Avui hom commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust perpetrat pels nazis i els seus aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Ahir hi va haver un acte solemne al Parlament de Catalunya amb aquest motiu però pocs se’n fan als pobles on hi van haver catalans morts als camps d’extermini nazi. Al nostre país, tan poblat d’antifeixistes i internacionalistes visceralment enemics de l’Estat d’Israel i on no hi falten mai voluntaris per a qualsevol empresa antisionista, pràcticament s’ignora el cas dels catalans morts al costat dels jueus als camps d’extemini. És una coincidència no políticament correcta pel progressisme banal i anacional hegemònic als mitjans de comunicació i a la universitat. La confusió de l’esquerra, ja sigui la d’ordre com l’antisistema, sobre els genocidis és una vergonya per a la memòria de les víctimes de l’holocaust nazi.
Excepcionalment a Tarragona mateix hi ha un petit monument al Camp de Mart que recorda als tretze tarragonins que van ésser assassinats a Alemanya. Avui l’he visitat un cop més, rellegint els noms que hi consten gravats he recordat els familiars del meu amic Ramon Aluja, serrallenc i patriota de pedra picada que hi té dos parents. També he repassat el magnífic llibre de Montserrat Roig, “Els catalans als camps nazis”, publicat originalment l’any 1977 per Edicions 62 i reeditat deu cops que continua essent un referent imprescindible per aproximar-se a aquesta temàtica. La tasca d’entitats com l’Amical de Mathausen és també meritòria, però obvia el tractament específic de la catalanitat dels republicans que hi moriren.
El museu Yad Vashem de Jerusalem dedicat a la memòria dels jueus assassinats als camps de la mort és una institució modèlica pel tractament rigorós i respectuós que fa de les causes que van conduir a aquest genocidi. A la seva llibreria hi vaig comprar dugues obres excepcionals: “The Holocaust Encyclopedia”, de Walter Laqueur, editat per Yale University Pres l’any 2001, i “Estas son mis ultimas palabras”, les cartes póstumes de les víctimes de l’Holocaust, de Zwi Bacharach, editada pel mateix museu l’any 2006.
Post Scriptum, 3 de juny del 2017.
Avui ha tingut lloc a Torredembarra un acte en memòria d’un torrenc, Esteve Cañellas Margalló (1909-1942) morts al camp de Gusen organitzat per l’Ajuntament i l’Amical de Mathausen que ha comptat amb l’assitència de dugues centes persones i els parlaments del familiars (que han recreat una carta imaginària -redactada per Carles Marquès- que hagués pogut enviar des del seu internament descrivint l’horror del genocidi perpetrat pels nazis) i les autoritats locals. Ha estat un homenatge auster i emotiu, dignament executat per batxillers i corals locals, que és un exemple de recuperació dels noms de les víctimes de la barbàrie desfermada contra el nostre poble amb la complicitat del franquisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Jaume,
Montserrat Roig publicà “els catalans als camps nazis el 1977”, amb un impacte intel·lectual profund en el context de la Transició. En aquell moment, com recordaràs, ni Espanya tenia relacions amb Israel, i parlar de la shoa era un tabú polític tenint en compte el col·laboracionisme hispànic amb el règim nazi, encara viu.
L’any passat vaig llegir el llibre de Tony Judt “postguerra”, on dedica bona part d’alguns capítols a reconstruir la manera com es va anar gestant la memòria de l’extermini i la incomoditat que suscitava a Europa. No és fins als seixanta que els llibres de Hannah Arendt i Primo Levi fan públic allò que tothom coneix i ningú no en parla. Tanmateix, allà on l’opinió pública comença a conèixer la magnitud de la tragèdia, fora dels cercles intel·lectuals, és quan es passa el serial televisiu “Holocaust”, cap a l’època en què Roig publica els seu llibre sobre els catalans als camps nazis. La història de la manera com es recupera la memòria de l’extermini encara sembla per fer.
Ara fa uns mesos, Alcanar va realitzar un acte d’homenatge als canareus morts i empresonats als camps de concentració nazi, Va ser un acte emotiu amb la presència de familiars, i nu dels superviventx que era un xiquet quan va ser alliberat d’un dels camps per mediacó de Serrrano Sunyer fet que indica que des del govern espanyol s’estava al corrent de l’empresonament i extermini dels republicans catalans i espanyols,
Tot això però no implica que cal deniunciar també a tot arreu, i també a Israel i Palestina, els murs que separen pobles, el bombardeig i assasinatt de civíls,. incloent nens, la confiscació de terres, l’arrancament d’oliveres i camps de conreu, la negació de l’aigua de pous i rius, les substitucions planificades de població
Parlant de llibres “imprescindibles”, cal no oblidar el que potser és el millor llibre sobre el món concentracionari nazi; K.L.Reich de Joaquim Amat-Piniella.
De no ser per les duríssimes condicions de postguerra a l’estat Espanyol i contra la llengua catalana, seria un llibre mundialment reconegut.
Vaig sentir les paraules de la vicepresidenta Joana Ortega a l’acte de commemoració de l’Holocaust al Parlament. “Refer les relacions institucionals” i que “els catalans se senten orgullosos de les arrels judeocristianes que té el nostre país”, em va emocionar. Recuperàvem la dignitat. Ho va dir davant de qui tenia una clau, Carod-Rovira, tan ambivalent, que juga a simpatitzant d’Israel excepte a l’hora de la veritat.
Ja fa temps que el lideratge moral i nacional al nostre país no el té l’esquerra. Estic la mar de content amb la derrota del tripartit, la victòria de CiU i el nou govern. Hi ha qui em dirà que m’he fet gran i de dretes. Només puc dir que si l’esquerra és allò que representa ERC (i per a alguns el PSC o ICV), em ma vida he estat d’esquerres.
Amb motiu d’un treball de recerca m’agradaria saber com puc accedir a la llista dels ciutadans de Catalunya, especialment els de Calonge, assassinats als camps nazis.
Pots començar amb el llistat que consta al llibre de Montserrat Roig esmentat en aqueix apunt.