M’he decidit a tornar a escriure, feia anys que no ho feia, abandonada l’arena política, hi torno.
Perquè considero que una llista unitària resta més que suma, intentaré fer una anàlisi des de la raó i no des de l’estòmac.
Sí per exemple som 2 milions de vosts independentistes, som 2 milions junts o separats, junts no es multipliquen.
1 – La gran pedrera de la política catalana és el municipalisme, qui coneix el país ho sap, al municipalisme es generen moltes misèries locals, i la relació entre ERC i Junts és antagònica, fins i tot a nivell personal, posar-los junts seria un greu error.
2 – A Catalunya molta gent encara té fe en l’eix ideològic dreta-esquerra, posar una llista d’ideologies juntes, fa perdre vots pels extrems.
3 – Els grans actors polítics que han de fer campanya, a nivell personal no se suporten, cap entrenador de futbol o coaching vol gent dintre del seu equip que no se suporta.
4 – No tots els votants independentistes tenen la indepedència com a 1 opció, per això cal diversitat de llistes.
5 – Els partits funcionen com a sectes, entre altres coses, perquè estan sotmesos a moltes pressions externes, a molt joc brut, i a molta agressivitat, per això es tanquen en sí mateixos, és una mesura d’autoprotecció, a la qual hi arriben de forma molt inconscient.
6 – Certa competència entre formacions indepentistes és bo per a un motiu també, es crea un competència de qui ho ha de fer millor i qui dona més bon rendiment, és bo que sàpiguen que si no ho fan bé, l’electorat té on triar, mai s’han de posar tots els ous en un mateix cistell.
7 – Per acabar, sóc molt conscient que aquesta competència entre partits, massa vegades és el preludi del joc brut, l’agror, i els tripijocs per anul.lar-se entre ells, per a mi és la vessant negativa, però això ja va a la consciència personal de cadascú.
Sí algú té algun comentari a afegir ho agrariré, però vull un debat constructiu, si té ganes d’insultar que faci anar el seu perfil fake de Twitter, i no emprenyi aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!