Quan ahir vaig llegir a Nació Digital la ressenya de la roda de premsa que les “stars-systems” de l’antisistema autòcton oferien a les portes de l’església del Pi de Barcelona a primer cop d’ull vaig pensar que es tractava d’una innocentada avançada a la vigília. Però era veritat el què deien Ada Colau, David Fernández, la parella de predicadors cristians pel socialisme i els tardocomunistes d’EUiA. No vaig tenir esma per escriure res i vaig passar les hores vagaroses de la vesprada hivernal a la vora del foc a terra.
Avui, però, escric perquè veig que gairebé ningú ha parat compte en el elements essencials de la convocatòria de vaga general pel 22 d’octubre de l’any vinent. En primer lloc, el calendari de les mobilitzacions anunciades per les plataformes convocants (assemblees d’aturats i marxa per la dignitat) preveu una gran manifestació a Madrid el 21 de març, dos mesos abans de les eleccions municipals, i una vaga general quatre setmanes abans de les eleccions generals. Les dates de les mobilitzacions estan triades a la conveniència de Pablo Iglesias i la seva spanish revolution.
En segon lloc, aqueixa mena de convocatòries amb objectius polítics abstractes (emparats en realitats socials ben punyents), apel·lant a la dignitat, el treball, la precarietat, pretenen contraposar les reivindicacions socioeconòmiques a les reivindicacions nacionals ometent tota referència a la dominació estatal i l’espoli econòmic que en són la causa als Països Catalans i a la solució política que és la independència. De res serveix obsessionar-se a criticar el projecte nacional-populista espanyol de Podemos si alhora se’n comparteix -com a actors secundaris- l’estratègia des dels moviments anticapitalistes catalans. I de la vaga general per la independència …què ?
Post Scriptum, 29 de desembre del 2014.
Teresa Forcadas condensa en un article a Vilaweb titulat “Democràcia i ruptura revolucionària” tota la seva beneiteria política quan parla d’espanyolisme naïf i ignora totalment què significa la lluita per la independència d’un poble (el català) contra un ordre estatal (l’espanyol). La seva no és pas una postura aïllada sinó el compendi del progressisme transversal, abstracte i estèril, essencialment advers a la catalanitat, que encara és ideològicament hegemònic i mentre ho sigui no hi haurà independència possible.
Post Scriptum, 22 d’octubre del 2015.
Hem arribat a la data assenyada per les denominades “Marchas de la Dignidad” en la qual s’havia de convocar a tot l’Estat una jornada de mobilització general contra la precarietat estructural que imposen la troika de Brussel·les i el govern del PP, però el seu ressò als Països Catalans es limita a una concentració amb cassoles anunciada pel proper dissabte a la Plaça de Catalunya de Barcelona amb el lema “Només ho farà el poble” que compta amb el suport dels anticapitalistes nostrats.
Convergint amb la convocatòria de les “Marchas de la Dignidad” els sindicats d’estudiants espanyols han cridat a una jornada de vaga contra la LOMQE que ha estat rebatuda pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, atès que no respon a una dinàmica pròpia nacionalment autocentrada en els interessos del jovent català.
Post Scripum, 25 d’octubre del 2015.
Ahir va tenir lloc la manifestació convocada a la Plaça de Catalunya de Barcelona amb el lema “Només ho farà el poble” que només va aplegar dugues centes persones i tot i això va merèixer un tractament mediàtic destacat com el que li va atorgar el canal BTV.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Contraposar-les, mai! Però atenció, que tant contraposen els qui posen la reivindicació social al davant de la nacional com els qui posen la nacional al davant de la social. Sobren raons per a una vaga general política contra les agressions que estem patint els treballadors els últims cinc anys. I la vaga general política per la independència s’ha de guardar fins el dia que l’Estat espanyol anul·li la Declaració d’Independència que faci el Parlament de Catalunya.
Benvolgut Miquel la subordinació espanyola es ben evident en aquest plantejament. El dia que el Parlament de Catalunya declarés la Independència no caldria fer cap vaga contra l’anulació de la declaració per Espanya perquè ja no tindria cap autoritat per a fer-ho. Encara que no es pugui descartar que ho aprovés.