La pressió asfixiant del govern espanyol en tots els fronts està donant els seus fruits paralitzants del procés independentista que només manté la iniciativa en terreny de la mobilització cívica, sense que hi hagi una traducció jurídica i política a nivell institucional. La creació d’estructures d’estat només és una quimera per encobrir una gestió autonòmica cada cop mes migrada com deixa en evidència la reacció defensiva de la consellera Rigau en el terreny educatiu o la insolvència de la consellera Ortega en matèria de govern local.
Sense voluntat ni capacitat d’afrontar un conflicte democràtic amb l’ordre estatal, CIU i ERC conscients que no hi haurà consulta emparada per la legalitat espanyola, i renunciant a la declaració unilateral d’independència en els termes estratègics que ahir assenyalava Josep Guia al seu bloc, només ofereixen el que anomenen eleccions plebiscitàries. Un subterfugi que es limita a una candidatura conjunta entre aqueixes dues formacions a les eleccions europees de l’any vinent i a unes eleccions autonòmiques avançades. La prematura proclamació d’Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat, quan tot just fa sis mesos de la celebració de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, poden ser un regal enverinat per a ell i un parany als electors que li van fer confiança el proppassat 25 de novembre.
Post Scriptum, 22 de maig del 2013.
Enllaço l’article “La ruptura“, d’Hèctor López Bofill, publicat avui mateix al diari El Punt/Avui ja que coincideix amb el contingut d’aqueix apunt.
Post Scriptum, 12 de juny del 2013.
La compareixença d’ahir del president Mas reiterant que renuncia a la declaració unilateral d’independència, i polidament també a una consulta sense pregunta ni data ni propòsit formal de convocar-la confirma dissortadament els pitjors presagis sobre la seva capacitat de lideratge. Amb una gesticulació i un llenguatge no verbal impropi de la dignitat del càrrec que aparenta exercir únicament ha deixat clar que pensa actuar com un gestor autonòmic fins a esgotar el mandat. Els partidaris del manteniment de l’ordre estatal i col·laboracionistes del subsistema autòctons han distorsionat fins a neutralitzar-lo -momentàniament- l’impuls social expressat l’Onze de Setembre proppassat en pro de la independència de la nació catalana.
Post Scriptum, 24 de juny del 2013.
Ahir, La Vanguardia avançava algunes especulacions sobre el contingut de la consulta que el president Mas s’ha compromès a convocar l’any vinent, essent encara una incògnita el sentit de la pregunta que s’ha de formular al poble català. La pregunta innòcua que proposen els poders fàctics i mediàtic que no volen un referèndum sobre la independència és un mandat genèric al Parlament de Catalunya per cercar mesures per decidir el futur dels catalans és un parany per diluir el dret d’autodeterminació dins una eventual reforma constitucional. Comparteixo totalment el plantejament exposat per Alfons López Tena en aqueix article publicat ahir a Nació Digital, “Consulta sense pregunta ?”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo normal impacientar-se – jo també m’impaciento -. Però en aquest negoci el tempo té una importància cabdal. Oi que de moment es va fent el que s’ha dit que es faria? Doncs esperem a queixar-nos quan percebem una desviació o un retard injustificats.
La sobirania, com la independència, es pot reclamar però no per això serem independents.
La independència es fa construint l’Estat propi ara mateix, sense dilacions ni excuses. No ens cal ser independents per començar a ser-ho.
Eduard Vinyamata
(llegiu Altrament)