El popular periodista de 8TV, Josep Cuní, té fama de preguntador poc favorable a la independència. És a dir, les seves preguntes quasi bé sempre van orquestrades a posar el dit a la nafra a la independència. No entrem en el què ni en el com, ni tampoc si és cert o no. Entrem a l’entrecella.
A les seves entrevistes, com la d’ahir amb el president Puigdemont, la cella també va preguntar. Normalment, en Cuní, quan vol ser incisiu amb l’entrevistat, junta l’entrecella en un gest d’aprehensió o preocupació. Però, compte, a vegades els focus de l’estudi podrien influir en el gest: massa llum, que el periodista pretendria disminuir amb el moviment de les celles. Això és cert o pot ser cert.
Però no fugim d’estudi, en Cuní, quan junta l’entrecella, el que ve a dir és que ell pregunta, mana, dirigeix l’entrevista i disposa. I, sobre tot, que té a les seves mans el judici sumaríssim mentre pregunta. Una arma que utilitza amb les celles de manera amenaçadora. Diguem-ho clar, quan pregunta amb l’entrecella tancada, el que està fent és disparar a matar, periodísticament parlant. O, si no, mireu-vos-ho amb atenció la propera vegada que pregunti.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de quan peguntar “mata”?
Prefereixo mil vegades les entrevistes del Cuní amb [hipotètiques] preguntes capcioses que les entrevistes [sic] d’alguns opinadors de la ràdio pública catalana (Silvia Coppulo o Mònica Terribas, per exemple).
Atentament