Avui fa justament quinze anys que Arafat va engegar la segona intifada contra Israel precisament prenent com a excusa una visita d’Ariel Sharon al Mont del Temple, indret des d’on fa setmanes els grups palestins interessats a començar una tercera intifada -instigats per Iran, fonamentalment- estan provocant tota mena d’aldarulls, alguns dels quals amb resultats mortals.
El president de l’ANP aprofiten aqueixos incidents al Mont del Temple per pressionar al govern d’Israel en lloc d’establir negociacions directes de pau i inclús amenaça amb fer esclatar una “bomba” durant el seu discurs de passat demà davant l’Assemblea General de les Nacions Unides. De moment, no és de preveure que denuncií unilateralment els acords de pau d’Oslo i aprofiti per proclamar Palestina com un “estat ocupat” (abans fins i tot de declarar-se independent, ésser reconegut internacionalment i determinats els seus límits territorials).
En un altre sentit diametralment oposat s’ha manifestat el president egipci, el general Al-Sissi que ha fet una crida des de l’ONU als estats àrabs perquè facin la pau amb Israel i combatin els diversos moviments gihadistes, com ell mateix està fent contra Hamàs tallant els túnels que connecten Gaza amb les milícies islamistes que actuen al Sinaí. El president egipci ha fet diverses propostes per tal de fer viable un estat palestí, inclòs cedint territori propi per ampliar la franja de Gaza, però sempre els interessats s’hi han oposat.
Les autoritats israelianes no creuen que, per ara, la violència de baixa intensitat que els palestins practiquen a Cisjordània i Jerusalem pugui convertir-se en una intifada amb accions terroristes a gran escala, entre altres coses perquè l’ANP que no controla Gaza des del 2007 perdria també els territoris que administra i restaria sense capacitat d’interlocució amb Israel.
Post Scriptum, 30 de setembre del 2015.
El discurs d’Abbas a les Nacions Unides és equívoc, reclama un reconeixement internacional sense reciprocitat ni pau amb Israel, amaga amb suspendre els acords d’Oslo si l’estat hebreu no els compleix i aconsegueix fer onejar la bandera palestina davant la seu de l’ONU amb l’aquiescència global que inflant el globus de Palestina esquiva tractar la puixança de l’islamisme.
Immediatament després de la soflama del president de l’ANP ha intervingut Benyamin Netanyahu que ha situat el conflicte al Pròxim Orient en els seus termes reals, deixant en evidencia les impostures del líder palestí que només serveixen per atiar l’odi contra Israel i perllongar el conflicte. L’analista de The Times of Israel, Avi Issacharoff ja ha publicat un article sobre el contingut real del discurs de Mahmud Abbas on afirma que més que llençar una bomba el que ha fet és cridar demanant ajuda per sortir de l’atzucac on es troba (perdut el control de Gaza, acusat de corrupció i incapacitat per governar i fer realitat les seves amenaces).
Per altra banda, la intifada diplomàtica internacional ha desplegat totes les seves plomes a l’Assemblea General d’enguany, amb la presidenta de Brasil i el de Ghana cridant a l’aturada de les implantacions jueves, mentre obvien la crisi de refugiats, el Califat Islàmic i l’expansió militar de Rússia en suport d’Iran (El “moderat” Rouhani va afirmar que el règim sionista era “inhumà”).
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2015.
Ahir, la intervenció de Benyamin Netanyahu fou memorable: les seves paraules i el seu llarg silenci (quaranta quatre segons interpelant als assistents) denunciant la passivitat de l’ONU davant els propòsits genocides d’Iran contra el poble jueu i la complicitat generalitzada amb la impostura de la delegació palestina.
Les seves afirmacions van ser tràgicament confirmades pels fets poques hores després: terroristes d’Hamàs assassinaren un matrimoni i feriren els seus quatre fills en una emboscada nocturna a una carretera de Judea i Samària. Silenci per part de les autoritats palestines, elogis per part de Hamàs i la Gihad Islàmica i passivitat de l’opinió pública i les institucions internacionals.
Post Scriptum, 6 d’octubre del 2015.
Avi Issacharoff, un analista israelià que trepitja el terreny palestí, creu que no hi ha una intifada planificada, “A personal intifada, not a mass uprising”, escriu abans d’ahir a The Times of Israel. En canvi, considerant que la tercera intifada ja és un fet Danny Rubinstein publica avui mateix a l’edició digital del canal 24NewsTv aqueix anàlisi comparatiu amb les dugues precedents.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2015.
