romeva i Rueda (Verts / ALE)

Assumpte: Memoràndum de rescat a la Banca espanyola

En referència a la proposta de Memoràndum d’Entesa (MoU) per al rescat d’Espanya, i particularment al seu annex 2 sobre les condicions, en els punts 5 i 10, s’imposa la creació de Subordinated Liability Exercices, és a dir quitances en passius subordinats per assumir pèrdues, cosa que afectaria als estalviadors estafats amb el negoci de les «participacions preferents».

ADICAE calcula que un 8% de la població espanyola està involucrat en accions preferents i subordinades. El punt 29 només proposa limitar aquest tipus de pràctiques, sense demanar processos judicials que determinin els culpables de les estafes.

Així doncs, pregunto:

Creu la Comissió que és just que les persones estafades assumeixin també les pèrdues de l’especulació bancària?

La creació d’una «Asset Management Company» (AMC) (punts 7 i 15), no determina qui assumirà finalment les pèrdues dels actius tòxics col · locats a l’AMC, quin serà el control democràtic al qual estarà sotmesa. Fora del MoU es determina que 25 000 milions d’euros del rescat seran assignats a aquesta AMC, deute que serà assumida directament per la ciutadania espanyola. Per què no proposa una AMC amb control democràtic que garanteixi la salubritat bancària i la no socialització de les pèrdues?

Tot i que la vinculació entre el sector financer i l’immobiliari és la causa principal de la crisi espanyola, el MoU proposa només revisar els problemes de concentració de crèdit i les transaccions amb parts relacions (punt 28), per què no es fa cap proposta de canvi del marc legislatiu espanyol per acabar amb aquest cercle viciós?

Respecte al punt 14, revisió interna, podria el MoU exigir la creació d’una regulació espanyola i europea per evitar que els banquers segueixin especulant amb els diners dels estalviadors?

Creu que la bancarització definitiva de les caixes (punt 18), eliminant la seva obra social, contribuirà que les finances tornin a servir a l’economia real i a la societat?
A nivell transversal es proposa la fusió de bancs del grup 2 i 3. No resultaria incompatible amb el principi de «too big to fail, too risky to exist»?
Per què el MoU no inclou punts fonamentals, com per exemple propostes sobre el sistema de presa de decisions per limitar el risc, desvinculació del sector financer de l’immobiliari, necessitat d’un major escrutini i independència del BdE, necessitat de determinar les responsabilitats dels culpables?

El Comissari Rehn em respon el següent:

P-007434/2012 Resposta del Sr Rehn en nom de la Comissió (2012.08.22)

El repartiment de la càrrega és un dels principis fonamentals subjacents al MoU amb Espanya per tal de minimitzar el cost de la reestructuració bancària per als contribuents. El repartiment de la càrrega dels titulars de capital híbrid i dels de deute subordinat s’aplicaran únicament a aquells bancs que requereixin ajudes estatals. El MoU advoca específicament per reforçar la protecció dels consumidors i la legislació sobre valors per limitar la venda de deute subordinat a clients minoristes no qualificats en el futur.

La Comissió està al corrent de les «quotes participatives». Les seves propostes de revisió de la Directiva MiFID, adoptades el 20 d’octubre de 2011, ofereixen més protecció als inversors. Les propostes es basen en les normes vigents i fixen requisits més rigorosos sobre la gestió de carteres, l’assessorament en matèria d’inversió i l’oferta de productes financers complexos com els productes estructurats, sobretot als petits inversors.

Nota:

Pregunta y respuesta se pueden encontrar también en CASTELLANO en el siguiente vinculo: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+P-2012-007434+0+DOC+XML+V0//ES&language=ES

El passat 23 de maig vaig presentar una pregunta a la Comissió Europea relativa al projecte de Marina Port Vell de Barcelona:

Pregunta con solicitud de respuesta escrita a la Comisión
Artículo 117 del Reglamento
Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE)

Asunto: Puerto de superyates en Marina Port Vell

Existe un proyecto de reforma que pretende cambiar la concesión de dominio público de titularidad en Marina Port Vell, S.A.U en el Puerto de Barcelona. Es un proyecto de la Autoridad Portuaria de Barcelona y del ayuntamiento para construir un puerto privado de yates de lujo.

La Marina Port Vell está situada en el centro de la ciudad, entre el barrio de la Barceloneta y el Barrio Gótico de Barcelona, en un espacio muy sensible a los cambios por su integración dentro de la trama urbana de Ciutat Vella.

