El futur dels Bancs i el totxo, segons la CE
El Comissari i Vicepresident Econòmic Olli Rehn m’ha respost la pregunta que fa unes setmanes vaig enviar a la Comissió Europea en relació a la proposta de Memorandum del rescat a la Banca espanyola, i a les responsabilitats que els responsables de la crisi havien d’assumir. La pregunta era la següent:
Pregunta amb sol·licitud de resposta escrita P-007434/2012 a la Comissió
Article 117 del Reglament
Raül Romeva i Rueda (Verts / ALE)
Assumpte: Memoràndum de rescat a la Banca espanyola
En referència a la proposta de Memoràndum d’Entesa (MoU) per al rescat d’Espanya, i particularment al seu annex 2 sobre les condicions, en els punts 5 i 10, s’imposa la creació de Subordinated Liability Exercices, és a dir quitances en passius subordinats per assumir pèrdues, cosa que afectaria als estalviadors estafats amb el negoci de les «participacions preferents».
ADICAE calcula que un 8% de la població espanyola està involucrat en accions preferents i subordinades. El punt 29 només proposa limitar aquest tipus de pràctiques, sense demanar processos judicials que determinin els culpables de les estafes.
Així doncs, pregunto:
Creu la Comissió que és just que les persones estafades assumeixin també les pèrdues de l’especulació bancària?
La creació d’una «Asset Management Company» (AMC) (punts 7 i 15), no determina qui assumirà finalment les pèrdues dels actius tòxics col · locats a l’AMC, quin serà el control democràtic al qual estarà sotmesa. Fora del MoU es determina que 25 000 milions d’euros del rescat seran assignats a aquesta AMC, deute que serà assumida directament per la ciutadania espanyola. Per què no proposa una AMC amb control democràtic que garanteixi la salubritat bancària i la no socialització de les pèrdues?
Tot i que la vinculació entre el sector financer i l’immobiliari és la causa principal de la crisi espanyola, el MoU proposa només revisar els problemes de concentració de crèdit i les transaccions amb parts relacions (punt 28), per què no es fa cap proposta de canvi del marc legislatiu espanyol per acabar amb aquest cercle viciós?
Respecte al punt 14, revisió interna, podria el MoU exigir la creació d’una regulació espanyola i europea per evitar que els banquers segueixin especulant amb els diners dels estalviadors?
Creu que la bancarització definitiva de les caixes (punt 18), eliminant la seva obra social, contribuirà que les finances tornin a servir a l’economia real i a la societat?
A nivell transversal es proposa la fusió de bancs del grup 2 i 3. No resultaria incompatible amb el principi de «too big to fail, too risky to exist»?
Per què el MoU no inclou punts fonamentals, com per exemple propostes sobre el sistema de presa de decisions per limitar el risc, desvinculació del sector financer de l’immobiliari, necessitat d’un major escrutini i independència del BdE, necessitat de determinar les responsabilitats dels culpables?
El Comissari Rehn em respon el següent:
P-007434/2012 Resposta del Sr Rehn en nom de la Comissió (2012.08.22)
El repartiment de la càrrega és un dels principis fonamentals subjacents al MoU amb Espanya per tal de minimitzar el cost de la reestructuració bancària per als contribuents. El repartiment de la càrrega dels titulars de capital híbrid i dels de deute subordinat s’aplicaran únicament a aquells bancs que requereixin ajudes estatals. El MoU advoca específicament per reforçar la protecció dels consumidors i la legislació sobre valors per limitar la venda de deute subordinat a clients minoristes no qualificats en el futur.
Dissociar el sector financer del sector immobiliari és un dels objectius fonamentals del MoU mitjançant una estratègia de separació dels actius deteriorats dels balanços dels bancs. Correspon al supervisor, és a dir, al Banc d’Espanya, controlar la futura participació dels bancs espanyols en el sector immobiliari. Els detalls relacionats amb el disseny exacte de les SGA segueixen sent objecte de debat. El MoU inclou mesures dirigides tant a consolidar el marc de supervisió com a augmentar la independència del Banc d’Espanya.
Pel que fa a la pregunta sobre la bancarització de les caixes, el MoU només consta de disposicions encaminades a consolidar l’estructura de governança de les antigues caixes d’estalvis. A més, es considera la possible cotització d’aquests bancs en els casos en que s’acullin a ajudes estatals. En relació amb el procés de reestructuració dels bancs viables que rebin ajudes estatals, qualsevol possible fusió haurà de complir estrictament les normes de competència de la UE.
La Comissió està al corrent de les «quotes participatives». Les seves propostes de revisió de la Directiva MiFID, adoptades el 20 d’octubre de 2011, ofereixen més protecció als inversors. Les propostes es basen en les normes vigents i fixen requisits més rigorosos sobre la gestió de carteres, l’assessorament en matèria d’inversió i l’oferta de productes financers complexos com els productes estructurats, sobretot als petits inversors.
Nota:
Pregunta y respuesta se pueden encontrar también en CASTELLANO en el siguiente vinculo: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+P-2012-007434+0+DOC+XML+V0//ES&language=ES