Ahir al vespre centenars de joves àrabs-israelians van agafar per sorpresa les forces de seguretat i la ciutadania jueva, que fins ara considerava aqueixa turística localitat costanera a tocar de Tel Aviv com un lloc de lleure i bona convivència, i tot cridant consignes islamistes van provocar greus disturbis que avui són analitzats críticament pel digital Debka en l’article “Anti-Israeli rioting in Jaffa“.
Post Scriptum, 16 de gener del 2016.
Més de tres mesos després d’haver engegat una onada de violència que pretenia esdevenir la tercera intifada contra Israel el suport de la población palestina és desigual territorialment: els atacs es concentren regularment als voltants d’Hebron i, en canvi, són pràcticament inexistents a les localitats que van protagonitzar la segona intifada ara quinze anys. Així ho analitza Avi Issacharoff en un reportatge publicat ahir a The Times of Israel titulat; “Pourquoi les camps de réfugiés de Cisjordanie refusent se joindre a la 3 intifada ?”.
Post SCriptum, 23 de juliol del 2017.
La intifada dels ganivets encetada fa dos anys manté un perfil relativament baix tot i les vides humanes que costa, gairebé tres-centes, degut sobretot a la manca de projecte per establir un Estat de Palestina viable en un moment històric en el qual conflicte principal de l’Orient Mitjà és el que contraposa l’emergència iraniana a l’hegemonia saudita. L’atemptat de fa deu dies que va costar la vida a dos policies israelians va estar orquestrat probalement per Hisbol·là, segons els serveis d’inteli·ligència de Jordània, però l’ANP i el conjunt de l’islamisme ho ha aprofitat per rellançar una intifada de caràcter religiós per “recuperar” els llocs sants musulmans ubcats sobre el Mont del Temple. Està per veure quin recorregut té aqueixa nova embranzida dels enemics d’Israel i quina resposta hi dóna l’estat hebreu.
Post Scriptum, 9 de desembre del 2017.
Avui, Le Figaro recorda que fa trenta anys del començament de la primera intifada i reprodueix l’article de René Baudec “Israël: toujours des heurts”, publicat el 15 de desembre del 1987 explicant els primers incidents d’un conflicte que duraria set anys, fins a la signatura dels acords de pau d’Oslo l’any 1993.
De la mateixa manera que la intifada dels ganivets no ha arribat en dos anys als nivells de víctimes per ser considerada una tercera edició de les anteriors, segons afirma aans d’ahir a Le Figaro l’analista francès Hadrien Desuin “L’embrasement annoncé de la région n’aura pas lieu” arran de la decisió del president Trump de translladar l’ambaixada dels EUA a Jerusalem.
Post Scriptum, 8 de gener del 2018.
Souhail Ftouh publica avui al digital francès Europe Israël aqueix punyent article titulat “Propagande et désinformation à la palestinienne: la nouvelle trilogia de la Troisième Intifada”, referint-se a la projecció mediàtica d’Ahed Tamimi, Fawzi al-Junaidi i Ibrahim Abou Thouraya.
Post Scriptum, 3 d’octubre del 2019.
Avui, Haaretz publica una exhaustiva anàlisi sobre com els serveis de seguretat israelians van desactivar la tercera infifada.
Post Scriptum, 28 de setembre del 2020.
Les diverses faccions palestines, des de l’OLP a Hamas, preparen una tercera intifada contra Israel per tal de mirar de contrarestar el procés de normalització diplomàtica que diversos estats àrabs han començat amb l’estat hebreu.
Post Scriptum, 9 d’abril del 2022.
Ahir, a The Times of Israel:”20 ans après l’opération Bouclier défensif, Israël lutte encore contre le terrorisme“.
Post Scriptum, 28 de seteembre del 2022.
L’analista del Jerusalem Post Maayan Hoffman es preguntava el proppassat 6 de seteembre: Is Israel on the verge of a third intifada?
Post Scriptum, 9 d’octubre del 2023.
Freddy Eytan, ahir al CAPE de Jerusalem analitza la situació a Gaza : une guerre islamiste téléguidée par l’Iran. La troisième Intifada palestinienne est une révolte islamiste. Un véritable Jihad, une guerre religieuse barbare, la plus haineuse que nous avons connue. Cinquante ans après le déclenchement de la guerre de Kippour, Israël est une nouvelle fois surpris par un déluge de missiles et roquettes et par l’infiltration de dizaines de terroristes. Une attaque sans précédent contre une population civile israélienne encore endormie, déclenchée justement lors d’une fête religieuse juive. La barrière de sécurité dans la bande de Gaza s’est écroulée telle la ligne Bar-Lev en 1973.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!