Homenatge personal al creuat emmascarat

No sóc un gran afeccionat als super-herois però Batman, que ara fa 75 anys, és per mi un cas a banda. De xiquet, un bon dia vaig anar a casa d’un veí que era dels primers a tenir TV3 a València. La beneïda TV3, quanta bondat ha fet a la meva generació! Bé, el cas és que casualment en encendre estaven fent un episodi del Batman d’Adam West. Sí, l’adorable Batman aquell amb panxeta que tant adoren modernets i geeks. Aquell mateix però vist amb els ulls d’un xiquet, és a dir, no amb la cínica condescendència amb que ara el miren alguns, sinó amb la fascinació de qui encara creu en la màgia. No cal dir que vaig flipar, i molt. Allò era de llarg el millor que havia vist a la televisió (parle d’una era pre-Dr. Slump i Bola de Drac, és clar). Supose que no cal explicar les raons.

Encara hauria d’esperar un temps fins tenir TV3 a casa per poder veure’l més a sovint però, el cas és que va ser pocs anys més tard quan va aterrar a la nostra llar una mena de neanderthal dels ordinadors personals anomenat Amstrad PCW. La seva pantalla de fòsfor verd (sic) no prometia massa diversió però, vés per on, no va ser així. Els jocs que hi havia compensaven la falta de potència amb bones dosis d’ingeni. I, és clar, entre tots ells destacava el «Batman». Recorde que era ridículament difícil, un laberint ple de perills on ningú no t’explicava res i on cada vegada havies de començar des del principi. Ah, la dificultat dels vells temps! Només era comparable amb la satisfacció èpica de passar-te’ls… o amb la frustració de morir una i altra vegada. Però igualment, flipava molt amb aquell «Batman».

I bé, això va ser Batman per mi durant molts anys fins que un amic em va deixar el «Dark Knight Returns», el còmic de Frank Miller. Sí, curiosament, per fi un còmic tants i tants anys després. La veritat, no sé com vaig esquivar la febre del Batman de Tim Burton, però ho vaig fer. Doncs bé, vaig llegir-lo quan estava més que res interessat en el còmic underground, independent i la incipient novel·la gràfica. I va ser una bona lliçó. Ah, que amb super-herois es poden fer coses així de bones! I és clar, després vindrien «Año uno», «La broma asesina» d’Alan Moore… i el Daredevil de Frank Miller, «Watchmen» i tota la resta. Ja sabeu com va. En fi, fins aquí el meu homenatge personal al creuat emmascarat. Per molts anys!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*