Tanmateix, en un món que –insistim– és una merda, sovint es fa fàcil empantanegar-se en el llot de la tristor, l’obnubilació… o, sense anar a parar a un lèxic tan d’això, la simple ratllamenta. És clar: com que ningú té cap recepta màgica per a superar estos accidents de la geografia quotidiana, la gent provem de tot i més: hi ha qui s’aïllarà del món, hi ha qui optarà per la menja compulsiva, hi ha qui llegirà llibres com si no hi hagués demà, hi ha qui s’intoxicarà a base d’herba, alcohol o altres substàncies, hi ha qui es llançarà a acaçar les boles de drac del sexe fàcil, hi ha qui ho farà tot alhora, i hi ha qui no farà res d’això. Ara bé, també hi haurà qui preferirà ser previsor a curandero barat, i puntualment compensarà a base de bombolles d’oxigen una existència massa contaminada pel diòxid de l’estrès i les pressions diverses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!