Este proyecto tendrá graves consecuencias para la zona. Convertir Marina Port Vell en un embarcadero de superyates supone un grave impacto visual, ya que estos barcos tienen unas dimensiones muy grandes y no permitirán la visión a través del puerto. A la vez, se propone la creación de edificios más altos y barreras de seguridad de 1,80 metros que también crearan grandes barreras visuales.

La conversión del puerto también impactará de forma negativa en el tejido urbano de la ciudad, rompiendo el modelo de diversidad social del barrio de la Barceloneta creando un puerto elitista y excluyente, contrario al modelo del puerto ciudadano necesario para Barcelona. El proyecto también generará graves problemas ambientales ya que los superyates consumen mucha más energía y generalmente usan combustibles fósiles que producirán un gran aumento de la contaminación atmosférica. El proyecto también significará un aumento del uso del vehículo privado en la zona.

Considerando la Directiva de Evaluación de Impacto Ambiental (85/337/EEC):

Fa una setmana vaig rebre formalment la resposta (tot i que està datada el 17 de juliol):

Respuesta del Sr. Poto?nik en nombre de la Comisión

La Comisión no tiene conocimiento de la propuesta del Ayuntamiento de Barcelona relativa al proyecto de construcción de un puerto privado de yates de lujo reconvirtiendo las instalaciones de Marina Port Vell.

Debe observarse que, dependiendo de las características del proyecto, las disposiciones de la Directiva 2011/92/UE(1) (conocida como la Directiva sobre la evaluación de impacto ambiental, o Directiva EIA) podrían ser aplicables al presente caso. Los puertos de recreo están cubiertos por el punto 12, letra b), del anexo II de la Directiva EIA.

El procedimiento de EIA garantiza que se determinen y evalúen las consecuencias medioambientales de los proyectos antes de que la autoridad competente conceda la autorización correspondiente. Los ciudadanos pueden dar su opinión y deben tomarse en consideración todas las consultas realizadas. También debe informarse a los ciudadanos del contenido de la autorización.

Las autoridades competentes españolas todavía no han adoptado una decisión final sobre este proyecto. Por consiguiente, la Comisión no observa ningún indicio de infracción de la legislación de la UE sobre medio ambiente y, por el momento, no se puede tomar ninguna medida.

De seguida que en vàrem tenir noticia la vàrem difondre. Aquesta és la nota que en va fer EFE:

La CE dice que ciudadanos deben ser escuchados sobre Port Vell de Barcelona

Noticias EFE

Bruselas, 13 ago (EFE).- La Comisión Europea recuerda que los ciudadanos deberán ser informados y su opinión escuchada sobre el proyecto Marina Port Vell de Barcelona, referente a la construcción de un puerto para embarcaciones de lujo de hasta 180 metros y contra el que se han manifestado algunas organizaciones de vecinos.

El comisario de Medio Ambiente, Janez Potocnik, ha recordado el derecho de los ciudadanos a dar su opinión y ser informados a raíz de una pregunta parlamentaria remitida por escrito por el eurodiputado de ICV Raul Romeva, en la que éste advierte que el proyecto “tendrá graves consecuencias para la zona”.

Según Romeva, “convertir Marina Port Vell en un embarcadero de superyates supone un grave impacto visual, ya que estos barcos tienen unas dimensiones muy grandes y no permitirán la visión a través del puerto”.

Potocnik, que ha dejado claro no tener todavía en sus manos la propuesta del Ayuntamiento de Barcelona, sí ha querido señalar que por las características del proyecto es aplicable la Directiva de Evaluación de Impacto Ambiental, con todas las salvaguardas que trae consigo.

Entre otras, la necesidad que se determinen y evalúen las consecuencias medioambientales de los proyectos antes de que la autoridad competente conceda la autorización correspondiente.

Asimismo, añadió el comisario, “los ciudadanos deben ser informados del contenido de la autorización y deben tomarse en consideración todas las consultas realizadas”.

Aunque el eurodiputado de ICV pedía en su pregunta al comisario a pronunciarse sobre si podía abrirse un procedimiento e infracción de la legislación de la UE sobre medio ambiente, Potocnik ha señalado que el Ayuntamiento de Barcelona “todavía no han adoptado una decisión final sobre este proyecto y, por consiguiente, la CE no observa ningún indicio de infracción.” EFE

Foto: Vistes de la marina Port Vell, que acollirà grans iots i passarà a estar blindada, en una imatge d’arxiu. Font: JOSEP LOSADA /Arxiu ElPuntAvui.