Jaume Renyer

Avui el poble kurd commemora la seva festa nacional (newroz) malgrat la repressió a que el sotmeten els quatre estats que l’esquarteren (Iran, Síria, Iraq i Turquia). Atès l’emplaçament geoestratègic del seu territori i la seva importància demogràfica, el “problema kurd” es un dels conflictes nacionals mes punyents de tot l’Orient Pròxim (i el mes silenciat comparat amb la sobre-informació, sovint arbitrària, que ens arriba sobre la confrontació entre àrabs i israelians).

De Catalunya estant, el seguiment de l’actualitat del poble kurd l’ha fet entre el 2004 i el 2008 el Centre d’Informació i Recerca sobre el Poble kurd, ara acollit a Justicia i Pau. A diferencia d’Alemanya o Itàlia on existeixen actives comunitats kurdes al nostre país la seva presència és poc rellevant i passa desapercebuda davant la prioritat atorgada a altres causes alienes a les que som tan proclius els catalans.

Llevat de l’Iraq, on han aconseguit estabilitzar una prospera regió autònoma, als altres tres estats on estan secularment establerts les condicions de dominació política a les quals estan sotmeses les comunitats kurdes son dures. A l’Iran tenen un reconeguda una administració territorial pròpia que no arriba a ser considerada autònoma i son tractats amb malfiança per la dictadura teocràtica atesa la subsistència de creences ancestrals pre-islàmiques.

La persecució contra els kurds de Síria ha estat reiteradament documentada per organismes internacionals i algunes entitats espanyoles d’ajuda als refugiats com acredita un informe de la Comisión Catolica de Migración (ACCEM) de l’any 2008. La revolta contra el regim baasista ha agreujat la situació dels centenars de milers de kurds refugiats escapant a la repressió turca contra els guerrillers del PKK considerats apàtrides des de fa dècades. Per altra banda, la ingerència de Turquia en la crisi siriana que ha esclatat ara fa just un any no te pas com a prioritat l’establiment d’un regim democràtic a Síria després de la caiguda del dictador El-Assad, sinó evitar el reconeixement dels kurds com a subjecte col.lectiu de drets.  

El Partit de la Unió Democràtica (PYD en angles), la principal organització kurda de Síria denuncia que el Consell Nacional Sirià (la plataforma que coordinada la insurrecció contra El-Assad) ha arribat a un acord amb Turquia perquè no es creï una regió autònoma kurda  com a l’Iraq. L’exercit turc sovint fa incursions fora de les seves fronteres per perseguir els rebels del PKK que troben  empara al Kurdistan iraquià i, relativament, a la Síria governada pel BAAS.  El  govern islamista del president Erdogan es continuador de la doctrina oficial instaurada pel regim de Kemal Ataturk l’any 1923 consistent en negar el genocidi contra el poble armeni comes durant la Primer Guerra Mundial i el no reconeixement dels drets dels kurds com a poble. Significativament Erdogan ha estat el soci preferent de la fracassada impostura denominada “aliança de civilitzacions” promoguda per l’anterior president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. La connexió entre la República de Turquia i el Regne d’Espanya  es basa en l’integrisme d’estat que ambdós règims comparteixen.

Finalment, el moviment d’alliberament nacional kurd ha de fer front a mes dels estats ocupants al gihadisme -especialment- sunnita ja que en el seu dogmatisme integrista no reconeix altra comunitat que la dels creients, la umma, essent radicalment contrari als pobles oprimits que lluiten per bastir un estat propi. De fet Al-Qaeda ha atemptat sovint contra les organitzacions kurdes de l’Iraq per aqueix motiu.

Post Scriptum, 21 de març del 2018.

Segons informa Kurdiscat avui, 149 persones han estat detingudes a Turquia per missatges a les xarxes socials celebrant l’any nou kurd.

Post Scriptum, 18 de març del 2020.

Enguany, al Kurdistan iranià la festa del foc esdevé un acte de rebel·lia contra la dictadura islamista i la negligència genocida per fer ront al coronavirus, com explica aqueixa publicació del Consell Nacional de la Resistència de l’Iran.