L’antic diplomàtic francès Ignace Leverrier, des del seu bloc “Un oeil sur la Syrie”, apunta que “Bachar al Assad ne combat pas Da’ech, il fait semblant…” atès que permetent als gihadistes exhibir davant el món la seva brutalitat així evita una intervenció militar occidental i el seu règim passa a ser considerat un mal menor comparat amb els successors d’Al Qaeda.
Per la seva part els analistes israelians observen aqueix fenomen amb atenció. D’una banda, l’editorial d’ahir mateix del diari israelià Jerusalem Post fa una anàlisi estratègica dels propòsits convergents dels grups gihadistes Hamas i ISIL per tal d’establir un califat islàmic al Pròxim Orient comprensiu dels actuals estats de Síria, Iraq i Jordània. Així, doncs, l’operació en curs del Tsahal per tal d’alliberar els tres joves israelians segrestats per Hamas pot anar molt més enllà i tenir per objectiu el desmantellament de la infraestructura gihadista a Cisjordània.
D’altra banda, avui mateix l’analista judeo-nordamericà Daniel Pipes publica a The Washington Thimes l’article “Turkey’s support for ISIS islamist terrorist. Aiding jihadists could put Ankara at odds with Iran” on analitza el suport del règim d’Erdogan als gihadistes de l’ISIS amb un doble objectiu: evitar la instauració d’un estat kurd als territoris alliberats a Síria i Iraq i alhora sostenir una confrontació amb el règim iranià instrumentalitzant aqueix grup gihadista.
Finalment, hi ha una tercera aproximació a l’ISIL que preocupa a la comunitat jueva europea: l’autor presumpte dels quatre assassinats d’ara fa tres setmanes al Museu Jueu de Brussel·les és un gihadista format per aqueix grup a Síria i enviat a Europa en el que sembla ser l’obertura d’un nou front en la seva estratègia terrorista que està desbordant els esquemes marcats pels vells jerarques d’Al Qaeda.
Post Scriptum, 19 de juny del 2014.
Avui Haaretz publica un article de l’analista Amos Harel on es confirma allò que apuntava ahir en aqueix apunt: “Israeli campaign against Hamas is effort to impose new order in West Bank“. Així mateix, des del punt de vista israelià hi ha una una quarta perspectiva sobre l’expansió de l’ISIS: els USA poden intervenir en el conflicte apuntalant els règims de Síria i l’Iraq establint de facto una aliança amb l’Iran, quan aqueix darrer estat no deixa d’ésser la principal amenaça per a la seguretat d’Israel.
Els analistes Michel Wilner i Ariel Ben Solomon així ho expliquen a l’article publicat avui al Jerusalem Post, “Obama willing to strike ISIS in Iraq and Syria, open to constructive role from Iran“. Yoel Guzansky i Oded Eran, amb una perspectiva regional més global també analitzen les “Implicaciones estratégicas de la guerra de Irak“, des de les pàgines d’Aurora Digital.
L’actitud dels estats de la UE davant l’amenaça de l’ISIS és estrictament defensiva per tal de prevenir en la mesura d’allò possible l’extensió dels atemptats d’aqueix grup gihadista a Europa. Així ho explicita avui Raimon Caillet des de les pàgines de Le Monde, “La guerre de l’EIIL contre l’Iran ne concerne ni la France, ni l’Occident“. Aqueix posicionament comporta definitivament “El tiro de gracia al cristianismo en Medio Oriente”, com adverteix Manuel Hernández al digital Enlace Judío de Méxic.
Post Scriptum, 23 de juny del 2014.
El fet simbòlic d’esborrar la línia divisòria fronterera entre l’Irac i Síria per part dels milicians de l’ISIL assenyala el procés “Vers la fin des frontières de Sykes-Picot ?”, com escriu avui mateix a l’Orient-Le Jour de Beirut Matthieu Karam.
Post Scriptum, 25 de juny del 2014.
La periodista libanesa Scarlett Haddad, sempre molt ben informada sobre els plantejaments d’Hesbol·là, publicava ahir a L’Orient-Le Jour aqueix article panoràmic en el qual queda emmarcada l’èmergència de l’ISIL: “De l’Irak au Liban, les nouveaux épisodes de la confrontation entre l’Iran et l’Arabie“.
Post Scriptum, 11 d’agost del 2014.
Comença a circular als mitjans de comunicació nostrats i a les xarxes antisionistes la brama divulgada per Iran i els seus aliats segons la qual el Califat islàmic està induït per Israel per tal d’esquarterar els actuals estats artificials i crear-ne d’altres de base ètnica o confessional per així enfrontar-los entre ells i de retruc preservar l’estat hebreu. Aqueixa impostura de caire conspiratiu mira d’encobrir la naturalesa totalitària del gihadisme i justificar el silenci còmplice d’Occident davant el genocidi en curs de les minories no islàmiques. La realitat és que els milicians del Califat Islàmic estan implantats a Gaza i participen activament en els enfrontaments en curs amb les FDI, inclús han reconegut haver perdut tretze combatents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!