Coca de recapte

El negoci bancari ha canviat molt, però no en allò essencial. Els bancs el que fan és comprar i vendre diners. El que passa és que tot és més sofisticat que fa quaranta o cinquanta anys, o fins i tot vint.

Recordo un banc que donava roses a les clientes quan s’acostaven a l’oficina. Quaranta anys o més fa d’això. Una bona campanya de màrqueting quan la paraula començava a emprar-se.

Fa un parell de dies, un bon amic m’explicava que estava ben avorrit d’anar al banc. Qualsevol banc, que ara les caixes que queden són bancs.

Va fer cua deu minuts pel cap baix. En demanar un extracte, li van dir que li farien però que li carregarien tres euros al compte. Se’n va anar tip i sense extracte.

La reflexió clau: ens volen els diners i no nosaltres, fem nosa. Ens volen a internet, que em faci l’extracte jo mateix. I les transferències, també. I els calers, al caixer. Fins que no es puguin imprimir a la impressora de casa.

El meu amic no és un client de primera divisió amb molts actius. Quan cobra, va buscar diners per pagar la hipoteca, tapar forats i veure què queda.

Ara els bancs van buscant clients que vulguin crèdits. Ja s’han enfortit prou gràcies a anys de tancar l’aixeta i, alguns, ajudes públiques directes o indirectes—diner sense risc comprats a tipus gairebé zero i col•locats a tipus del dos o del tres, també sense risc—, i necessiten eixamplar el seu compte de resultats.

I sembla que se’n surten. I més bé els aniria si tractessin millor els clients. No cal que reparteixin roses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!