oriol fuster i cabrera

tranquil·litat i bons aliments

Poti-poti

Qüestió de prior(it)ats

15 de juliol de 2013

Disculpeu-me l’arrancada de cavall i previsible parada de burro, però jo trobo que dient que la vida és una merda en realitat no descobrim gran cosa. Tampoc afegint-hi que i al final et mors, com deien en una pel·lícula prou mítica. Ara: si com diu la saviesa popular un optimista ben informat acaba sent pessimista,

Llegir més

Sardenya. Perquè desvariejar encara és gratis

14 d'abril de 2013

No tenies clar si agafar tren o bus a la segona etapa del viatge, però amb només vint minutets de trajecte n’has tingut prou per a decidir-te. Camp rere camp, bosc rere bosc, verdor per tot arreu; la sensació que Sardenya s’ha de recórrer en cotxe es fa cada vegada més present. Arthur Caravan posen

Llegir més

Històries per a no dormir (#2)

29 d'octubre de 2011

Hi havia una vegada un bonic pis d’estudiants situat pel centre d’una bonica ciutat centre-europea. El pis d’estudiants en concret era allò que ara se’n diu “multicultural” i hi vivien persones de procedència italiana, alemanya i catalana. Esta multiculturalitat comportava un intercanvi clarament enriquidor per a tothom. Així, les parets d’aquell pis acollien profundes converses

Llegir més

Tempestes d’estiu

31 de maig de 2011

Em desperto a la una i mitja: avui hem recuperat hores de son. A fora, plou a bots i barrals. Tempesta d’estiu. Sense aixecar-me agafo el reproductor de música, em poso els auriculars, poso a reproduir el nou disc d’Extremoduro, tanco els ulls. Mig disc més tard, m’aixeco. Arriba la meua companya de pis. Surto

Llegir més

Històries per a no dormir (#1)

24 de maig de 2011

Hi havia una vegada un xic, templat i sexy com ell tot sol, a qui anomenarem —per posar un nom totalment a l’atzar— Oriol (rodolí). El xic en qüestió era estudiant i feia ja uns mesos que s’havia apuntat al gimnàs, per poder desfogar-se en època de nervis continus (ja es sap: estudiar essent conillet

Llegir més

Sí, de vegades toca obligar-se

27 de març de 2011

Escriure sempre m’ha agradat. Qui em coneix “de sempre” ho sap ben bé. De menut vaig començar a fer-ho, per extensió de l’hàbit de llegir. Durant l’adolescència m’hi vaig acostumar, i després he passat èpoques on creava més i èpoques on creava menys; èpoques on escrivia per a mi i èpoques on escrivia per a

Llegir més