Després de tres dies de treva a Gaza, les negociacions multipartites a Egipte no han donat cap resultat concret, així doncs, Hamàs ha reprès els atacs -de baixa intensitat, de moment- i les FDI els corresponents contratacs -aeris, per ara-.
Michel Goya, director del Centre de Doctrine d’Emploi des Forces, publicava abans d’ahir un article a Le Monde significativament titulat “Guerre sisphéenne à Gaza”, tot fent una analogia entre els treballs de Sísif i el conflicte d’Israel amb les organitzacions gihadistes que han ocupat el lloc dels exèrcits àrabs. “Le vraies difficultés d’Israël ont comencé lorsque les ennemis ont été remplacés par des délinquants et que la guerre a été remplacé par la pólice à grande échelle, action perpétuelle, car la lutte contre les délinquants ne s’arrête jamais, et s’avère coûteuse sur la durée, au moins sur le plan humain”.
Hesbol·là i Hamàs, no són exèrcits regulars sinó organitzacions sectàries que no respecten cap autoritat legítima, amb les quals no es poden negociar acords de pau estables amb garanties, només treves puntuals quan són delmades militarment i necessiten temps per rearmar-se i reprendre el combat. Israel està abocat a una guerra perllongada, de resultat incert, amb uns enemics (Hamàs, Hesbol·là i aviat el Califat Islàmic a la frontera amb Síria) que empren a la seva conveniència la població que té la dissort de caure a les seves mans, acusant de retruc a Israel de les víctimes civils que causen aqueixes tàctiques. Avi Issacharoff ha publicat avui mateix a The Times of Israel un punyent article criticant l’autoengany de l’actual i els anteriors governs israelians envers el perill emergent a Gaza, “How Israel was seduced by deceptive calm in Hama’s Gaza”.
També, al llarg d’aqueixa setmana s’han produït dugues novetats importants en la línia expansiva del gihadisme islàmic al Pròxim Orient: d’una banda, l’assalt d’Ersal, al Líban, per part dels milicians del Califat Islàmic inflingint una severa derrota a l’exèrcit libanès que ha de ser rearmat a correcuita per França i Aràbia Saudí, i d’altra banda, el genocidi en curs contra cristians i altres minories religioses als territoris conquerits pels soldats del nou califa. A contracor, finalment els USA han hagut de tornar a intervenir militarment a l’Irac en suport dels kurds i les minories perseguides pels islamistes. Israel, a més de l’enquistat conflicte de Gaza haurà de lluitar aviat també al front nord.
Post Scriptum, 9 d’agost del 2017.
Ahir, penjava un altre cop aqueix apunt i avui he parat compte que s’escau el trist aniersari de dos atemptats antijueus especialment cruents menats per àrabs en nom de la causa palestina: un, l’any 1982, contra un restaurant de la rue des Rosiers a París, amb el resultat de sis mort, l’altre contra la pizzeria Sbarro de Jerusalem, l’any, 2001, amb el balanç de quinze morts. En les meves visites a ambdues ciutats he passat davant aqueixos llocs de memòria pel poble jueu i d’infàmia pels qui justifiquen els seus autors. Cada dia els jueus han de viure arreu del món en estat d’alerta, a vegades sense marge protector, i tot i així avancen en tots els àmbits de la vida humana i són feliços de la seva identitat malgrat el preu que paguen per defensar-la.
Post Scriptum, 8 d’agost del 2022.
Freddy Eytan avui al CAPE de Jerusalem analitza la treva a Gaza: “Opération préventive réussie pour renforcer la dissuasion et mettre en garde l’Iran”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!