Prendre la paraula

Fosca,
la nit avança
i tot ho tapa.
Tapa la llum del sol
i la claror del dia
escup al foc del saber
i enfosqueix claraboies,
ofega aire i respir
ensordeix els crits
de qui fuig,
i mai no ens trobem davant del mirall,
que també han trencat,
del mirall del nostre temps,
temps de morts i d’assassinats,
dels morts que viuen en tendes de campanya
i dels assassinats a càmera lenta
esdevinguts, tots,
pur espectacle.

Fosca,
la nit avança
i ens tapa amb manta de plom.
Esdevenim silenci i,
més enllà del que voldríem dir,
no diem res,
res de res.
Pur silenci enmig del soroll
ciutadà.

Fosca,
la nit avança
i el llit ens acull,
un a un,
una a una,
glaçats.
Avança.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!