La designació de Meritxell Batet com a número dos de la candidatura del PSOE per Madrid que encapçalarà Pedro Sánchez a les eleccions espanyoles del 20 de desembre vinent mereix algunes reflexions des de la perspectiva nacional catalana sobre el seu significat en aqueixa fase del conflicte amb l’ordre estatal espanyol.
Meritxell Batet supera en intel·ligència a Carme Chacón, la seva predecessora dins del PSOE en el paper de quota catalana d’addictes al règim, però sobretot la sobrepassa en aptitud per ocupar l’espai que va deixar buit Narcís Serra en acabar la seva etapa de vice-president del govern de Felipe González entre el 1991 i el 1995.
Fa gairebé deu anys vaig escriure un article sobre les arrels de l’anticatalanisme a la revista Espill número 24, hivern del 2006, titulat “Símptomes d’un conflicte” en el qual raonava el seu caràcter estructural que es manifesta en termes excloents quan percep la possibilitat que s’alterin les relacions de poder per la presència de persones o entitats catalanes en llocs clau. “És significatiu que des de l’època del general Prim i dels presidents catalans de la primera República (i si exceptuem els casos de Maura o Samper, aquest més episòdic), mai més cap altre català no ha ocupat la presidència del govern de l’Estat. La patrimonialització de l’Estat i dels centres de poder en mans castellanes demostren que la igualtat entre tots els ciutadans que predica la Constitució no és real ni efectiva. Suposa també el reconeixement del fracàs de l’assimilació completa dels catalans, considerats de poc fiar” (pàgina 52).
Narcís Serra, (com abans el valencià Fernando Abril Martorell, vicepresident segon amb Adolfo Suárez entre 1978 i 1980), és un producte genuí del socialisme franquista que tan encertadament i coratjosament va descriure Hèctor López Bofill al seu llibre “La trama contra Catalunya. Poders catalans que frenen la independència” (Angle editorial, Barcelona, 2013), del qual s’escau reproduir-ne aqueix paràgraf:
“….sota la pàtina de la modernitat i del discurs de la justícia social, encarna la continuïtat de les estructures franquistes a Catalunya, que va arribar al capdamunt de la piràmide estatal perquè els estaments afectes a la unitat d’Espanya ho van consentir i que sempre va surar per damunt dels avatars històrics precisament perquè els seus benefactors sabien que mai no deixaria de ser lleial a l’ordre espanyol, que, d’altra banda, va defensar amb tanta eficàcia” (pàgina 137).
Els catalans addictes a l’ordre espanyol com Serra, Borrell, Montilla i ara Batet, saben que no poden aspirar a ser presidents de govern espanyol, no gosen emular a Pierre Trudeau, el quebequès anti-sobiranista que va ser primer ministre del Canadà, ni tan sols a Manuel Valls que és president del govern francès sense renegar de la seva identitat catalana. Tots els socialistes catalans amb responsabilitats de govern a nivell estatal han actuat conscientment al servei del sistema de dominació política i d’espoliació econòmica contra el poble català i han contribuït a modernitzar-lo d’ençà de la segona restauració borbònica.
Meritxell Batet ja ha anunciat que mantindrà aqueixa actitud quan afirma que si hom reforma la Constitució del 1978 no serà per satisfer el sobiranisme català, i arribat el cas d’un pacte de govern entre PSOE i Ciudadanos a partir del 20-D, pot ocupar el lloc vacant de Narcís Serra, el seu mentor directe, i actuar, com ell, obertament contra les reivindicacions catalanes. Ho vaig poder comprovar indirectament en els mesos que van durar les converses (sobre presos i exiliats) entre el sector de Terra Lliure que havia iniciat l’autodissolució unilateral l’estiu del 1991 i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Francesc Martí Jusmet. Probablement, Meritxell Batet sigui la nova estrella emergent de l’unionisme socialista contra la llibertat de Catalunya, però en l’univers espanyol no passarà d’estrella secundària.
Post SCriptum, 17 de juny del 2017.
Núria Parlón és la nova estrella ascendent del sucursalisme socialista català que prepara el terreny per generalitzar a tot Catalunya l’entesa lleidatana amb Ciudadanos, en detriment de la fugaç Meritxell Batet (mancada de perfil metropolità) que passarà a un còmode segon pla de la nomenclatura madrilenya on farà el paper de figurat catalana de l’Espanya federal del PSOE.
Post Scriptum, 25 de febrer del 2019.
La crònica d’Andreu Barnils avui a Vilaweb: “La ministra Batet va vestida de groc però no és el que sembla” defineix perfectament el rostre amable del PSOE que encapçalarà la llista per Barcelona el 28 d’abril vinent i serà novament la negociadora amb els partits independentistes catalans si Pedro Sánchez pot tornar a formar govern.
Post Scriptum, 29 de març del 2019.
Batet desmenteix les impostures d’Iceta sobre un eventual referèndum: “El projecte socialista combat l’independentisme”.
Post Scriptum, 18 de juliol del 2023.
El Punt/Avui, “Batet culpa del dèficit d’infraestructures al “victimisme” dels independentistes“: “La cap de llista del PSC el 23-J, Meritxell Batet, ha culpat els anteriors governs del PP i dels independentistes del dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya. En una conferència al Nueva Economía Fórum, Batet ha dit que els populars només pensaven en Catalunya “en termes electorals per guanyar vots” a la resta de l’Estat i que als independentistes “ja els anava bé” perquè “el seu principi polític màxim és el victimisme”, segons recull l’ACN. La candidata ha afirmat que l’executiu de Pedro Sánchez “ha invertit cinc cops més” que l’executiu de Mariano Rajoy, tot i que ha admès que no es reverteixen “set anys de silencis” en una legislatura.”
Post Scriptum, 18 d’agost del 2023.
Avui, a Vilaweb, lloant Francina Armengol reblen la doble ració del proppassat 9 dedicada a Meritxell “Batet, fora: el PSOE mou fitxa, però juga a cegues” i “Les mans tacades de Meritxell Batet per l’abús als presos polítics“. La mallorquina representa el rostre humà del PSOE en contrast amb la cínica malignitat de la barcelonina.
Post Scriptum, 6 de setembre del 2023.
L’anunci de la retirada de Meritxell Batet de la primera línia política, tot renunciant a la condició de diputada al Congreso, cal interpretar-lo com un moviment tàctic d’aqueixa peça de l’integrisme espanyol arrenglerada amb els sectors més reaccionaris que esperen la seva ocasió per descabalcar Pedro Sánchez i reprendre l’ofensiva contra l’independentisme català. Vicent Partal li dedica l’editorial d’avui a Vilaweb: “La crueltat del PSOE amb Batet és també un avís per al PSC. Batet era una persona importantíssima i de sobte s’ha trobat no tan sols que no és ningú sinó que és un record molest. Les circumstàncies li han passat per sobre i els socialistes espanyols l’han llançada com si fos un drap brut”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aclaridor, per coneixer una mica més el món del unionisme socialista.
Per altra banda, superar a Carmen Chacón, no és una fita difícil d’assolir.
Salut