Prou especialistes té la literatura catalana per divulgar els lligams d’Albert Camus amb la catalanitat, (recomano el suggerent article de Jordi Coca, “Sobre Camus i nosaltres”, publicat a l’Avui el 14 de gener de l’any passat). Per tant, només m’atreveixo en aquestes ratlles a fer una referència particular a un dels personatges del segle passat que més admiro per la seva rica i complexa personalitat: polític militant, home d’acció, assagista i escriptor, un humanista complet vaja. Però sí que hi ha un parell de fets que m’agrada subratllar.
El primer, és que l’any passat des de Menorca, terra natal de la seva mare, l’Institut Menorquí d’Estudis va reivindicar la seva figura i la memòria dels menorquins d’Algèria, una comunitat nombrosa i cohesionada que va mantenir la llengua i les tradicions durant generacions fins a la guerra d’independència. Cal esmentar també el llibre de Marta Marfany Simó, “Els menorquins d’Algèria” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002). Al llibre de Camus, “Le premier homme”, dedicat a la figura del pare que no va conèixer hi ha força testimonis dels jocs d’infància de Camus amb altres fills d’emigrats d’origen català.
El segon, és que Joan Fuster fou un dels meus actius divulgadors al nostre país de l’obra de Camus, no solament en el seu vessant de traductor d’alguns dels seus llibres, (“L’home revoltat”, en lloc destacat). Hom pot percebre un fil de continuïtat en el conjunt de l’obra assagística de Joan Fuster en relació al pensament alliberador i no absolutista d’Albert Camus. Dissortadament, no disposem en llengua catalana de cap biografia completa sobre Albert Camus que contempli aquesta i altres connexions. Mentre ningú cobreixi aquest buit, la millor és l’obra d’Herbert R. Lottman, “Albert Camus. A biografy”, de l’any 1978, editada en castellà per Taurus, l’any 1994.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!