Segueixo amb preocupació l’enfilall dels esdeveniments a Israel i especialment a Jerusalem aqueixos dies quan els esvalotadors àrabs intenten provocar una escalada de la tensió contra l’estat hebreu amb enfrontaments diaris a l’esplanada del temple de Jerusalem, on hi ha superposades dugues mesquites musulmanes, argument que serveix als enemics d’Israel per pretendre imposar l’exclusivitat de l’accés als creients islàmics a aqueix recinte ancestral del judaisme.
Personalment he passejat per l’esplanada on hi ha les mesquites -i en conservo una fotografia feta per un policia de l’ANP amb la cúpula daurada al fons- quan al juny de l’any 2004, a les acaballes de la segona intifada, era el sol turista que un dia entre setmana va pujar per l’estructura metàl·lica que ascendeix des del mur de les lamentacions a la part superior de l’antic temple jueu esdevingut fa segles lloc de culte preservat per les autoritats islàmiques locals.
Amb una normalitat que em va sorprendre ja que no havia previst aqueixa parada, el guia jueu que m’acompanyava en la visita turística a la ciutat vella va apel·lar per l’intèrfon als guàrdies palestins si podia pujar un foraster a veure les mesquites. Havent obtingut l’ok em van obrir la petita porta que dóna accés a l’esplanada, i sense registrar-me ni demanar-me documentació de cap mena el parell de vagarosos policies em van deixar voltar una estona tot advertint-me que no podia entrar als temples en no ésser creient.
Particularment, no m’interessava gens fer-ho, sinó gaudir d’aquells moments de solitud en un recinte carregat d’història, on feia només quatre anys una visita d’Ariel Sharon havia servit d’excusa per desfermar una segona revolta àrab -que encara durava en aquell moment- per camuflar la incapacitat d’Arafat -i dels actuals dirigents de l’ANP- per arribar a un acord de pau en els termes proposats per Ehud Barak l’estiu del 2000.
Al lloc sant per a musulmans i jueus s’hi respirava una sensació de calma -tensa- que em va sobtar i vaig anotar en el meu dietari algunes reflexions sense resposta relacionades amb la potencialitat conflictiva que cova aquella esplanada mil·lenària dedicada precisament a la pregaria i a la pau (Jerusalem vol dir això, en hebreu). Acabada la volta, els guardians em van comminar a baixar per on havia vingut i van prémer l’aparell de comunicació per avisar els policies israelians que el turista venia de tornada. Un cop superades les mesures de seguretat del costat jueu vaig continuar tombant pels pocs concorreguts carrers del barri armeni on vaig desdejunar a gust en un restaurant on era el client solitari del dia.
Recordo aqueixa estada ara que veig com la repercussió mediàtica mundial dels enfrontaments dels esvalotadors amb la policia israeliana pot ser el preludi d’un nou cicle de violència contra els jueus, les víctimes dels quals no interessen a ningú, com s’ha demostrat avui quan cap mitjà s’ha fet ressò que un home de seixanta quatre anys va morir en estavellar-se el cotxe que conduïa contra un fanal a les afores de Jerusalem com a conseqüència d’un cop de pedra que va trencar el vidre davanter del seu vehicle.
La causa palestina està en un atzucac per la manca de capacitat i voluntat dels seus dirigents, que temen veure l’atenció mediàtica desviada envers les malvestats de l’ISIS i els refugiats que aflueixen a Europa, o encara pitjor, en favor de la causa nacional kurda, restant el problema palestí com un conflicte enquistat que necessita ser alimentat contínuament per mantenir viva l’hostilitat contra Israel que tant interessa a tercers actors regionals.
Els atacs amb pedres a les carreteres i els ferrocarrils israelians formen part de la nova tàctica dels terroristes palestins: baix risc pels atacants, assetjament constant a la població jueva i gran projecció mediàtica quan l’escenari és el mont del temple, tal com assenyala avui mateix aqueixa anàlisi del digital DEBKA especialitzar en intel·ligència, terrorisme i seguretat.
Post Scriptum, 16 de setembre del 2015.
El govern israelià, segons informa avui El Mundo, estudia incrementar les penes pels llançadors de pedres després de la mort del ciutadà jueu i mirar d’aturar la provocació a fi que no derivi en una tercera intifada, eventualitat que de moment descarten les autoritats israelianes.
El reputat periodista de The Times of Israel, Avi Issacharoff, critica avui mateix l’actitud irresponsable dels extremistes jueus que contribueixen a augmentar la tensió derivant-la cap a un conflicte intereligiós.
Post Scriptum, 18 de setembre del 2015.
La incitació a la violència a l’esplanada del Temple de Jerusalem per part dels palestins obté la complicitat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides malgrat les advertències de l’ambaixador d’Israel sobre la realitat dels fets.
El embajador de Israel ante la ONU, Ron Prosor:
“Cuando los palestinos prenden fuego en el Monte del Templo, Mahmoud Abbas aviva el fuego, y el Consejo de Seguridad propaga las llamas, es una receta para una explosión regional.
Terroristas palestinos utilizaron la temporada de vacaciones para instigar disturbios. En vez de condenar estos actos, Mahmoud Abbas ha elegido, una vez más, alimentar el fuego de la manera más vergonzosa. El Presidente de la Autoridad Palestina alienta y legitima las actividades extremistas islámicas con sus comentarios antisemitas.
Y ¿qué pasa con el Consejo de Seguridad? En lugar de calmar las tensiones, el Consejo se pone de parte de los que encienden la región en llamas. Su declaración, que sólo utiliza el nombre árabe para el Monte del Templo, afirma el derecho de los musulmanes a estar presente para orar en el complejo, pero ignora por completo la violencia palestina, la profunda conexión del pueblo judío al Monte del Templo, y el derecho de todos a visitar el sitio.
Le dije al Secretario General de la ONU que Israel está decidido a proteger los lugares sagrados de las tres religiones monoteístas en Jerusalén. Como declaró en varias ocasiones el primer ministro Netanyahu, el Gobierno de Israel se ha comprometido a mantener el status quo en el Monte del Templo. Cualquier intento por parte de la ONU a equívocos o evitar una declaración clara denuncia de los responsables del estallido de la violencia sólo alentará más actividades desestabilizadoras, e inflamar aún más una situación ya peligrosa
Post Scriptum, 14 de juliol del 2017.
Avui dos policies israelians, membres de la minoria drusa, han estat assassinat a l’esplanada de les mesquites per tres terroristes àrabs en plena campanya islamista per apropiar-se exclusivament de l’ancestral recinte sagrat dels jueus.
Post Scriptum, 20 de juliol del 2017.
David Horovitz publicà abans d’ahir a The Times of Israel l’article “Cela fait 50 ans qu’Israël a opéré un compromis fondamental au Mont du Temple”, en el qual analitza l’status quo establert de fet amb Jordània arran de la derrota d’aqueix estat àrab a la guerra des 6 dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!