A l'arrecera del Montsec

Moltes vegades parlo amb gent de la meva generació, aquesta que va des dels quaranta als cinquanta i escaig, ser psicòleg fa que molta gent expliqui vivències, a mi m’agrada perquè vaig un recull de pensaments que em permet contrastar algunes coses.

Generalment si són persones amb inquietuds, coincideixen amb una cosa, que diuen viure una mena de soledat i de sentir-se cada vegada més asocials i més allunyats de certes banalitats i estupideses socials.

Personalment penso que no és altra cosa que una mena de retrobament, o de redescobriment de la pròpia personalitat, com també una manera de gaudir i prioritzar els teus propis interessos, per damunt d’etiquetes socials que massa vegades freguen el deliri o la poca-soltada, llavors a molts ens passa que ens podem considerar estranys en terra de ningú, o una mena de llops solitaris als quals actualment se’ns pot anomenar freaks com una nova forma de definir el que no es pot definir.

Ens preguntem si moltes coses hauran valgut la pena, si no haurem perdut molt temps, si haurem comès algunes equivocacions o decisions precipitades.

Però al cap i a la fi no és una altra cosa que afrontar un nou tram de la nostra vida, una altra frontera, un altre escull, com abans n’hi hagut d’altres, però amb diferents interessos, amb diferent manera de veure les coses i la vida.

Cerquem una mena de pau i vida interior, moltes vegades lluny de les estridències i el soroll d’una societat que viu entre la decadència i les crisis de valors sempre qüestionades.

No he acabat, aquest tema dóna per a molt, continuarà …